Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Girona és la quarta capital de tot l'Estat on el lloguer de temporada té més pes en el mercat

Més d'un de cada quatre arrendaments anunciats a la ciutat són de temporada

Una dona davant l'aparador d'una immobiliària a Girona.

Una dona davant l'aparador d'una immobiliària a Girona. / Aniol Resclosa

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google
Joel Lozano

Joel Lozano

Girona

Els lloguers de temporada continuen augmentant la seva rellevància al mercat immobiliari en detriment dels arrendaments permanents. A la ciutat de Girona, més d'un de cada quatre arrendaments anunciats al mercat són de temporada, una de les xifres més altres de tot l'Estat, segons un estudi del portal immobiliari Idealista.

En concret, a Girona el 26% dels habitatges que s'anuncien al mercat de lloguer són de temporada. Aquesta xifra només la superen tres capitals de tot l'Estat: Barcelona (47%), Sant Sebastià (37%) i Badajoz (27%). Per darrere de Girona hi ha ciutats com Cadis (22%), Tarragona (20%), Madrid (17%), Bilbao (15%), Palma (15%) o Santander i València (14% en tots dos casos).

Molt superior a la mitjana

En el primer trimestre del 2025, l'oferta d'aquest tipus d'habitatges a Girona s'ha disparat un 78% en comparació amb l'any passat. Les xifres de Girona estan molt per sobre de la mitjana espanyola, on el pes d'aquest tipus de lloguers ha arribat fins al 14% del mercat, amb un increment interanual de l'oferta del 25%, mentre que l'oferta de lloguers permanents s'ha reduït un 3%.

Els increments d'oferta més grans i més espectaculars s'han donat en petits mercats on aquest fenomen era fins ara pràcticament inexistent i on l'aparició d'un grapat d'anuncis ha provocat pujades molt pronunciades. Són els casos d'Ourense (300%), Toledo (178%), Pontevedra (125%), Jaén (111%) i Guadalajara (100%).

Entre els grans mercats, l'increment de l'oferta de temporada més gran s'ha donat a Bilbao, que compta amb un 36% més que fa un any, seguida per Alacant (33%), Barcelona (29%), Madrid (23%), València (14%), Sant Sebastià i Palma (13%).

On més cauen els lloguers permanents

A més, Girona és la ciutat on més s'ha reduït l'oferta de lloguer permanent en l'últim any, un 42%. De fet, les quatre capitals catalanes es troben entre els cinc mercats on més s'ha reduït l'oferta. Per darrere de Girona hi ha Ciutat Real (-39%), Barcelona (-37%), Lleida (-37%) i Tarragona (-36%).

Entre els grans mercats, els habitatges disponibles també han caigut a Sant Sebastià (-18%), Palma (-18%), Sevilla i Bilbao (-5% en tots dos casos). Per contra, comencen a ser més les ciutats on el producte s'ha recuperat lleugerament. A Àvila s'ha incrementat un 83% respecte de l'any passat, mentre que a Ceuta el creixement ha estat del 49%. Entre els grans mercats, hi ha més habitatges de lloguer a Màlaga (21%), València (8%), Alacant (6%) i Madrid (4%).

"Les dades del primer trimestre mostren com l'oferta segueix buscant opcions i refugi en el mercat del lloguer de temporada", afirma Francisco Iñareta, portaveu d'idealista. Tot i així, afirma que a algunes ciutats sembla que hi ha una certa estabilització de l'oferta, després d'anys consecutius de caigudes.

El portaveu del portal, però afirma que "és revelador que en aquelles capitals en què la Llei d'Habitatge s'aplica en tota la seva extensió, com són les catalanes, aquest sòl no sembla haver-se aconseguit i continuen marcant les caigudes d'estoc més grans de totes les capitals espanyoles". "Només aquest fet ja hauria de ser suficient per provocar una reflexió al Govern espanyol que el porti a canviar el rumb i derogar totes les mesures nocives en matèria de lloguer que s'han aprovat en els darrers 6 anys", conclou.

