Una granja gironina posa a prova un mètode per fer més rendible la producció de llet

Cada vegada sembla més necessari impulsar models que mantinguin un equilibri entre les necessitats del sector agrícola i ramader, la natura i l'adaptació a la sequera o a l'augment de temperatura. Un dels models que busca aquests objectius és el regeneratiu, ja que intenta prioritzar tècniques que afavoreixen la salut del sòl.

Però, és rendible aquest tipus de model? Els resultats preliminars del projecte Regenera.cat, apunten que, al contrari del que sol pensar-se, després d’uns anys inicials i un cop es recupera la salut del sòl, aquest model pot produir la mateixa quantitat d'aliments que el convencional i fer-ho amb un cost similar o, en alguns casos, de forma més barata. 

Les dades d'aquesta iniciativa liderada pel Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) i gestionada per l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) que finança el Fons Climàtic del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica s'han obtingut comparant durant un any les quatre finques regeneratives que participen en el projecte, totes elles a Catalunya, enfront de parcel·les que practiquen una agricultura i ramaderia convencional.

Vaques lleteres als prats

Una de les finques participants en aquest projecte és gironina, Mas Planeses, a Sant Ferriol. El seu projecte va començar fa deu anys en una finca abandonada i actualment integra la producció d'horta, vaca de llet i carn i pollastre. A més, pròximament també esperen introduir fruiters en el seu model. 

En el cas del projecte Regenera.cat, la finca gironina ha participat amb les vaques de llet. En aquest s'han comparat vaques lleteres que s'alimenten 100% de pastura sota dos escenaris: aquelles que mengen directament en el prat segons el mètode Voisin -es mouen diàriament de parcel·la en parcel·la d'una manera planificada- , enfront de les que s'alimenten de bales de pastura seca dins d'un recinte.

Planeses treballa amb el mètode de pasturatge racional Voisin. "És un mètode que es va desenvolupar molt, a Sud-amèrica, en concret nosaltres el vam aprendre d'un professor brasiler", explica Marc Gràcia, investigador del CREAF i responsable de la finca Planeses. De fet, Gràcia explica que no és comú ni a Catalunya ni a Espanya. "Hi havia una gent de Valladolid que ho feia i nosaltres", diu. 

Rendibilitat econòmica

Segons les dades dels impulsors de Regenera.cat, si les vaques mengen directament en el prat, l'estalvi és molt major, ja que es redueix més de la meitat el cost econòmic, perquè només s'ha d'invertir en el personal que s'encarrega de treure al bestiar i de munyir-lo. En canvi, les bales de palla seca impliquen una despesa addicional: recol·lectar l'herba, assecar-la, transportar-la i emmagatzemar-la, també recollir els excrements i retornar-los al camp. 

Marc Gràcia remarca tot i que la rendibilitat econòmica "és una qüestió que depèn de molts factors", aquest model "és l'única opció que hi ha per explotacions petites". "És més productiu per unitat de superfície de camp i és un sistema poc dependent de recursos externs", explica.

Segons el responsable de la finca, en el model convencional "el marge que et queda és molt petit i necessites créixer, un mínim de vaques". Gràcia també exposa que la rendibilitat no depèn només de com és la producció de la llet, també de quin procés segueix posteriorment. "Si tu fas la transformació a la finca, si tu fas venda directa, tot això són elements crítics a l'hora d'acabar definint la rendibilitat econòmica final de la teva llet", assegura. "Nosaltres estem començant a fer formatges perquè clarament en una finca petita la rendibilitat, la manera més evident d'aconseguir-la és fent tot el procés", afegeix. 

D'acord amb l'investigador, a vegades és inevitable utilitzar bales de pastura, especialment en les èpoques que no hi ha pastura fresca, per exemple, durant l'hivern a l’alta muntanya o als estius del Mediterrani quan fa molta calor, "però si es vol fer llet de pastura 100%, mentre es pugui pasturar directament al prat és molt més rendible". Quant a la producció de llet encara no hi ha dades definitives, però sí que es veu una tendència que les vaques que s'alimenten de pastura fresca produeixen més llet que les que s'alimenta d'herba seca o ensitjada. 

Un model reproduïble

El mètode Voisin que apliquen a la finca Planeses és reproduïble a altres explotacions, tot i que amb algunes limitacions. "Si això ho podria fer qualsevol ramader? Conceptualment sí, no hi ha cap problema, però és un canvi molt gran", diu Gràcia.

