Uns bacteris podrien reduir l'aportació de nitrogen al blat de moro
Permetrien incrementar el rendiment fins a en 250 quilos per hectàrea

Camp de blat de moro en una fotografia d'arxiu. / Tannen Maury/Efe
Jesús Domingo Martínez
Un recent estudi ha mostrat el potencial de bacteris editats genèticament poden convertir el nitrogen atmosfèric en formes disponibles per a les plantes, cosa que podria reduir la dependència del blat de moro en fertilitzants sintètics. Les versions editades d’aquests bacteris potencien l’activitat d’un gen clau involucrat en la fixació del nitrogen, fent que hi hagi més nitrogen disponible per a les plantes. Aquests bacteris, aplicats a la sembra, colonitzen les arrels de les plantes, proporcionant nitrogen directament a les zones on més es necessita.
Durant tres campanyes es van avaluar els efectes d'aquests bacteris sobre el creixement vegetatiu, l'acumulació de nitrogen als teixits i el rendiment del blat de moro. Els resultats indiquen que aquests bacteris poden suplir entre 11 i 39 kg/ha de nitrogen durant les primeres etapes del cultiu. Aquesta aportació complementària va millorar el creixement i l'acumulació de nitrogen a les plantes, amb increments en el rendiment de fins a 250 kg/ha en condicions de fertilització moderada.
Eina prometedora
L'anàlisi va mostrar que, si bé aquests bacteris no poden reemplaçar completament els fertilitzants actuals, sí que representen una eina prometedora, especialment en àrees amb deficiències de nitrogen o on el fertilitzant es pot perdre per lixiviació. A més, podrien ser útils per reduir les quantitats de fertilitzant aplicades com a nitrogen d'assegurança, reduint l'impacte ambiental i els costos associats.
Tot i que els resultats són encoratjadors, l'estudi destaca que el blat de moro encara requereix una quantitat mínima de fertilitzant per garantir el creixement de la planta i l'eficàcia dels bacteris. Sense prou nitrogen inicial, el cultiu no pot sostenir l'activitat d'aquests bacteris i se'n redueix la capacitat per fixar nitrogen atmosfèric. Els investigadors destaquen que la tecnologia encara està en desenvolupament, però consideren que el perfeccionament podria augmentar significativament la seva eficàcia.
- Eva Soriano: 'Vaig agafar mania al català perquè a l’escola es reien de mi al parlar-lo
- Mor la jove gironina amb càncer que mostrava la seva lluita diària a les xarxes socials
- Primers enganys de grues pirates després de l’entrada en vigor de les balises V16
- La prova de la ceba d'en Pauet augura un 2026 amb menys pluja
- Un banyolí aconsegueix cancel·lar més de 81.000 euros de deutes gràcies a la Segona Oportunitat
- La volta al món en 132 dies, 33 països i un creuer: 'Serà el viatge de la nostra vida
- Girona supera el rècord d'habitants en l'actualització de l'últim padró
- Quaranta mans per a un sol plat: la vaixella bisbalenca que sedueix els millors restaurants del món