La UPC prova amb bons resultats cobrir cultius amb plaques solars per fer més rendibles les explotacions

La UPC ha inaugurat recentment la primera planta agrivoltaica totalment monitoritzada per al control integral del cultiu hortícola. La instal·lació, ubicada a l’Agròpolis de Viladecans, servirà per investigar l’impacte que té instal·lar plaques fotovoltaiques sobre cultius d’horta en condicions reals. Els primers resultats, encara molt preliminars, han demostrat que les plantes, en aquest cas enciams i bròquils, han tingut un comportament similar cobertes o no per plaques de diferents densitats. “No es podrà utilitzar en tota mena de cultius, però on sí que sigui possible oferirà a l’agricultor un benefici addicional perquè també podrà generar energia neta”, assenyala Anna Gras, delegada del rector per Agrotech-UPC.

A la planta que s’ha instal·lat a l’Agròpolis de la UPC a Viladecans, la primera integrada amb horticultura de regadiu a Catalunya, s’analitza, en condicions reals, l’impacte de l’agrivoltaica sobre la qualitat i la productivitat de cultius d’horta. En aquest cas, l’impacte de dos tipus de panells fotovoltaics amb diferent transparència i densitat sobre enciams i bròquils. La instal·lació consta de 150 panells fotovoltaics solars amb una potència total de 50,25 kW i amb capacitat per generar uns 400 kWh al dia, l’equivalent a cobrir el consum diari d’entre 30 i 40 llars. S’han instal·lat plaques amb un 5% de transparència a la llum i d’altres amb una transparència del 40%.

Els panells fotovoltaics situats per damunt dels cultius produeixen energia elèctrica alhora que modifiquen les condicions climàtiques sota les plaques en relació amb les condicions estàndards a l’aire lliure. Malgrat que el projecte tot just ha començat, els primers resultats han demostrat que les plantes han tingut un comportament mot similar tant si estaven sota les plaques com les que no. “De moment, amb els cultius d'estiu que hem fet, bàsicament enciams, no hem detectat diferències significatives”, afirma Anna Gras, delegada del rector per Agrotech-UPC.

Resultats positius

Gras destaca que si els resultats de la prova pilot són positius i es poden extrapolar al conjunt del sector, els pagesos tindrien un benefici addicional a la mateixa producció agrícola. Això ajudaria a fer més rendibles les explotacions actuals, incentivar a crear-ne de noves i, de retruc, “fixar població a zones rurals i crear noves oportunitats de negocial voltant de la instal·lació de paques agrivoltaiques”.

“El que estem estudiant és l’ús dual del sòl, que es pugui utilitzar tant per produir aliments com energia sense ser excloents. L’objectiu és acabar tenint dades per veure si això és possible i donar-les als legisladors perquè puguin fer bé la seva feina i als agricultors perquè vegin si els és rendible invertir en aquestes instal·lacions i com adaptar-s’hi”, apunta Marcel Macarulla, professor de l'Escola d'Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) i responsable del projecte Symbiosyst a la UPC.

Carulla recorda que moltes ciutats tenen problemes d’espai per seguir instal·lant plaques fotovoltaiques i que aquesta solució està pensada per zones periurbanes, com ara el Parc Agrari del Baix Llobregat, per, d’una banda mantenir l’activitat agrícola i de l’altre enviar energia renovable als grans nuclis urbans. En aquest sentit, afegeix que segons dades de la UE cobrint només un 1% de la superfície de Catalunya es podrien suplir les necessitats de les ciutats.

El projecte també ha de servir per comprovar si aquestes instal·lacions són rendibles en funció de la producció combinada que generin. Carulla apunta que el cost de la planta és entre un 20% i un 30% superior al d’una convencional perquè s’ha de dissenyar pensant que hi ha de passar maquinària per sota.

Els responsables del projecte tenen clar que l’agrovoltaica no es podrà aplicar a tots els cultius, però també que amb l’increment de les temperatures pel canvi climàtic pot ser molt beneficiós per d’altres als que una menor insolació els afavoreixi. “És molt probable que sota les plaques solars trobem unes condicions una mica més suaus que facilitin tot el que és la fisiologia de la planta i que creï aquestes condicions climàtiques més favorables tant d'humitat com de temperatura al sol”, afegeix Gras.

Per últim, el fet que les instal·lacions siguin elevades pot ajudar a instal·lar amb més facilitat i cost més baix elements com ara xarxes antipedra o malles contra ocells utilitzant l’estructura de la planta.

Les plaques solars estan disposades sobre 10 seguidors solars (dispositius mecànics que permeten orientar les plaques per optimitzar la intercepció dels raigs del sol), per seguir-ne el recorregut des de la sortida a l’est fins a la posta a l’oest. Aquest sistema garanteix un creixement del cultiu i, alhora, maximitza la producció d’energia. El moviment de les plaques es controla mitjançant models matemàtics que tenen en compte les variables climàtiques del moment, les necessitats lumíniques del cultiu i els models de creixement.