L'investigador remarca, però, que "un dels factors limitants és que necessites tenir els teus camps al voltant de la granja". "No pots tenir els teus prats escampats, has de tenir el teu terreny al voltant i per exemple a Galícia o Astúries això els limita molt", afegeix. 

Quatre finques

El projecte d'agricultura regenerativa Regenera.cat ha avaluat un aliment diferent en cada finca participant per a fer el càlcul tant de cost com de producció. Més enllà de la finca gironina, a l'horta de Verdcamp Fruits s'han triat els carabassons; als fruiters de Pomona Fruits, les peres i el raïm a les vinyes regeneratives de Família Torres. 

Respecte als costos econòmics, l’equip també aclareix que, tot i que aquests resultats s’hagin mesurat en un any de projecte, les quatre finques fa anys que practiquen el model regeneratiu. Per tant, el càlcul no contempla la inversió inicial necessària per restaurar la salut del sòl, un procés que pot requerir diversos anys abans d'assolir aquesta rendibilitat.

La part positiva és que sí que demostra que ambdós models produeixen el mateix i, un cop establerta, amb un cost econòmic igual, o fins i tot, menor, en el cas del regeneratiu. "Una de les reticències del sector agrari per a implementar pràctiques agrícoles més sostenibles es basa a arguments que afirmen que són més cares i menys productives, així que aquests resultats, tot i que de moment són a petita escala i cal ampliar la recerca, són esperançadors", destaca Javier Retana, professor de la UAB i investigador del CREAF i coordinador del projecte. També alerta que el canvi de model no és fàcil, especialment durant els primers anys, i que sempre ha d'anar acompanyat amb polítiques, ajuts econòmiques i assessorament. No obstant això, "el fet d'anar desmuntant el mite de la baixa producció i l'alt cost, és un pas molt important", afegeix. 

Estalvi en productes químics i gasolina

En el cas dels carabassons de Verdcamp Fruits, per a dur a terme el càlcul econòmic, l'equip ha realitzat una anàlisi on s'han tingut en compte el cost del personal, detallat en diferents accions com ara podar, plantar o fer tractaments fitosanitaris; el cost de la maquinària, que inclou la gasolina i el manteniment o lloguer de les màquines; i el dels productes que s'apliquen en el camp, com el compost o els fertilitzants. Els resultats revelen que l'estalvi d'un cultiu regeneratiu enfront del convencional per a produir els mateixos aliments és de més d’un 30% en aquest cas, apunten els impulsors del projecte. Segons Retana, "en general, on observem que es redueixen més els costos és en la maquinària i en els productes fitosanitaris com els fertilitzants químics o els pesticides".

El cost de produir de manera regenerativa sí que puja lleugerament en el cas de les peres de PomonaFruits, al voltant d’un 10%, però malgrat aquesta dada, la producció de peres és un 20% més en la finca regenerativa "el motiu és que van dur a terme tractaments naturals per a prevenir plagues i això sí que puja una mica més el preu, però en contrast la producció sí va estar més alta", aclareix Retana. Pel que fa a Família Torres encara no se n’han obtingut els resultats finals, en part degut a la sequera que es va patir durant l’any 2024, "s’haurà d’esperar al segon any de projecte per tenir les dades definitives", afegeix Javier Retana. 

Les finques que participen en el projecte van apostar pel model regeneratiu fa ja diversos anys amb l'objectiu de recuperar la fertilitat i biodiversitat de la terra i així poder assegurar el cultiu d'aliments en un context de crisi climàtica, ja que "en augmentar el contingut de matèria orgànica, s'incrementa la capacitat del sòl d'emmagatzemar més aigua en condicions àrides i, també, d'emmagatzemar carboni atmosfèric", explica Javier Retana. Algunes de les tècniques que practiquen són eliminar el llaurat; mantenir la coberta vegetal tot l'any; augmentar la diversitat i la producció de plantes o combinar l'agricultura i la ramaderia.

Actualment, el projecte Regenera.cat, que finalitza el gener de 2026, continua treballant per a posar números científics als beneficis de l'agricultura regenerativa; "ara estem mesurant altres paràmetres com la petjada de carboni i d'aigua, la qualitat nutricional dels aliments, la diversitat de pol·linitzadors i la capacitat de retenir carboni atmosfèric i aigua", finalitza l'investigador del CREAF i coordinador del projecte.