Els autònoms gironins cobren 400 euros menys de pensió mensual que els assalariats

Mentre el Govern i les principals organitzacions del sector continuen negociant l’import de les quotes mínimes que hauran de pagar els treballadors autònoms l’any vinent, les darreres dades publicades per la Seguretat Social sobre pensions ofereixen una idea força clara de quina és la realitat d’aquests professionals un cop jubilats.

Tot i el mantra que es repeteix sobre l’elevat cost de les aportacions dels autònoms, la veritat és que les seves cotitzacions continuen molt allunyades de les que abonen els treballadors per compte d’altri, cosa que es tradueix en pensions molt més reduïdes que la mitjana. De fet, molts no arriben ni a ser mileuristes.

Concretament, el passat mes de setembre, la pensió de jubilació dels autònoms giornins se situava en 1.002 euros. Una xifra per sota de la mitjana estatal per a aquest col·lectiu -que va ser de 1.011 euros-, però, sobretot, molt per sota dels 1.400 euros que van rebre aquells que durant la seva vida laboral van ser assalariats.

La diferència és de 398 euros mensuals, que pot suposar la diferència entre arribar amb certa facilitat a final de mes o tenir dificultats per pagar totes les factures. La situació és encara pitjor per a aquells que depenen d’una pensió de viduïtat. En aquest cas, la prestació mitjana generada per un assalariat es redueix fins als 842 euros, però la d’un autònom gironí cau fins als 608 euros, una quantitat amb la qual difícilment una persona pot cobrir totes les seves despeses avui dia.

Acabar amb aquesta bretxa -i amb les situacions de pobresa en la tercera edat que genera- és el principal motiu que va portar a la reforma del sistema de cotització dels autònoms fa ja tres anys. La idea és que, igual que passa amb els treballadors per compte d’altri, els pagaments a la Seguretat Social tinguin una relació més directa amb els seus ingressos reals i representin aproximadament un terç dels seus beneficis nets.

Tanmateix, la veritat és que ni les pròpies associacions que representen aquest col·lectiu acaben de posar-se d’acord sobre la millor manera d’assolir aquest objectiu. El president d’UPTA, Eduardo Abad, aposta per una pujada progressiva de les cotitzacions, amb més incidència en els trams més elevats i un increment més suau per als nivells més baixos. Es tracta d’una organització propera al sindicat UGT.

«El que tenim ara són pensionistes pobres, autònoms que, després de tota una vida treballant, cobren 750 o 800 euros», assenyala Abad, qui assegura que és impossible viure «dignament» amb aquestes quantitats.

Segons ell, entre aquests treballadors hi ha realitats molt diverses, amb un 40 % que declara unes rendes del treball que no arriben ni al Salari Mínim Interprofessional, però un altre 30 % que guanya més de 2.500 euros al mes, dels quals la meitat fins i tot superen els 4.000 euros mensuals. Són a aquests últims als quals, al seu parer, se’ls podria demanar una major contribució.

Segons ell, molts d’aquests estarien disposats a assumir-ho a canvi de prestacions millors. Per al president de UPTA, la prova és el que va passar amb la primera regularització derivada del nou sistema: al voltant del 60 % dels autònoms que tenien dret a una devolució, per haver pagat de més, van renunciar-hi per millorar la seva futura pensió.

En aquest sentit, Eduardo Abad també apunta que en els pròxims anys es veurà una millora de les pensions mitjanes dels autònoms, a mesura que accedeixin els treballadors de la generació del «baby boom», que han fet aportacions més elevades que els seus antecessors pensant en aquest moment.

Per Abad, la veritable càrrega dels autònoms no són les cotitzacions, que, al cap i a la fi, generen drets socials. Per al president de UPTA, el problema són la resta d’impostos i, particularment, la tributació per IRPF que, segons ell, és la que s’hauria de modificar. «Un autònom té una fiscalitat per aquest concepte d’aproximadament el 30 %, quan a la banca no arriba al 4 % i una societat mitjana de l’Ibex no arriba al 7 %», es lamenta.

Des d’ATA -l’organització majoritària entre els autònoms i que forma part de la patronal CEOE- veuen les coses de manera diferent i rebutgen fins i tot la darrera proposta del Govern, que congela les quotes per als trams més baixos i les puja un màxim del 2,5 % per als més elevats.

«La idea de la reforma era millorar la protecció social dels autònoms i això no s’ha fet», denuncia la seva vicepresidenta, Celia Ferrero, que assenyala, com a exemple, les dificultats que existeixen per rebre la prestació per cessament d’activitat, l’equivalent a la prestació per desocupació dels assalariats. «El 60 % es rebutgen», assegura.

A més, Ferrero denuncia que, en realitat, el sistema no té en compte els ingressos reals dels autònoms, sinó els «ingressos fiscals» que, segons el seu punt de vista, són ficticis perquè no permeten als professionals deduir correctament totes les seves despeses.

També considera que no es té en compte la realitat del col·lectiu. Així, explica que dels 800.000 autònoms espanyols que declaren menys de 660 euros mensuals, una part són dones de més de 45 anys que han treballat al camp i que el que busquen és tenir una pensió, i altres són pluriempleats, que ja tenen coberta la seva pensió amb el treball assalariat que ja exerceixen. «El que necessiten aquestes persones és un conveni especial i ajudar-les, però no s’ha fet res d’això», assenyala sobre el primer cas.

D’aquesta manera, davant d’una pujada lineal de les quotes, des d’ATA proposen un altre tipus de mesura per incentivar que els autònoms paguin cotitzacions més elevades. Així, una de les seves propostes passa perquè els pagaments a la Seguretat Social puguin ajustar-se als cicles de liquiditat d’aquests professionals, que rarament són uniformes al llarg de l’any. És a dir, que hi hagi una quota mínima molt reduïda de pagament mensual, però que després cada professional pugui completar fins a la quantitat real de la cotització en aquells mesos en què tingui més caixa.

També defensen majors deduccions per a les aportacions als plans de pensions privats, de manera que els autònoms puguin «complementar» les seves pensions públiques amb altres de privades més fàcilment. I, finalment, que es faciliti l’accés a aquest i altres drets, al contrari del que passa actualment.