Més de cent arquitectes i experts es reuneixen a Figueres per "repensar" l’arquitectura

Més de cent arquitectes i experts del món de la construcció tradicional ha participat aquest dijous a la quarta edició de la jornada "Les tècniques tradicionals en la construcció de l’arquitectura contemporània", organitzada per l’Associació Grup de Recuperació i Estudi de la Tradició Arquitectònica (GRETA) i la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), amb el suport de l’Ajuntament de Figueres.

Després de les edicions dedicades als materials preindustrials (Girona, 2019), a les limitacions formals i la necessitat d’un nou llenguatge (Banyoles, 2021) i a la figura de l’artesà (Torroella de Montgrí, 2023), la quarta jornada s’ha centrat en "Els arquitectes davant una oportunitat", un títol que vol sintetitzar el repte col·lectiu d’assumir noves responsabilitats davant els reptes ambientals i socials del segle XXI.

Una ponència de l’arquitecte i director de la jornada, Oriol Roselló, sobre els tres grans reptes del present de l’arquitectura -tradició, ecologia i territori- ha donat el tret de sortida al programa. Soci fundador de Bangolo i autodenominat “homo faber”, Roselló ha utilitzat referències diverses —de l’arquitectura al cinema— per situar l’artesà com a figura clau dins el procés creatiu i defensar la responsabilitat crítica de l’arquitecte més enllà de la normativa. I ha destacat també el paper transformador de col·lectius i gremis que acosten aquesta nova mirada a institucions i societat.

Tot seguit, Coque Claret, arquitecte i professor associat a l'ETSAV i membre fundador de l'Agrupació AUS del COAC, ha defensat la potència de la perifèria rural com a motor de regeneració arquitectònica, a partir de l’obra de Gion A. Caminada. En aquest sentit, ha reivindicat el valor innovador de la tradició i ha qüestionat la rigidesa de les lleis. "Quin sentit té demanar-li una normativa a un material natural que té 800 anys que l’avalen quan estem rehabilitant edificis de fa 10 anys que complien la normativa?", s’ha preguntat.

L’arquitecta Tiziana Monterisi, fundadora de RiceHouse, ha sorprès amb una innovadora aplicació arquitectònica de la clofolla d’arròs, un material local i ecològic. Des del seu enfocament empresarial, ha demostrat com és possible transformar un residu agrícola en productes certificats dins la normativa, tot defensant que "el material és l’alfabet per construir l’arquitectura".

Finalment, amb la taula rodona “Més és menys? Arquitectes, formació i innovació”, moderada per Ariadna Asturias, arquitecta tècnica, responsable de Somnisamida i membre de la Junta de GRETA, s’ha tancat el matí amb una reflexió compartida: la necessitat de repensar les decisions arquitectòniques des d’una mirada crítica, radical i conscient.

La tarda ha començat amb la xerrada de Roger Tudó, arquitecte i soci fundador d'Harquitectes. Tudó ha ofert una presentació poètica i contundent que ha connectat innovació i arrelament. Ha reflexionat sobre una arquitectura que observa el context, la llum i el lloc amb profunditat, proposant una mirada a la vegada extraordinària i quotidiana.

Seguidament, Montserrat Bosch, doctora arquitecta tècnica i professora titular del Departament de Tecnologia a l'Arquitectura de la UPC, ha reivindicat el paper de la investigació en l’arquitectura, apostant per una cultura tecnològica sincera, arrelada i adaptable. Ha subratllat la dimensió política de l’acte d’habitar i ha reconegut la feina de les noves generacions i espais com Low Tech que obren camins cap a un futur més coherent.

Ha tancat les intervencions Jordi Mitjans Escobar, arquitecte i soci fundador de la cooperativa d'arquitectura ARQBAG. Mitjans ha posat veu a una nova generació d’arquitectes que aposten per maximitzar els recursos disponibles, treballant des de la perifèria amb materials locals i cooperativisme. Ha defensat les estructures mixtes —de materials, d’usos i d’espais— com a síntesi final de la jornada i retorn a la figura inicial de l’homo faber.

La IV jornada de les tècniques tradicionals ha finalitzat amb la taula rodona “Menys és més? Arquitectes, normes i qualitat”, moderada per Valentina Maini, arquitecta especialitzada en bioconstrucció (Arquitectura Pròxima) i responsable de l’equip tècnic de GRETA. Els ponents de la tarda han coincidit en la necessitat de millorar el parc edificat com a espai habitable i refugi climàtic. Crítics amb la normativa vigent, han defensat criteris professionals més exigents i adaptats a un context en transformació.