El Govern activa el concurs per construir 6.000 habitatges "assequibles"

La Generalitat traurà a concurs entre finals d’aquest desembre i principis de gener els primers grans lots de sòl públic per impulsar la construcció de 6.000 habitatges de lloguer assequible, organitzats en agrupacions d’entre 400 i 500 pisos. Ho va anunciar aquest divendres la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, durant una trobada a Girona en què va defensar que cal accelerar els mecanismes perquè el parc públic creixi de manera sostinguda.

L’anunci es va fer durant el diàleg «L’habitatge, al centre de les nostres vides», una trobada organitzada per Diari de Girona i Prensa Ibérica, amb el suport de la Generalitat de Catalunya, que va tenir lloc a l’Hotel Best Western Premier CMC Girona. L’acte va consistir en una conversa oberta entre Paneque i el subdirector de Diari de Girona, Oriol Puig, i va acabar amb un torn de preguntes del públic amb presència de representants del sector immobiliari, de la construcció i membres de l’administració.

Paneque va explicar que la licitació d’aquests 6.000 habitatges és la part del programa de solars públics que encara no tenia promotor assignat. Segons va concretar, de la convocatòria de sòl públic impulsada conjuntament amb els ajuntaments han arribat més de 600 solars d’arreu de Catalunya, que permetrien aixecar fins a 20.000 habitatges públics de lloguer assequible. D’aquest total, 14.000 ja venen amb promotor adjudicat pels mateixos ajuntaments, mentre que els 6.000 restants són els que ara es trauran a concurs en forma de lots. Dels 14.000, Panque va explicar que aproximadament la meitat «ja entraran en producció, amb moviments de terres i inicis de construcció» durant el 2026.

La consellera va subratllar que el Govern ha treballat els detalls amb el sector privat per facilitar una «bona rebuda» de les licitacions i atraure promotors. Va detallar que els primers lots que sortiran a concurs seran agrupacions d’uns 400-500 habitatges, distribuïts geogràficament, i que el sistema preveu també una fase posterior per a solars petits, de menys de 20 habitatges. En aquest segon cas, la Generalitat farà una crida específica orientada a promotors i constructors de dimensió més reduïda i, si només hi ha un interessat, es podrà plantejar una adjudicació directa.

Durant el diàleg, Paneque va defensar que aquesta fórmula de col·laboració publicoprivada inclou incentius perquè les promocions siguin viables: finançament perquè assoleixin una rendibilitat d’entre el 4% i el 6%, seguretat jurídica i econòmica, concessions a 75 anys i garanties davant possibles impagaments. «Necessitem el sector privat», va remarcar, en referència al pla amb el qual el Govern pretén construir 50.000 habitatges públics fins al 2030.

Regulació del mercat

L’habitatge, va afirmar la consellera en la seva intervenció inicial, s’ha convertit en un element clau perquè el creixement i el progrés no quedin desconnectats de la majoria social. Va situar el problema en un context d’encariment i desigualtats, i va insistir que l’accés a un habitatge digne i a un preu raonable no pot ser «una utopia», sinó una part del projecte de vida de les persones treballadores. En aquest sentit, va vincular l’acceleració del parc públic a la necessitat d’oferir oportunitats i estabilitat, especialment a joves i famílies.

En el diàleg amb Oriol Puig, Sílvia Paneque va abordar la regulació del mercat del lloguer i l’impacte de l’aplicació del topall als preus a les zones tensionades. Va defensar que la mesura ha contribuït a frenar el creixement dels lloguers: a les zones declarades tensionades, va indicar, els preus s’han contingut amb baixades de fins a un 3,7%, mentre que als municipis no tensionats l’increment ha estat del 6,6%. També va negar que la regulació hagi comportat una caiguda de contractes i va assegurar que, amb dades oficials, hi ha hagut un increment de 12.000 contractes a Catalunya.

