Grup Padrosa estén la seva plataforma Nection per Europa

En el món de l’empresa, les celebracions extraordinàries són també una ocasió única per a llançar missatges de futur. Així ho ha entès sempre el Grup Padrosa, fundat a Figueres el 1923, i així ho va expressar temps enrere quan el 2023 va deixar clar que celebrava el "primer centenari" de l’empresa familiar.

Durant tot l’any, Grup Padrosa va desenvolupar un extens programa d’actes, no només per a explicar la seva llarga història, sinó també per a parlar del present i el futur del transport, la logística i la mobilitat sostenible de tot el sector. Tot plegat en el marc de la consolidació del rumb que Grup Padrosa va iniciar el 2007 amb la inauguració d’un nou aparcament segur per a camions i camioners, a Hostalets de Llers, un punt estratègic a tocar la frontera amb França, just al costat de l’AP-7 i l’N-II, en un corredor d’infraestructures que també té al costat la línia d’alta velocitat ferroviària. Com a moltes altres empreses, aquells eren moments de dubtes i de preocupació davant una crisi generalitzada que va afectar de ple l’estructura de Padrosa.

Durant anys, l’empresa va ser un dels referents estatals en el transport internacional per carretera, arribant a tenir una flota de més de quatre-cents camions. També tenia altres divisions dedicades als transports especials, les grues autotransportades i maquinària d’elevació, serveis que encara manté, fins i tot amb una delegació sud-americana a l’Uruguai.

"De la crisi en vam sortir enfortits, perquè vam ser capaços d’obrir-nos a nous projectes i traçar un nou rumb que és el que ens ha permès dir que de centenari, tot just hem celebrat el primer, n’han de venir més". Ho expliquen obertament Pere Padrosa Pierre i Pere Padrosa Sayeras, pare i fill, representants de la tercera i quarta generació familiar. El pare, president del Consell d’Administració, coneix a fons un sector del qual n’ha ostentat càrrecs públics i privats molt rellevants. Va ser durant dotze anys el president de l’Associació del Transport Internacional per Carretera (ASTIC) i sis anys més va tenir a càrrec seu l’àrea de Mercaderies com a vicepresident de la International Road Transport Union (IRU), la patronal mundial. A més, va exercir de director general de Transport del govern de la Generalitat de Catalunya.

Conclave familiar

En temps de pandèmia, la família va tenir ocasió de trobar-se reunida a casa durant molts mesos. Va ser aleshores quan Pere Padrosa Pierre va deixar anar la idea de crear una gran xarxa paneuropea d’aparcaments segurs per al transport per carretera. El seu fill, Pere Padrosa Sayeras, va pujar al carro del projecte, un fet que va ser el detonant definitiu per a tirar-lo endavant.

El juliol del 2022 es va fer públic que el Grup Padrosa i el fons gestor d’infraestructures TIIC, vinculat al grup Rostchild, s’havien associat per desenvolupar la primera plataforma paneuropea d’àrees d’estacionament segures per a vehicles pesants (SSTPAs). Al setembre següent es va tancar l’adquisició de l’aparcament C4t Calais. Les dues companyies van ressaltar la seva aposta "per una solució de mobilitat sostenible que minimitzi el trànsit i contribueixi a reduir la petjada de carboni". Això implicava el disseny, la construcció, el finançament i el manteniment de la primera fase del projecte, que té com a objectiu construir 17 aparcaments de camions en cinc països europeus (França, Itàlia, Àustria, Eslovènia i Alemanya) i el Benelux, amb una inversió de 240 milions d’euros. L’objectiu final és arribar al 2030 amb 48 estacionaments segurs, amb una oferta global de 30.000 places ubicades a les principals rutes de transport terrestre del continent i amb una inversió de 640 milions d’euros. "Volem cobrir els set corredors paneuropeus per a interrelacionar els vint-i-set països, fent una malla de serveis a les empreses, els conductors i els seus vehicles", diuen els Padrosa.

