El topall al lloguer frena l’escalada de preus a Girona

Nou mesos després que a Catalunya s’apliquessin les mesures per contenir els preus dels lloguers previstes a la llei estatal d’habitatge i es creessin les anomenades zones tensionades, les rendes que pagaven els llogaters havien baixat una mitjana del 3,28%, segons les últimes dades disponibles de l’Institut Català del Sòl (Incasòl) fetes públiques aquest divendres a data 4 de desembre. És un balanç modest, sí, però suficient perquè els promotors de la limitació de preus (Govern central, Generalitat i ajuntaments) ho valorin positivament i destaquin que, almenys, s’ha posat fi a les alces desbocades que havien viscut els lloguers els últims anys.

La primera comunitat autònoma que va aplicar el controvertit mecanisme de control -el País Basc ho ha començat a fer recentment, però només en una trentena de municipis- fa, no obstant, un balanç del primer any de la mesura amb més detractors que defensors. Els qui la critiquen assenyalen que un dels seus efectes ha estat el descens en la xifra de contractes formalitzats, que va baixar un 19,65% durant aquests primers nou mesos. O el que és el mateix, un de cada cinc pisos que estaven de lloguer a principis del 2024 havien desaparegut a finals d’any.

Les comarques gironines no són una excepció i l’any passat es van signar 12.305 contractes de lloguer, un 6,5% menys que el 2023. Només a la ciutat de Girona es van concentrar 2.465 contractes, un 12,2% menys que un any enrere.

¿On han anat a parar aquests pisos? Molts d’ells, s’han passat al lloguer de temporada, que durant el 2024 van créixer a Catalunya un 44,9% respecte al 2023, cosa que es tradueix en 4.187 contractes més respecte a l’any anterior. Aquest increment és, segons la Generalitat, homogeni als diferents àmbits territorials i representen al voltant del 15% dels nous contractes de lloguer que es formalitzen a Catalunya.

Cau a 12 municipis

Segons les dades de la Generalitat, 12 dels 16 municipis gironins on fa tot just un any va començar la limitació del lloguer, van tancar el 2024 registrant una baixada del preu dels arrendaments respecte al primer trimestre del mateix any.

La baixada del preu més elevada és a Girona, on el lloguer s’abarateix un 16,1%. Puigcerdà és l’altra localitat amb una caiguda superior a les dues xifres (-14,4%), seguida molt de prop per Banyoles i Ripoll (-9,7% a tots dos municipis).

El llistat de localitats gironines declarades com a zones tensionades on el lloguer va tancar el 2024 més barat el completen Figueres (-5,7%), Lloret de Mar (-5,1%), Olot (-4%), Santa Coloma de Farners (-3,3%), Sant Feliu de Guíxols (-1,7%), Palafrugell (-1,6%), Salt (-0,7%) i Palamós (-0,4%).

En canvi, la normativa no va frenar l’escalada de preus a Blanes (+5,8%), Porqueres (+4,4%), Sarrià de Ter (+2,7%) i la Bisbal d’Empordà (+2,3%).

Tanmateix, hi ha qui contradiu aquestes xifres. Segons dades facilitades a aquest diari pel portal immobiliari Habitaclia, la situació és totalment contrària a la que relata la Generalitat i el lloguer s’ha encarit a 13 dels 16 municipis gironins on el topall va entrar en vigor fa un any.

Palafrugell és la localitat gironina amb limitació dels preus des de fa un any on més s’ha encarit el lloguer. Respecte a finals del febrer del 2024, ara, arrendar un pis al municipi és fins a 21% més car. A més de Palafrugell, s’han registrat pujades de dos dígits a Palamós (18%), Sant Feliu de Guíxols (13%), Puigcerdà (12%) i Santa Coloma de Farners (10%). «La mesura ha provocat l’efecte contrari del que pretenia i actualment està dificultant encara més l’accés a l’habitatge a una part important de la població», afirma Anaïs García, directora de comunicació i relacions institucionals d’Habitaclia.

Subscriu-te per seguir llegint