Paneque va reconèixer, però, que part de l’oferta s’ha desviat cap a altres usos com el lloguer temporal i el lloguer per habitacions. En aquest punt, va anunciar que el Parlament preveu aprovar una regulació per limitar aquests usos i «tapar un punt de fuga», amb l’objectiu de prioritzar l’ús residencial. Així, la consellera va insistir que la política pública busca l’equilibri entre dos drets: el de la propietat privada i el de l’accés a l’habitatge.

Fons d’emancipació

La consellera també va destacar mesures adreçades a l’emancipació i al suport econòmic a les famílies. Va posar en valor el fons d’emancipació per a joves, dotat inicialment amb 100 milions d’euros, que va rebre unes 4.000 sol·licituds durant les primeres setmanes i ja ha permès tramitar operacions perquè 900 joves hagin pogut adquirir el seu primer habitatge, que queda protegit amb un preu limitat i d’ús principal residencial.

En relació amb els ajuts, Paneque va situar en 200 milions d’euros la despesa prevista aquest 2025 per ajudar a aquelles persones que ho necesiten a complemenntar el pagament del lloguer. Va admetre que no és la política ideal perquè implica transferir recursos públics al mercat privat, però la va justificar com una mesura necessària de contenció fins que el parc públic sigui suficient per oferir una alternativa real. En paral·lel, va recordar que el Govern ha adquirit 3.000 habitatges aquest 2025 que passen a protecció permanent, amb l’objectiu d’estabilitzar famílies i ampliar el parc públic.

El debat també va tocar les polítiques urbanes i la rehabilitació. Paneque va explicar que el Pla de Barris recupera l’esperit de programes anteriors i hi incorpora una tercera pota d’adaptació al canvi climàtic. Va concretar que s’han presentat 80 projectes i que se’n podran finançar una vintena, però va remarcar que hi haurà noves convocatòries. També va referir-se al Pla d’Habitatge Rural, amb 120 milions d’euros orientats a rehabilitació i a recuperar habitatge existent en municipis on el repte no és tant construir de nou com rehabilitar masies o edificis degradats.

En el torn de preguntes, representants del sector -com el president de l’Unió d’Empresaris de la Construcció de Girona, Esteve Freixas, o Joan Company, president del Col·legi Oficial d’Agents de la Propietat Immobiliària de Girona- van reclamar més col·laboració i mesures per evitar que els propietaris optin per retirar habitatges del mercat de lloguer per por a sancions o impagaments. Paneque va replicar que el model de solars —amb els 14.000 habitatges ja assignats i els 6.000 que ara sortiran a concurs— és precisament una fórmula de col·laboració, i va reiterar que la majoria dels propietaris «volen fer les coses ben fetes», tot i que també n’hi ha que incompleixen la normativa en usos temporals o lloguer d’habitacions.

La consellera va afegir que una de les vies que el Govern vol reforçar és oferir garanties i seguretat al petit propietari que té un pis tancat i no el posa a lloguer per por d’impagaments o destrosses. «Aquí sí que hi ha recorregut», va dir, defensant que cal incentivar l’entrada d’habitatges al mercat sense renunciar a regular perquè, en un moment d’emergència, el benefici sigui «just» i ajustat a la situació.

Finalment, una representant del Sindicat de l’Habitatge de Girona va reclamar mesures més contundents, com l’expropiació de pisos buits o habitatges destinats al mercat turístic. Paneque va rebutjar aquesta opció i va afirmar que el Govern no procedirà a l’expropiació, tot qüestionant les xifres de pisos buits presentades per la representant de l’entitat. En canvi, va defensar que la línia de treball passa per construir, regular i comprar: «Nosaltres continuarem comprant pisos», va assegurar, argumentant que cada adquisició permet estabilitzar famílies i avançar cap a l’objectiu final d’un parc públic capaç d’equilibrar el mercat privat i garantir l’accés a l’habitatge com a bé de primera necessitat.