Aquesta plataforma porta per nom Nection. Després de la de Calais, ha vingut la de Breda (Països Baixos) i ja estan en construcció les de Latisana, a la frontera d’Itàlia amb Eslovènia, i la de Maribor, a Eslovènia, a tocar Àustria i Hongria. El pla de desenvolupament de la plataforma continua el seu curs per a tancar la primera fase de les àrees Nection el 2027.

Fidels al territori

L’empresa destaca sobretot que "malgrat la vocació internacional i europeista, la nostra domicialització fiscal es manté a Llers, on hi ha la base principal", una manera directa de defensar l’ultralocalisme que sempre pregonava Salvador Dalí, fill de la mateixa ciutat natal de l’empresa i coetani del fundador, Pere Padrosa Simón. Grup Padrosa ha treballat sovint per la Fundació Gala-Dalí amb feines que no sempre han estat convencionals, com ara la restauració de la cúpula del Teatre-Museu o la col·locació del famós taxi plujós del pintor. I és que el Grup Padrosa s’ha distingit sempre per voler anar un pas endavant, com ho demostren dos fets gens anecdòtics. L’any 1959 va entrar en vigor l’anomenat Pla Nacional d’Estabilització Econòmica. La nova regulació va desembocar en la creació d’ASTIC, de la qual Padrosa en va ser una de les empreses fundadores. La vida va voler que Pere Padrosa Puignau, representant de la segona generació, es casés amb Margarita Pierre Mallol, amb doble ciutadania espanyola i francesa. Aquest fet va ser cabdal, ja que els lligams familiars transfronterers van permetre la creació d’una societat francesa que obriria la porta a Padrosa per a ser la primera empresa espanyola de transport a tenir una seu fora del territori nacional. El segon apunt no és menys rellevant, ja que Padrosa també va ser pionera el 1992 en la instal·lació de localitzadors de GPS a la seva flota de camions.

"El nostre model de negoci està en progrés constant. Quan vam deixar de ser transportistes per carretera, ho vam fer perquè ja no s’ajustava als nostres valors empresarials, però mai hem deixat de banda aquest sector, perquè és el que sabem fer", diu Pere Padrosa Pierre, casat amb Anna Sayeras Quera, un puntual imprescindible de la família.

El seu fill, Pere Padrosa Sayeras (1995), és avui el responsable de desenvolupament de la xarxa Nection. Va estudiar International Bussines a la Universitat de Barcelona i va completar-ho amb un màster de Finances corporatives a l’ISBIF Finances School de Madrid. Juntament amb les seves germanes, Eva (1993) i Blanca (1997), comparteix els projectes familiars. "És un orgull poder dir que hem transformat una empresa centenària de transports en una empresa de serveis al transport. Donem valor a coses que no s’havien tingut en compte i volem que sigui amb una idea clara de sostenibilitat des de tots els punts de vista, no només l’energètic", diu Pere júnior. I ho fan "pensant en els conductors i conductores, en el seu benestar, en la conciliació familiar, en la seguretat de les mercaderies que ens transporten i en la sostenibilitat d’un món global que canvia amb molta rapidesa", coincideixen pare i fill. 

El tren no té capacitat per absorbir la demanda real

Amb el veïnatge i el coneixement de les dues xarxes internacionals de tren que travessen la frontera, el president de l’empresa empordanesa deixa clar que "sempre hem cregut en el transport ferroviari, però hi ha realitats que s’han d’explicar. Els túnels internacionals del Pertús podrien permetre el pas de 32 combois diaris de mercaderies, cada tren pot portar uns 40 camions. Aquests 1.300 camions transportats amb ferrocarril estan molt lluny dels 15.000 que cada dia passen per la Jonquera i ja ho estaven dels 9.000 que es van planificar quan es va obrir la línia de l’AVE", conclou Pere Padrosa.