Els economistes gironins alerten del cost que suposarà la implementació de Verifactu per microempreses i autònoms

L’Agència Tributària va confirmar fa poc més d'una setmana l’ajornament de l’entrada en vigor del sistema de verificació i control de factures electròniques en temps real Verifactu. Tot i això, els economistes gironins alerten de les conseqüències que pot provocar la seva implementació.

Els especialistes consideren que el nou sistema comportarà una càrrega per a microempreses i treballadors autònoms de les comarques gironines, d’acord amb els resultats de l’Enquesta de Situació Econòmica – Tardor 2025 presentats aquest dijous pel degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Carles Puig de Travy, i el director tècnic de l’enquesta, Xavier Segura.

En concret, el 70% dels col·legiats i col·legiades de Girona ha manifestat que el cost d’adaptació a aquest nou sistema pot representar una càrrega molt notable (46,8%) o bastant notable (23,4%). D’altra banda, gairebé un 30% opina que la càrrega del nou sistema de verificació de factures tindrà poc (27,7%) o nul (2,1%) impacte. El sondeig es va dur a terme entre el 14 i el 24 de novembre, abans de conèixer-se la decisió del Govern espanyol de posposar fins al 2027 l'entrada en vigor de Verifactu.

Crisi de l'habitatge

D'altra banda, a nivell català, un 63,9% dels economistes creuen que la Unió Europea té un "paper fonamental" en la crisi de l'habitatge i "s'hauria de centrar" en l'impuls de la col·laboració publicoprivada. De fet, l'enquesta indica que la preocupació pel problema d'accés a l'habitatge s'agreuja més de cinc punts respecte de l'edició del mateix període de l'any passat.

Sobre l'habitatge, els resultats també indiquen que un 16,2% dels professionals creuen que la UE hauria de "generar instruments de regulació del mercat", posant el focus sobretot en l'estabilització de preus i la protecció dels col·lectius vulnerables. Un 11,7% considera que la "prioritat" hauria de ser mobilitzar fons econòmics per als estats, segons l'agència ACN.

En aquesta edició l'estudi també ha preguntat per la no aprovació de pressupostos. Puig de Travy ha subratllat que hi ha una "percepció àmpliament compartida" que la manca de comptes suposa un "problema importantíssim". "Es perden partides, segur, i es perd destinar recursos a temes vitals com l'habitatge", ha afirmat el degà. En concret, en una escala de l'1 al 10, on el 10 suposa "perjudici màxim", un 84,1% dels enquestats es concentren en el tram alt, el que va entre el 5 i el 10.

Tal com és habitual, l'enquesta pregunta sobre altres temes vinculats a l'actualitat econòmica. Ressalta que un 78,2% dels professionals creuen que cal que el Govern actuï "amb més urgència" en la simplificació administrativa i que un 31,1% assenyalen el sector financer com el principal beneficiari del creixement de l'economia, seguit de l'Estat (24,8%) i els inversors (19,9%).

En el paquet de preguntes habituals, un 34,8% dels economistes consideren que l'economia catalana està millor que fa un any, un 44,1% creuen que està igual i un 19,4% que està pitjor. L'índex de confiança se situa a la tardor en un nivell del 5,79 per a l'economia catalana (vs. 5,72 a la primavera) i del 5,59 per a l'economia espanyola (vs. 5,48 en l'edició anterior).

Preguntes per demarcacions

A banda de la pregunta realitzada a Girona sobre el Verifactu, per demarcacions, a Barcelona un 63,8% dels enquestats situen com a "prioritat" avançar cap a un model turístic "més sostenible" a través de la planificació i la regulació de l'allotjament.

A Tarragona, mostren una "percepció àmpliament favorable" sobre l'impacte econòmic i social que tindria una gigafactoria d'intel·ligència artificial (IA) a Móra la Nova i un 50% ho veu "molt positiu" i un 46,2% "positiu". Precisament la setmana passada Brussel·les va considerar "molt forta" la candidatura del govern espanyol per aquest municipi, segons ACN.

A Lleida, un 55,6% dels enquestats consideren que l'Ordenança Municipal d'Impuls Econòmic (OMIE) s'alinea "moderadament" amb les necessitats reals del teixit empresarial i del territori. El CEC ha fet l'enquesta a més de 450 col·legiats, que van respondre durant la segona quinzena de novembre.