Planas destaca el paper "decisiu" de la PAC en la transformació del camp espanyol en els darrers 40 anys

El ministre d'Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, ha destacat aquest dilluns que l'adhesió d'Espanya a la llavors Comunitat Econòmica Europea en 1986 "va marcar un abans i un després per a l'agricultura i l'alimentació espanyoles". Segons ha destacat, la Política Agrària Comuna (PAC) ha estat "el gran motor de modernització, sostenibilitat i cohesió territorial" que ha permès convertir el sector agroalimentari en una potència europea i mundial.

Així ho ha ressaltat el ministre en participar en la clausura del XXXVI Curs Superior d'Estudis Europeus "40 anys de l'adhesió d'Espanya a la Unió Europea: Balanç polític, econòmic i social", a la Universitat de Còrdova (UCO), on ha recordat que "gràcies a la PAC, Espanya ha passat d'un sector agrari fragmentat i poc competitiu a ser el quart exportador agroalimentari de la Unió Europea", amb més de 75.000 milions d'euros en vendes a l'exterior en 2024 i un saldo comercial positiu de 19.200 milions.

A Andalusia, les exportacions s'han multiplicat per sis des de l'adhesió. "Aquestes dades reflecteixen com les polítiques europees han contribuït al desenvolupament rural, la innovació i l'ocupació en els nostres territoris", ha assenyalat. El ministre ha defensat "la necessitat de mantenir una PAC forta i prou dotada, davant la proposta de retallada pressupostària plantejada per la Comissió Europea per al període 2028-2034". "La PAC és una política tradicional i sens dubte necessària", ha dit, per remarcar que "no podem acceptar una PAC amb menys fons ni menys identitat". "Assegurar l'alimentació és també una qüestió de seguretat", ha afirmat.

Sobre aquest tema, aquest curs ha estat coordinat pel Centre de Documentació Europea de l'UCO i s'han format un total de 97 estudiants. El ministre ha estat acompanyat pel rector de la Universitat de Còrdova, Manuel Torralbo, qui ha agraït la presència del ministre i ha posat en relleu els extraordinaris i positius canvis esdevinguts en la universitat en aquests 40 anys.

"Tenim projectes de recerca europeus en el marc d'Horitzó Europa, mobilitat, aliances universitàries a Europa... Tots necessitem més Europa, per tant, em sento feliç de comptar amb el Centre de Documentació Europea que treballa perquè tothom conegui el que es fa a Europa", ha expressat.

"Quina Europa volem?"

Mentrestant, la directora del centre, Magdalena Reifs, ha indicat que aquest aniversari convida a reflexionar sobre "quina Europa volem per als pròxims 40 anys". "Vivim un temps de canvis accelerats, d'incerteses globals, però també d'extraordinàries oportunitats", ha apuntat, per postil·lar que "potser ens trobem en el moment de canvi més important per a la UE, ja que hem d'afrontar desafiaments, tant interns, com internacionals que tots tenim al cap".

En aquest sentit, la directora del CDE ha comentat que "el qüestionament de l'ordre mundial establert després de la II Guerra Mundial amb un nou repartiment de poders i un nou multilateralisme fan que la realitat actual sigui la més complexa a la qual s'ha enfrontat el projecte europeu en les últimes dècades".

"Per primera vegada, els principis sobre els quals s'ha basat la civilització europea, dels quals s'impregnava el món desenvolupat, sembla que se subverteixen", ha manifestat Reifs, qui ha insistit que "la UE compta amb els mitjans suficients per revertir la situació actual de desorientació a conseqüència de les polítiques proteccionistes, no només econòmiques, sinó, cosa que és més greu, socials i humanes".