Josep Oliu, president del Banc Sabadell: «Si res canvia, li dono un 85% de probabilitats a què fracassi l’opa»

Després de celebrar dijous la seva primera junta en ochos anys a la seva localitat d’origen, el president de Banc Sabadell es mostra confiat que el Govern valori que l’opa del BBVA seria dolenta per a Espanya pel seu impacte en les empreses. El banquer estima que l’oferta del seu rival no convencerà els seus accionistes. Si aquesta operació hostil fracassa, obre la porta a negociar posteriorment una fusió amb una entitat financera espanyola de menor mida, però sempre de forma amistosa i pactada.

El conseller delegat de BBVA, Onur Genç, diu que la probabilitat d’èxit de l’opa és molt alta.

Un banquer d’inversió em va dir fa poc: «No prèmium. Hostile. No way» (Sense primera i hostil, no hi ha manera). L’hi enviaré a Onur.

Dijous, va acabar la seva junta dient que la «gran alegria no és tornar a Sabadell, sinó que seria tornar a Sabadell l’any que ve». Quin grau de probabilitat li dona?  

Ara com ara ceteris paribus, sense que canviï res, li dono el 85% de probabilitat.

Però sembla que s’han resignat que la CNMC no atendrà els seus plantejaments. La seva gran esperança és el Govern?

No ens hem resignat amb la CNMC. No conec quin serà el seu dictamen. Però seria una pena que no fes un test de mercat en profunditat sobre les conseqüències en les pimes. També que no fes cas a les parts més afectades, que són les empreses i que ja han manifestat a través de 80 organitzacions el seu desig d’explicar-li per què pensen que aquesta operació pot ser dolenta per a elles i, en conseqüència, dolenta per al país. El Govern ha després de definir quin marc de sistema financer vol per a Espanya, si un d’uns quants bancs internacionals o un en el qual també hi hagi bancs multiregionals forts, que és el que propugnem. És necessari perquè l’accionista del Sabadell prengui una decisió informada. 

El seu conseller delegat sí s’ha resignat públicament. 

Sí, pel que ens arriba, però jo no ho dono per fet.

Ha defensat que el Govern té arguments per oposar-se.

Així està establert en la llei de competència. El Govern ha d’analitzar l’informe de la CNMC i, alhora, tenir en consideració altres qüestions d’interès general, com l’equilibri territorial. No és la meva missió dir el que han de fer el Govern ni la CNMC. Però demano claredat. Perquè la meva missió sí que és dir-li als meus accionistes quins són els avantatges i inconvenients de la proposta de BBVA.

Des de 2008 han desaparegut desenes d’entitats. ¿Per què la del Sabadell seria un desastre? 

Perquè hi ha més concentració. És com si es fusionessin CaixaBank i BBVA. El bo per a Espanya és el bo per a les seves empreses, que ens han dit que se sentirien desemparades si desapareixem i que haurien de torejar amb tres bancs (Santander, BBVA i CaixaBank) la proximitat dels quals no és la mateixa.

Si l’operació és dolenta, per què la van negociar el 2020?

Era l’any de la covid i feia tres anys que havia trencat el Popular. Hi havia al mercat desconfiança en la nostra capacitat de seguir en solitari. Ara tenim un projecte consolidat, sostenible i amb gran capacitat de creació de valor.

Què hauria de fer ofert BBVA perquè acceptessin?

Potser parlar en confiança. La seva oferta era innegociable.

BBVA jutja impensable que el Govern travi l’opa pel mal que suposaria per a la imatge d’Espanya davant el mercat. 

Si ho fa bé, no ho crec. Un Govern ha de posar en la balança el que més li interessa als seus ciutadans. Confio en aquest Govern.

Però BBVA diu confiar que el Govern acabi per acceptar l’opa. 

No crec que hi confiï molt. Vetllarem perquè el fullet de l’operació inclogui todoslos riscos, pèrdues de capital i de dividends que suposa l’acceptació de l’opa perquè l’accionista pugui comparar-ho amb el preu que li donen. Si és que el preu és tangible, perquè ara com ara és una opa impròpia. 

Per que impròpia? 

Una opa apropiada seria en efectiu, no en accions. El que inverteix en BBVA destina el 70% de la seva inversió a Mèxic, Turquia i America Latina, que tenen gran riscos polític i econòmic.

Tem que la seva acció caigui si l’opa fracassa?

No. La mitjana de la valoració dels analistes sobre la nostra acció és aproximadament on està la cotització avui.

Si l’opa decau, buscarà la fusió amb un banc més petit?

Seguirem el nostre projecte de créixer sols, però sí, podrem considerar d’una manera absolutament amistosa com podem sumar altres projectes que puguin ser compatibles.

Unicaja?

Ha de ser un banc espanyol i tenir complementarietat geogràfica. Encaixa tot, però depèn de les voluntats, de les quals som molt respectuosos.

