Laura Lobo, advocada experta en herències: “No s’ha de donar per fet que els nebots hereten del tiet solter i sense fills”

Un dels malentesos més comuns en matèria d’herències a Espanya té a veure amb els tiets solters i sense fills. En moltes famílies es dona per fet que, si una persona mor sense descendència ni parella, els seus béns passaran automàticament als seus nebots. Tanmateix, l’advocada Laura Lobo, especialista en dret successori, ha aclarit al seu compte d’Instagram que això no sempre és així. En realitat, tot depèn de si la persona ha fet testament i de la seva situació familiar concreta.

No sempre els nebots hereten

Segons explica l’advocada, no es pot donar per fet que els nebots heretaran del tiet o la tieta solter/a i sense fills. Aquest és un error molt habitual, sobretot en famílies on hi ha llaços molt estrets entre oncles i nebots. Però jurídicament, el parentiu no garanteix l’herència.

Laura Lobo assenyala que el dret successori espanyol distingeix entre hereus forçosos i hereus voluntaris. Els hereus forçosos (també anomenats “legitimaris”) són aquelles persones a qui la llei reserva obligatòriament una part de l’herència. En canvi, els nebots no són hereus forçosos, sinó hereus col·laterals, cosa que significa que només hereten si no hi ha testament o si el testador no ha disposat dels seus béns d’una altra manera.

Quan no hi ha testament

L’advocada explica que, en els casos en què no existeix testament, s’aplica el que s’anomena successió intestada, regulada pel Codi Civil. En aquest tipus d’herència, la llei estableix un ordre de crida: primer els descendents (fills i néts), després els ascendents (pares i avis), tot seguit el cònjuge, i només en últim lloc els germans i nebots.

Per tant, si el tiet o la tieta difunt/a tenia els pares vius, serien aquests qui heretarien abans que els nebots. I si els pares ja han mort, aleshores sí, els germans del difunt hereten a parts iguals. En cas que algun d’aquests germans també hagi mort, els nebots hereten en el seu lloc (pel que s’anomena “dret de representació”).

En resum, els nebots no hereten directament del tiet o la tieta, sinó a través del seu pare o mare difunt/a, sempre que no hi hagi testament.

Si hi ha testament

La clau, segons Laura Lobo, és entendre que quan una persona no té hereus forçosos (ni fills, ni pares, ni cònjuge), té llibertat total per decidir el destí dels seus béns. Això vol dir que pot deixar el seu patrimoni a qui vulgui, sense cap obligació envers els nebots.

En paraules de l’advocada:

“Si estàs solter, no tens fills i els teus pares han mort, pots disposar lliurement de la teva herència. Pots deixar els teus béns a un amic, a un veí o fins i tot a una ONG.”

Per tant, si el tieta o la tieta decideix redactar un testament, pot deixar-ho tot a una sola persona o entitat, sense que els nebots tinguin cap dret legal a reclamar-ne una part.