Tres empreses gironines estudien incorporar proteïna d’insectes en l’alimentació porcina

Les gironines Noel, Batallé i Friselva han posat en marxa, amb el suport del clúster Innovacc (coordinació), l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA, com a organisme públic d’investigació) i l’empresa Iberinsect (com a proveïdor especialitzat) un projecte que analitza la incorporació de proteïna d’insectes en els pinsos per a garrins que acaben de ser deslletats.

El projecte, anomenat ALTEMO, vol aportar evidències sobre si la proteïna d’insectes procedent de Tenebrio molitor, conegut com a cuc de la farina, pot substituir part de la proteïna plasmàtica en pinsos per a aquests garrins i, al mateix temps, millorar la sostenibilitat del sistema reduint la dependència de fonts tradicionals com el plasma i la soja.

El plasma animal és un subproducte dels escorxadors obtingut de sang porcina o de barreges amb sang bovina i porcina. A la Unió Europea, per a l’alimentació animal només es pot utilitzar plasma de no remugants i ha d’estar produït en instal·lacions autoritzades. Aquesta font proteica es caracteritza per la seva elevada digestibilitat i l’alt valor biològic i és especialment útil en aquesta etapa perquè ajuda a millorar la salut intestinal i la productivitat d'aquests animals.

Aquest procés de transició alimentària de líquid a sòlid és un procés crític per als animals, segons expliquen els impulsors de la iniciativa. L’addició de plasma en petites proporcions -entre el 2% i el 6%- redueix les complicacions del deslletament, millora el consum i la digestió i pot disminuir les mortalitats. Tanmateix, el problema és que el cost elevat del plasma n’ha limitat l’ús i ha motivat la cerca d’alternatives que mantinguin els beneficis.

Per això, el projecte ALTEMO planteja la proteïna d’insectes com una opció més sostenible i econòmica, amb l’objectiu d’avaluar-ne l’efecte sobre el desenvolupament i la salut intestinal dels garrins i garantir un producte nutritiu i de qualitat. La iniciativa també vol alinear-se amb les exigències socials de la Unió Europea en alimentació sostenible i benestar animal, i apunta a reduir el malbaratament d’aliments i contribuir a combatre la resistència antimicrobiana en el marc de la producció intensiva.