La regulació del lloguer de temporada

El Govern català va tancar el mes d'abril un acord amb els seus socis d'investidura, ERC i Comuns, i amb la CUP, per a tramitar una regulació sobre el lloguer de temporada, que s'aprovarà abans d'acabar l'estiu. Restringeix el lloguer temporal de lliure preu a arrendaments per a ús turístic o recreatiu, i deixa fora tots aquells destinats a habitatge no habitual per motius laborals, estudi i qüestions mèdiques, que estaran subjectes a partir d'ara al control de preus. D'aquesta manera, qualsevol lloguer "destinat a la satisfacció de la necessitat d'habitatge" serà considerat residencial independentment de la durada. Caldrà veure, si aquesta normativa entra en conflicte amb la que prepara el Congrés dels Diputats, i que, després de mesos de bloqueig, aquesta setmana ha desencallat la seva tramitació.

En algunes de les ciutats amb més demanda d'habitatge, el lloguer de llarga durada s'ha gairebé extingit en les plataformes immobiliàries més populars des que es va posar topall als preus l'any passat a Catalunya.

Els propietaris han buscat fórmules més lucratives, en alguns casos enllaçant contractes d'11 mesos per a residents, una picaresca que tracta d'evitar el nou pas del Govern. Però molts altres s'havien enfocat a la població flotant, nòmades tecnològics, treballadors de multinacionals, de start-ups, pacients de tractaments llargs... En aquest context, està per veure com es recondueix tota oferta temporal amb la nova normativa, perquè gran part de la demanda d'aquest tipus no podrà destinar-se a un ús turístic per mesos i justificar-ho. La majoria del turisme opta directament pels apartaments turístics, que es poden llogar per dies, tot i que en alguns municipis o barris de Catalunya tenen les llicències limitades.

El nou mecanisme pretén posar fi al frau que practicaven alguns propietaris i operadors per a eludir les mesures de control de preus impulsades pel Govern en zones tensionades, sobre la base de l'índex establert pel Govern central. Però d'altra banda faran "inviable econòmicament l'activitat" que realment apuntava a aquesta població de pas, que no sols precisa d'un sostre, sinó també d'immobles llestos per a habitar: amb mobiliari, parament i fins a llençols. En aquest cas es tracta a més de pisos reformats i en perfecte estat, perquè es dirigeixen a usuaris que així els demanden, subratlla Óscar Gorgues, gerent de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona. "És una oferta de qualitat, que a més té rotació i no sempre està ocupada, que sol incloure subministraments i que precisa inversió en manteniment", per la qual cosa no se sotmetrà a preus de mercat convencional, assevera. Creu que gran part es posaran en venda. L'entitat estima mitjançant un recent estudi que l'any passat els contractes temporals van suposar un 2,68% del parc total d'arrendament de la capital catalana. No obstant això, assenyalen que a l'ésser un allotjament rotatiu roman anunciat encara que estigui ocupat durant un període.

El cartell d'un habitatge en lloguer, en una imatge d'arxiu.

El cartell d'un habitatge en lloguer, en una imatge d'arxiu. / Marc Martí Font

Oposició del sector immobiliari

A nivell català, diferents patronals i organitzacions sectorials vinculades al sector immobiliari van criticar fa unes setmanes l'acord de limitar normativament el lloguer de temporada. Ho consideren "una greu distorsió del marc jurídic actual" i mantenen que "afectaria negativament un segment del mercat que és essencial per a la mobilitat laboral, acadèmica i social a Catalunya", van destacar. Defensen que el lloguer temporal "respon a causes objectives i finalitats molt concretes", com són allotjar temporalment a professionals desplaçats, estudiants, investigadors, persones en transició residencial o en mobilitat internacional", habitualment uns mesos.

Pel que fa al lloguer d'habitacions, que s'havia convertit en un pròsper negoci dedicant pisos complets a aquesta finalitat i fora del control de preus, la regulació, també establirà que en conjunt no sumin més del límit aplicable a l'habitatge en qüestió. No obstant això, els mateixos col·lectius creuen que en aplicar-la en la globalitat de casos provocarà que es perdi l'oferta destinada a estudiants, entre altres.

Tracking Pixel Contents