Per què s'anomena pesta porcina africana?
La malaltia es va descriure per primera vegada a l'inici del segle XX a l'Àfrica oriental

Tres porcs en una granja. / Lorena Sopeña / Europa Press
Jesús Domingo Martínez
En els nostres dies la pesta porcina africana (PPA) s'ha convertit en una de les grans amenaces per al porcí europeu. Ho estem vivint aquests dies a Espanya, i especialment a Catalunya, però quin paper té l'Àfrica avui en aquesta malaltia i per què el virus continua portant aquest cognom si els problemes actuals es concentren, sobretot, a Europa i l'Àsia?
Cal tenir en compte que el cognom africana no és gratuït ni recent. La malaltia es va descriure per primera vegada al començament del segle XX a l'Àfrica oriental, en porcs domèstics que es posaven malalts després d'entrar en contacte amb "suits" salvatges africans, senglars, i amb determinades paparres. Allà es va constatar que el virus circulava de manera natural en ecosistemes africans, sense necessitat d'explotacions intensives com les europees.
La PPA és causada per un virus d'ADN poc habitual entre les grans malalties del bestiar que pertany a la família Asfarviridae. La FAO i altres organismes expliquen que, a bona part de l'Àfrica subsahariana, el virus es manté gràcies a un cicle que implica "suits" salvatges africans.
El virus travessa fronteres
Encara que el virus sigui africà a l'origen, la pesta porcina africana va deixar de ser un problema exclusivament regional quan va travessar fronteres. Una de les fites històriques més esmentades és l'episodi del 1957, quan es va introduir a Portugal a partir de residus d'un avió procedent d'Angola.
Segons els relats tècnics de l'època, restes de menjar d'aquell vol, que contenien productes porcins contaminats, van acabar a les escombraries on s'alimentaven porcs. A partir d’aquí, la malaltia es va estendre a explotacions portugueses i, poc després, a Espanya. Durant dècades, la PPA va estar present a la Península Ibèrica, obligant a sacrificis massius i a fortes restriccions comercials fins a la seva eradicació als anys noranta.
Aquest episodi il·lustra bé una constant de la malaltia: el virus es mou amb les persones, els animals i els productes. No viatja només per lliure, sinó que s'aprofita de residus de menjar, transport internacional, comerç i moviments de bestiar.
Després d'anys de programes de control, sacrifici i bioseguretat, la pesta porcina africana es va anar eliminant dels països afectats de l'Europa occidental. Espanya i Portugal van aconseguir tancar aquest capítol als anys noranta, i durant un temps va semblar que la PPA quedava relegada de nou a l'àmbit africà.
Tot i això, el 2007 es va produir un nou punt d'infflexió. La malaltia va reaparèixer a Geòrgia, a la zona del mar Negre, en un episodi que molts informes vinculen a restes d'aliments contaminats descarregats en un port. Des d'aquest focus inicial a Geòrgia, el virus es va estendre a altres països del Càucas, va entrar a Rússia i, amb el temps, va anar avançant cap a l'oest d'Europa. A parti d´aquí s´obre l´onada actual: primer Europa de l´Est, amb presència a diversos Estats membres, fins a Europa Occidental, on acaba d´arribar.
- La llevantada en directe: Preocupació a Girona per la crescuda de l'Onyar
- Girona demana als comerços propers a l'Onyar que tanquin i que els veïns pugin dels baixos pugin a plantes superiors per la llevantada
- L'alcalde de Blanes expulsa Rosa Aladern de l'equip de govern
- Localitzen el cos d’un home a l’interior del cotxe que ha arrossegat la riera a Palau-sator
- Can Sabata: el millor arròs de la Costa Brava segons una enquesta
- Protecció Civil demana restringir la mobilitat a peu i en vehicle a Girona en la zona més propera a l’Onyar
- La llevantada deixa prop de 200 litres en menys de 24 hores a punts del Baix Empordà
- Les imatges de l'Onyar i el Ter plens d'aigua