Els accidents laborals continuen augmentant a Girona

La sinistralitat laboral es manté a l'alça a les comarques gironines. Durant el primer trimestre del 2025 s'han registrat fins a 2.530 accidents laborals a la província, 69 més que l'any passat en el mateix període, una diferència que suposa un increment d'un 2,8%, segons les darreres dades del Ministeri de Treball i Economia Social.

D'aquest més de 2.500 accidents laborals que s'ha comptabilitzat entre gener i març, 2.250 han succeït dins del mateix centre de treball, mentre que 280 han tingut lloc durant el trajecte d’anada o de tornada a la feina, els anomenats accidents in itinere.

Un mort i dos ferits en una explosió en una planta de reciclatge de bateries a Bonmatí

Pel que fa a la gravetat, pràcticament la totalitat -2.514- han rebut la qualificació de lleu per part dels serveis mèdics i només 13 s'han classificat com a greus. Com és habitual, la sinistralitat presenta grans diferències segons el règim laboral. Les estadístiques del Ministeri de Treball i Economia Social indiquen que els treballadors per compte propi, és a dir els autònoms, han declarat 110 accidents, una xifra que contrasta amb els més de 2.400 sinistres registrats entre assalariats, prop de 22 vegades més.

Tot i l’increment global dels accidents, les defuncions no han augmentat en el primer trimestre de l'any en comparació amb el mateix període del 2025. En total, aquests primers mesos tres persones han perdut la vida a la feina a Girona, les mateixes que l'any passat. Aquesta xifra, però, és més elevada en el que portem d'exercici, ja que a l'abril es van haver de lamentar morts a la feina a la demarcació. 

Mor un home mentre treballava en la construcció d’una casa a Das

L'any passat es van registrar 12.400 accidents laborals amb baixa a la província i va ser el tercer exercici de l’última dècada amb més sinistres a la feina, només superat pels 12.730 accidents del 2022 i els 12.622 del 2019. En els últims 10 anys els accidents laborals a les comarques gironines han crescut un 25,9%.

"S’ha convertit en un negoci"

El passat 28 d'abril, en una concentració amb motiu del Dia Mundial de la Seguretat i la Salut en el Treball, els sindicats gironins van denunciar que la llei de prevenció de riscos laborals "no està adequada a les directives europees que prioritzen la internalització i integració de la prevenció dels riscos laborals en les mateixes empreses". En aquest sentit, des de CCOO i UGT afirmen que la salut laboral "s’ha convertit en un negoci". "Actualment, són cinc mútues que mouen més de 1.300 milions d’euros", asseguren.

Els sindicats reclamen "una investigació a fons" de l'accident a la fàbrica de Bonmatí

La secretària general de CCOO a les comarques gironines, Diana Estudillo, va demanar mesures per reduir els accidents in itinere. "Continuen creixent i volem que la gent pugui deixar el cotxe a casa i pugui anar a la seva feina en transport públic", va dir. 

Baixes laborals per trastorns mentals

Una de les situacions que també denuncien de manera recurrent els sindicats és els problemes de salut mental que pateixen alguns treballadors. Un problema que en alguns casos es va veure agreujat durant la pandèmia i que va tenir un efecte tant per treballadors, empreses com per la mateixa administració. 

En aquest sentit, un estudi publicat aquesta setmana quantifica en 59,2 milions d’euros el cost que van suposar les incapacitats temporals relacionades amb la salut mental durant la pandèmia de covid-19. Catalunya va ser la comunitat autònoma que va tenir un cost més elevat. El 76% del cost de les baixes laborals per trastorns mentals d’aquest període es va registrar l’any 2020 (44,8 milions); el 22%, l’any 2021 (13,3 milions), i el 2% restant (1,1 milions), el 2022. Aquesta disminució del nombre d’incapacitats laborals relacionades amb la salut mental després del pic inicial de la pandèmia suggereix, segons els autors, "una adaptació gradual a les condicions de treball que es van adoptar després durant els anys 2021 i 2022", segons recull l'agència ACN.

Els accidents laborals s’incrementen un 26% a Girona en l’última dècada

El treball, publicat recentment a la revista 'Healthcare', ha estat coordinat per l’investigador de la Unitat de Suport a la Recerca Terres de l’Ebre de l’Institut d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol i Gurina (IDIAPJGol) José Fernández Sáez, i analitza l’impacte econòmic i ocupacional de les baixes laborals relacionades amb trastorns mentals a l’Estat espanyol durant els anys de la pandèmia, del 2020 al 2022.

La investigació mostra diferències significatives pel que fa al gènere. Així, durant els anys 2021 i 2020, més del 60% dels dies perduts a causa de baixes relacionades amb la salut mental va correspondre a les dones i el 40% restant, a homes. 

La majoria dels diagnòstics de trastorns mentals que van provocar més baixes laborals durant el període estudiat van ser els desordres d’ansietat generalitzada, tot i que la seva incidència va disminuir, del 22% l’any 2021 al 13%, el 2022. Altres trastorns com la depressió major i els trastorns adaptatius amb alteració de la conducta es van mantenir més estables durant el període estudiat, segons ACN. 

Impacte en activitats amb més interacció social

Segons el treball, els sectors laborals més afectats van ser els que estan més implicats en la interacció social, particularment el comerç al detall -en especial del sector tèxtil, de roba, de calçat i de cosmètica-, seguit de la cura de persones grans en residències, el comerç no especialitzat i els centres d’atenció telefònica. Altres àmbits amb un percentatge elevat de baixes laborals relacionades amb la salut mental van ser la indústria farmacèutica, l’activitat sanitària, l’educació, l’administració pública i els serveis de neteja.

A partir d’aquests resultats, els autors de l’estudi reclamen "enfortir la col·laboració entre els proveïdors sanitaris, les mútues i els empresaris, implementar polítiques salarials equitatives, flexibilitzar els entorns laborals i oferir suport psicosocial basat en l'evidència per a reduir l’impacte econòmic dels trastorns mentals relacionats amb la feina i promoure un benestar laboral sostenible".

Subscriu-te per seguir llegint