Sous a Girona: un de cada tres treballadors no arriba als 1.000 euros mensuals

Les successives pujades del Salari Mínim Interprofessional (SMI) aprovades en els darrers anys han estat un incentiu per a un increment generalitzat dels sous, tot i que no tots els treballadors se n’han beneficiat de la mateixa manera. L’augment de la feina a temps parcial o dels fixos discontinus, juntament amb l’estacionalitat que encara marca moltes activitats a la província, fa que, a l’hora de la veritat, una gran part dels gironins mantingui ingressos anuals molt per sota dels 15.876 euros bruts en què estava fixat aquest indicador l’any 2024. Una quantitat que, si es tenen en compte les 14 pagues en què habitualment es distribueixen els salaris i les retencions que s’hi apliquen, amb prou feines permetria ser mileurista.

En concret, segons les darreres dades de l’Agència Tributària, fins al 36,5% de totes les persones de les comarques gironines que durant l’any passat van treballar en algun moment per compte d’altri van ingressar menys d’aquesta quantitat. Un percentatge molt similar al que es registra al conjunt de l’Estat, on el grup de persones que van tenir ingressos per sota d’aquesta xifra suposa el 37% del total.

La bona notícia és que el 2024 van treballar gairebé 400.000 persones a les comarques gironines, ja que fins a 390.500 gironins van incloure ingressos salarials a la seva declaració, 11.161 més que l’any anterior. A més, el sou mitjà declarat va augmentar un 4,6%, fins a arribar als 24.017 euros bruts anuals. Una dada que se situa per sobre de la inflació —del 2,8%—, cosa que significa que es va produir una lleugera recuperació del poder adquisitiu perdut en els exercicis anteriors.

Tot i això, els guanys mitjans d’un treballador gironí se situen, segons les dades de l’Agència Tributària, lleugerament per sota de la mitjana espanyola, que és de 24.962 euros bruts anuals. Tanmateix, si centrem la mirada només en Catalunya, la diferència és major. Els catalans guanyen de mitjana 27.927 euros bruts a l’any, un 16,2% més que els gironins, és a dir, gairebé 4.000 euros més.

Girona és la setzena província de tot l’Estat amb uns ingressos per assalariat més elevats. La mitjana de les comarques gironines queda lluny de les demarcacions amb pitjors dades com Jaén, amb 17.792 euros; Huelva, amb 18.012; Almeria (18.733); Badajoz (18.927); Còrdova (19.488); Càceres (19.769); Conca (20.472) o Granada (20.584).

Si es compara amb Madrid, on es paguen els millors salaris amb 31.911 euros anuals, la diferència s’acosta als 8.000 euros anuals, d’acord amb aquesta estadística, que l’Agència Tributària elabora amb les declaracions de l’IRPF i les retencions que apliquen les empreses a les nòmines.

Per trams

Si ens fixem en la distribució per trams d’ingressos, fins a 142.567 contribuents gironins —el 36,5%— van guanyar durant tot l’any menys d’aquests 15.876 euros en què se situava l’SMI durant el passat 2024. De fet, representen el segon grup més nombrós.

Uns altres 157.013 residents de la província —un 40,2%— van declarar ingressos d’entre una i dues vegades el salari mínim, és a dir, entre 15.876 i 31.752 euros; mentre que els que superen aquesta quantitat tot just sumen el 23,3%.

A la cúspide de la piràmide amb prou feines hi ha canvis entre el 2023 i el 2024. En concret, l’any passat 802 gironins van rebre un salari superior als 150.000 euros anuals, 45 més que l’anterior exercici.

Una altra bretxa que amb prou feines es mou és la que separa la retribució dels diferents gèneres. Segons les dades d’Hisenda, les dones van guanyar 21.898 euros de mitjana, 4.013 euros menys que els homes, cosa que significa que la diferència no s’ha reduït. De fet, va créixer en 21 euros més.

També continua existint una diferència considerable entre els que guanyen els joves i els que ja acumulen més experiència o antiguitat al món laboral. Així, mentre que els joves de 26 a 35 anys declaren uns ingressos de 22.057 euros, els que tenen entre 46 i 55 anys –els que més cobren– sumen 29.599 euros.

Recuperar poder adquisitiu

A partir d’aquestes dades, d’una banda, els sindicats celebren que els treballadors hagin recuperat poder adquisitiu. «Arran de la negociació col·lectiva, hi ha hagut una pujada dels salaris, fent allò que fa temps que diem, que els treballadors han de recuperar poder adquisitiu», exposa el secretari general d’UGT a Girona, Maxi Rica. Tot i això, puntualitza que «és una recuperació encara amb distància del que hauria de ser respecte a la pèrdua durant molts anys del poder adquisitiu».

D’altra banda, lamenten els baixos ingressos d’un gruix important de la població gironina. «La parcialitat continua sent força elevada al nostre país i també a comarques gironines i és la principal explicació de la pobresa laboral», exposa Diana Estudillo, secretària general de CCOO a les comarques gironines.

Estudillo explica que «la taxa de parcialitat a Girona és d’11,6%. En nombres absoluts, a Girona hi ha 47.717 persones treballen a jornada parcial». A més, remarca que «la taxa de parcialitat involuntària a Girona, perquè no troben feina a jornada completa o bé perquè han de dedicar part de la seva jornada a temes de cures, és del 28,9%».

Segons Rica, les xifres també s’expliquen perquè «les empreses s’estan adaptant per continuar millorant els marges de benefici, encara que els salaris hagin pujat». «Hem d’aconseguir fórmules perquè la riquesa socialment generada vagi a tot arreu», afegeix.

Estudillo també recorda que les dades no contemplen ingressos no declarats. «No podem obviar que hi ha un important nombre de persones que es troben en situació de pluriocupació i no podríem descartar que, en alguns d’aquests casos, no es declari el treball ni els ingressos obtinguts en alguna de les feines», diu.

Per la seva banda, Josep Ginesta, secretari general de Pimec, recorda que aquestes dades es donen perquè «hi ha una part de les persones assalariades que tenen ingressos intermitents o no a jornada completa. En el cas de Girona, amb una especial intensitat de l’activitat turística i activitat de temporada i, per tant, treballa intermitent una part de l’any».

A més, Ginesta remarca que «és una xifra que no és estranya en el context del conjunt de l’Estat. De fet, Girona està a la posició 30 de les 48 províncies que apareixen en l’informe. Per tant, no és una dada que sigui anòmala».

A banda de l’increment salarial per sobre de l’IPC, el secretari general de Pimec explica que també hi ha una pujada en «el cost salarial que tenen les empreses a Catalunya, també veiem una progressió a l’alça». «De fet, el cost laboral a Catalunya s’ha situat en el segon trimestre en 3.537 euros per persona treballadora de mitjana», conclou.

Subscriu-te per seguir llegint