"La taxa turística no resol el problema del finançament municipal"

La necessitat de revisar i ajustar la taxa turística per millorar-ne l'efectivitat i l'impacte social ha centrat bona part del debat durant la jornada "Repensar el model de negoci turístic de les comarques de Girona – Costa Brava", celebrada aquest dimecres a la seu de Girona del Col·legi d’Economistes de Catalunya. Anna Garriga, titular d'Universitat de l'àrea de Fonaments de l'Anàlisi Econòmica de la Universitat de Girona, ha qüestionat obertament l’eficiència de la taxa, remarcant que "no es pot aplicar un impost fix a tot el territori perquè cada zona té característiques diferents". 

En aquesta línia, Garriga ha afirmat que "hi ha un problema de finançament municipal, però no ho resol la taxa turística", tot i que ha admès que sí que podria ajudar. A més, ha defensat que cal explicar millor als turistes per què s’aplica aquesta taxa, tot afegint "una mica de glamur al relat". 

Marc Molas, cofundador i co-CEO de BYPILLOW, ha destacat que la taxa hauria de beneficiar clarament els residents locals, subratllant que "els veïns i veïnes han de notar positivament l’impacte de conviure amb el turisme". Cristina Cabañas, presidenta del grup Guitart Hotels, ha afegit que cal apostar per un turisme de qualitat "no massificat i diversificat territorialment", demanant un esforç addicional per atreure visitants amb més poder adquisitiu.

L’exconseller Joaquim Nadal ha advertit que "el turisme no és prescindible", però ha advocat per "començar a ordenar i regular en molts sentits per evitar els excessos i abusos del turisme". D’altra banda, ha apuntat que la pressió turística a Girona i la Costa Brava és localitzada i que, per això, "la inversió en serveis públics i la professionalització del sector són clau per garantir-ne l’equilibri i la qualitat del sector". 

Manca d'habitatge

D'altra banda, durant la jornada també s'ha abordat àmpliament la problemàtica de l’habitatge. Nadal ha explicat que la inversió immobiliària ha estat tradicionalment un refugi per a l’estalvi de les famílies, provocant una manca d’oferta de lloguer i afavorint la venda directa. Marc Molas ha defensat que el tema de l’habitatge és responsabilitat directa dels polítics i no del sector privat, mentre Garriga ha aportat com a exemple la mesura aplicada a Itàlia d’un IBI més elevat per a segones residències, suggerint que "aquesta podria ser una bona eina de redistribució de la riquesa".

Limitar el turisme

La jornada ha començat amb la presentació de l’estudi Els empresaris turístics de la Costa Brava, Costa Daurada, Terres de l’Ebre i Lleida-Pirineus, davant del futur del sector per part de Martí Sabrià, un dels seus coautors, director de la Fundació Jordi Comas Matamala i impulsor d'activitats turístiques i culturals de l'Empordà. Sabrià ha destacat durant la temporada 2023 – 2024, les comarques gironines van rebre 7,44 milions de turistes i que el turisme representa un 21% del PIB a les comarques gironines.

Aquestes dades posen de manifest la rellevància del sector, però també obliguen a reflexionar sobre la seva sostenibilitat futura, ha apuntat l’autor. "S’ha de limitar el creixement del turisme?", ha preguntat Sabrià. "Una part significativa dels empresaris gironins és favorable a limitar el creixement turístic de la demarcació. Hi ha llocs on físicament no cap més gent en temporada alta", ha assenyalat.

En aquest sentit, ha remarcat que el sector veu fonamental "apostar per polítiques de desestacionalització i un reforç dels serveis públics", davant la percepció generalitzada que els municipis no disposen de prou recursos per fer-hi front. "És imprescindible desestacionalitzar els serveis públics si volem desestacionalitzar el turisme", ha explicat. Sabrià també ha insistit en la necessitat d’apostar per un turisme de més qualitat, tot i reconèixer que "això podria implicar augmentar els preus i perdre, inicialment, una part dels visitants habituals".

El president de la Seu de Girona del Col·legi d’Economistes, Lluís Bigas de Llobet, ha estat l’encarregat de presentar i cloure l’acte. El debat ha estat moderat pe Josep-Francesc Valls, Esade Magistri, professor de la UPF-BSM i l’altre coautor de l’estudi presentat durant l’acte.