Girona viu un Black Friday de contrastos: optimisme a les grans superfícies i dubtes al comerç local

Les primeres promocions ja fa dies que pengen dels aparadors de moltes botigues. Girona ha arrencat la campanya de descomptes del Black Friday amb dues mirades oposades. Les grans superfícies, com l’Espai Gironès, afronten uns dies de màxima afluència i esperen repetir els increments de visitants registrats l’any passat. En canvi, una part important del comerç local manté reserves sobre l’impacte real d’una campanya que, segons insisteixen, no sempre juga a favor dels petits establiments.

El gerent de l’Espai Gironès, Pau Jordà, es mostra convençut que serà «una molt bona campanya» i assegura que l’ambient de compra «ja es nota des de dies enrere», amb descomptes que oscil·len entre el 30% i el 50% en moltes botigues. De fet, el centre comercial ja va detectar el passat cap de setmana més activitat de l’habitual. «L’any passat vam tenir pràcticament un 50% més de visitants que un divendres normal, i la tendència enguany sembla similar», explica.

Jordà també subratlla l’efecte que aquesta cita ha tingut en el calendari comercial. Si tradicionalment el novembre era «pràcticament el penúltim mes de l’any en vendes», ara, diu, s’ha convertit en el cinquè millor mes gràcies a la campanya. «El Black Friday ha posat el novembre al mapa: ja no és un mes fluix, sinó un mes molt bo, no només el divendres sinó també els dies previs», apunta.

A l’altra banda hi ha el comerç local, que viu aquestes dates amb molta més prudència. La presidenta de Girona Centre Eix Comercial, Mercè Ramírez de Cartagena, explica que, segons una enquesta feta als associats, aproximadament un 60% dels comerços participa d’alguna manera a la campanya, mentre que el 40% restant «no fa res de Black Friday» i manté una activitat normal.

Ramírez de Cartagena assegura que «en general, el Black Friday no beneficia el comerç local». Segons relata, els marges més reduïts del petit establiment fan difícil competir amb les grans cadenes o els fabricants que poden permetre’s descomptes agressius. «Treballar per no guanyar res no cal», afirma.

La presidenta de l’entitat lamenta que molts botiguers s’hi vegin «obligats» perquè el seu sector s’hi aboca, tot i que el model no s’ajusti ni a la seva estructura ni al valor afegit que ofereixen. Per a ella, el comerç de proximitat «no juga en aquest terreny», ja que assegura el seu atractiu no són els descomptes sinó la qualitat, l’atenció personalitzada i l’impacte que genera a la ciutat: «El client decideix la ciutat que vol. Si no es compra a les botigues, tard o d’hora desapareixen».

Despesa dels consumidors

Malgrat les bones perspectives que es desprenen des d’una part del sector per aquesta campanya, segons recull un informe que elaboren cada any KPMG i Appinio sobre el denominat «golden quarter» (trimestre daurat), per ser el període més consumista de l’any, les llars continuen fent ajustos en gairebé totes les seves despeses, tant les essencials (habitatge, alimentació, transport…), com les discrecionals (restaurants, viatges, moda…). Gairebé no ha augmentat la despesa en cap d’aquests apartats, i a això s’hi afegeix que gairebé la meitat dels enquestats admeten un impacte molt alt del creixent cost de l’habitatge en els seus pressupostos.

Tot i això, una quarta part d’aquesta població diu haver vist millorar el seu poder adquisitiu, i més de la meitat es manté estable respecte a l’any anterior. A més, després d’aquest lustre d’alts i baixos, el client s’ha tornat cada vegada més hàbil en l’art de fer enginyeria de costos. Per exemple, segons aquest informe, 8 de cada 10 consumidors aprofitaran el Black Friday per fer compres que fa mesos que ajornen a l’espera d’ofertes o per avançar algunes de les compres pròpies de Nadal. També és símptoma d’aquesta intel·ligència en la despesa que la recuperació del sector de la moda convisqui amb un cert estancament de la despesa en restaurants.

De fet, les categories en què es preveu més despesa aquest Black Friday són roba, calçat i complements; i alimentació i begudes. L’electrònica no apareix fins a la posició número 9, d’acord amb l’enquesta de KPMG i Appinio, tot i que és un dels sectors en què s’espera un increment de despesa més gran en comparació amb l’any anterior. La majoria d’enquestes situen la mitjana de despesa en aquesta primera cita de la campanya entre els 100 i els 300 euros, combinant el canal físic i en línia.

«Si ens mantenim com estem, hauria de ser un Black Friday millor que el de l’any passat», reflexiona Víctor García, portaveu de l’Asociación Española de Centros y Parques Comerciales. Des de la seva òptica, difícilment això impactarà en les vendes de Nadal posteriors. «Em preocuparia si no portéssim un bon any, perquè si anem malament i de sobte el Black Friday va molt bé, sol ser senyal que la gent ja ha gastat el que havia de gastar; però si tenim un bon Black Friday, alineat amb la tendència de la resta de l’any, res no fa pensar que el Nadal hagi de ser pitjor», sosté, apostant per entre un 2% i un 4% més de vendes.

Descomptes falsos

En general, es considera que el canal físic és millor per la interacció amb els productes i per l’experiència d’anar de compres, i que el digital guanya per la comoditat i pels preus. Amb tot, en les darreres campanyes s’ha fet evident com d’estesos estan els fraus.

El Ministeri de Consum ha advertit aquestes setmanes prèvies que ja han començat les seves campanyes de monitoratge i vigilància de preus. El que ha detectat en anys anteriors són infraccions com ara ocultar part del preu total d’un producte la primera vegada que s’anuncia, o apujar el preu d’aquell producte en les setmanes immediatament anteriors a la campanya perquè el descompte sembli una rebaixa quan en realitat no ho és.

En la mateixa línia, el Departament d’Empresa i Treball, va iniciar fa unes setmanes una nova campanya de control amb motiu de les promocions del Black Friday. En concret, està realitzant actuacions inspectores sobre 155 empreses d’arreu de Catalunya i fent seguiment del preu d’un total de 10.000 productes.

Subscriu-te per seguir llegint