Cinc consells amb Carles Morales, sobre emprendre, caure i tornar-se a aixecar

Quan parlem d’emprenedoria, sovint imaginem històries lineals: idees brillants, clients que arriben sols, i una vida equilibrada entre ioga al matí i reunions a la tarda. La realitat, però, és molt menys cinematogràfica, i molt més humana. En una conversa del cicle 5 Consells, Carles Morales, CEO d’Orpheus, comparteix sense filtres l’altre costat del camí: les eufòries, les catàstrofes, l’amistat, i l’aprenentatge constant d’emprendre des de zero.

Consell 1. Escolta la incomoditat, sovint és el primer pas cap a emprendre

Morales no es veia com un emprenedor abans de començar. Sí, havia organitzat esdeveniments des de jove i tocava en un grup de música, però mai havia tingut aquella mentalitat d’“inventar negocis” que tanta gent associa al món de l’emprenedoria. Ho resumeix amb humor: “Jo no estava a l'escola pensant: compraràs calçotets d'imitació Calvin Klein a Amazon i els vendràs fent dropshipping." Però quan va entrar al món professional va sentir ràpidament una fricció al treballar vuit hores sense sentir que generava un impacte real. “Pensava: jo ho faria diferent. Podria fer més per un altre camí. No arribava a casa sentint que havia aprofitat el dia, i això, em feia estar malament.”

La vocació de servei, entesa com ajudar persones de manera tangible, és el que l’ha empès sempre. Per això, quan va veure que la feina tradicional no li permetia construir alguna cosa de la manera que ell volia, va dir prou.

Amb el seu soci, Massimo Angelini, van deixar el món de la consultoria per crear Orpheus. Sense saber, com ell mateix diu, que estaven “al pic del monte estúpido”: aquell moment en què no saps res, però et penses que ho saps tot. Aquest moment de “seguretat” ingènua va ser, paradoxalment, el que els va permetre fer el salt.

“No saps el que no saps. No teníem tants interrogants perquè ho vèiem tot molt clar. Però ho vèiem clar perquè érem uns ignorants.”

Consell 2. Busca un bon company de viatge i envolta’t de mentors

Una de les peces més importants del seu recorregut ha estat l’acompanyament. “Em sento molt afortunat d’haver tingut mentors. Van confiar en nosaltres abans que el producte servís.” Aquests mentors els van estalviar errors, d’altres els van deixar que els cometessin perquè sabien que només així en podrien aprendre, i també els van donar la clau per entendre el mercat i les persones. “Buscar algun mentor o padrí et fa guanyar moltes més paperetes perquè el teu projecte sobrevisqui.”

El mateix passa amb el seu soci. Carles i Massimo són oposats en moltes coses, i justament això els fa més forts. S’acompanyen, es qüestionen i es fan créixer mútuament. “Som la nit i el dia, i cada dia discutim. Són discussions positives, i m’han fet més madur, més intel·ligent, més bona persona.”

Consell 3. El client paga la festa

Per a Morales, tenir diners d’inversió a la caixa pot ser més un risc que un avantatge si encara no saps gestionar un negoci. “Un novato amb calés a la butxaca és com un mono amb un ganivet.” Amb recursos sobrants, és fàcil caure en el miratge que l’empresa és viable només perquè hi ha diners disponibles. Però els números no perdonen: si no ingresses més del que gastes, no tens un model de negoci; tens una bombolla amb data de caducitat.

Quan la realitat va picar a la porta, Morales va haver de prendre decisions difícils, com reduir l’equip, tancar l’oficina i retallar tot el que no fos estrictament essencial. Aquell moment el va portar a adoptar una regla clara: d’ara endavant, el client paga la festa. “Calia reconstruir tot sobre fonaments sòlids; ens havia semblat que ja n’hi havia, però no era així.”

Consell 4. Fes de la humanitat el teu avantatge competitiu

En un món cada vegada més digital, afirma que “ser humà, ser una persona normal i comportar-se com a tal és un avantatge competitiu.” Les habilitats comunicatives es perden i la tecnologia sovint substitueix la interacció directa. Per Morales, ser transparent, accessible, parlar amb els clients pel seu nom i visitar-los són detalls que marquen la diferència.

Al final, per a ell, tot es resumeix en una sola cosa: les persones. “Aquesta xarxa de donar i rebre, amb clients, inversors o mentors, és el que m’enriqueix. Al final és el que importa: vivim, i la cosa va de persones. Ningú recordarà si vas tindre una cosa o l’altra.”

Col·laborar amb la Fundació Farinera Girona donant consells a nous emprenedors li permet posar això en pràctica: “L’únic que realment té sentit són les connexions genuïnes amb la gent i poder ajudar.”

Consell 5. Confia en el procés, al final sempre surt bé

Si pogués parlar amb el seu “jo” del passat, Morales no li donaria fórmules màgiques. Li diria una cosa molt més simple i molt més difícil d’aplicar: confia en el procés. L’emprenedoria és inestable, imprevisible i plena de silencis llargs seguits d’alegries sobtades. Hi ha mesos en què sembla que no passi res, i de cop arriba una gran oportunitat… o un gran problema. Però, com recorda ell mateix, aquestes alegries són el resultat invisible de molta feina acumulada. Per això insisteix en mantenir el volant ferm, tancar la caixa emocional, gaudir del camí i no deixar que les circumstàncies dictin l’estat d’ànim. El missatge és clar: "Al final sempre surt bé. Potser tires la tovallola abans i no veuràs com acabaria la història però no hi ha un altre camí que al final surti bé. Potser no tindràs paciència per veure-ho, potser el teu ego et guanyarà però al final només surt bé, no hi ha un altre."