Han parlat amb Abanca?

I amb tots.

La seu seria negociable?

Si arribés el cas, doncs ja ho discutiríem. Però en cap cas contemplaríem un canvi.

En la CNMC hi ha enuig amb vostès. ¿No podria tornar en contra seu si els porten una fusió?

No, perquè si requerís mesures estructurals, les plantejaríem perfectament.

Per què no han utilitzat el cas Villarejo contra l’opa?

Allà creiem que ha de ser reflectit amb transparència al fullet. L’accionista del Sabadell ha de saber el risc que assumeix de corresponsabilitzar-se amb els fets dels que BBVA ha sigut acusat. El risc de la sentència el corre l’accionista del BBVA i, si es converteix en el seu accionista, el del Sabadell.

El BBVA tenia prevista una vicepresidència per a vostè. Si la hi ofereix, l’acceptaria?

No crec que me l’ofereixin.

Carlos Torres, president de BBVA, continua sent el seu amic?

Sí, però tenim un parèntesi. Quan arribem al final, crec que podrem tornar a ser-ho.

Torres ha dit que no dimitirà si fracassa l’opa. Vostè ho faria?

No. Els seus accionistes han recolzat l’oferta. Si no és exitosa, perquè hauria de pagar molt més i no està disposat o no estan disposats els seus accionistes o el mercat, el lògic i el professional és a dir: jo em retiro d’aquesta opa.

Creu que presentar una opa hostil en banca a Espanya és de bon gestor bancari?

Crec que és molt arriscat, a Espanya i Europa en general. No va amb la filosofia de consens i de respecte als projectes dels altres. Però al món de les altes finances i els mercats als Estats Units és normal. Ell té les seves raons per a aquesta operació, fonamentalment implicar més socis espanyols i traspassar part del risc que tenen els seus accionistes a Mèxic i Turquia als accionistes del Sabadell. 

Com és el procés que el porta a decidir que ara és una bona ocasió i es donen les circumstàncies per traslladar la seu del Sabadell de nou a Catalunya, set anys després de portar-la a Alacant a causa del procés?

No hi havia cap raó en contra de fer-ho ara i, a més, és l’opa hostil. És a dir, davant un atac extern, millor estar al castell. La seu és un dels elements comercials fonamentals d’una entitat. Si no existís l’opa, segurament hauria tingut més dificultats per convèncer el consell de la tornada, però sens dubte que la meva voluntat hagués sigut la mateixa. En aquests moments, pesa més la nostra seu a Catalunya del que pesava fa un temps a Alacant, perquè som un banc català. Tornar ara és comprensible per al client.

Abans no ho era?

Probablement fa tres anys també, però menys. Tots els nostres clients entenen ara que el banc que és català torni a Catalunya, amb independència de la sensibilitat política que tinguin, i així ens l’havien manifestat. Tots els partits polítics també van veure que això era una tornada lògica. Ningú ens va atacar. Fins i tot (el president valencià Carlos) Mazón va dir que el sentia però l’entenia, igual que el PP i Vox. És a dir, tothom ha entès la nostra tornada. Òbviament, els partits catalanistes estaven encantadíssims, tot i que no aplaudissin tant amb les mans. La tornada, a més, contribueix al que estem intentant: que el projecte d’Espanya i el projecte de Catalunya siguin dos projectes units i amb èxit i que no estiguin, com van estar fa un temps, a la grenya, sinó que treballin per al benestar comú. Banc Sabadell és una peça important per aconseguir-ho. És un banc català que ha actuat sempre en nom de la cohesió de les diferents regions d’Espanya. Tornar era donar un senyal del qual el nostre projecte és el que és i des d’on és.

Creu que la Fundació La Caixa i Criteria haguessin tornat ara de no haver fet vostès primer aquest pas?

No ho sé. Caldria preguntar a La Caixa i Criteria. Però sens dubte la nostra tornada, igual que la nostra anada, va ser especialment significativa per a tots els altres.

Seria bo que més empreses el seguissin?

Crec que sí, tret que per les seves característiques comercials no fos recomanable. En el seu moment vaig veure que comercialment se m’enfonsava el negoci perquè el país no resistia el que estava passant i per això vaig decidir canviar el domicili. És una decisió molt costosa de prendre, sobretot quan és un canvi que no és natural i cal tenir en compte les conseqüències comercials que comporta.

Algun membre del Govern o de la Generalitat de Catalunya li va demanar que tornessin?

No m’ho va demanar ningú. Jo només els vaig comunicar que ho faria. No és un tema ni de Govern, ni de Generalitat ni de l’oposició. És un tema meu i nostre, del Sabadell.

Quant temps més es veu de president del banc?

El temps que faci falta fins i tot trobar un altre bon president. Hi ha molt bons candidats a futur president dins de l’actual consell, tot i que el banc podria decidir buscar un president extern.

Subscriu-te per seguir llegint