La UE imposa barreres a la reutilització de la llana

La llana, que no és el que era en l'aplicació tèxtil, és, no obstant això, un material natural, renovable i biodegradable amb un notable potencial per a l'agricultura circular, per exemple com a fertilitzant, mantell o component de compost. Tot i això, l'actual marc jurídic de la Unió Europea imposa importants barreres que dificulten que els agricultors puguin reutilitzar o revalorar la llana directament a les seves explotacions, malgrat el seu valor agronòmic i mediambiental.

La situació ha esdevingut especialment crítica en els darrers anys: els preus baixos de la llana i l'augment dels seus costos han fet que la comercialització per a usos tèxtils tradicionals resulti, en molts casos, econòmicament inviable. Com a conseqüència, a nombroses regions els ramaders es veuen obligats a tractar la llana com un residu, assumint costos de gestió i eliminació que afegeixen pressió econòmica a les explotacions d'oví.

Dues grans categories

El debat europeu distingeix entre dues grans categories de llana, amb necessitats i sortides diferents. En el cas de les llanes d'alt valor, com pot ser la merina, l'objectiu prioritari implica reforçar-ne la comercialització i la valorització en la indústria tèxtil, on continuen existint nínxols de mercat de qualitat.

En canvi, per a la llana ovina de baix valor para la indústria tèxtil en agricultura el repte és un altre: eliminar les barreres legals i reglamentàries que avui impedeixen el seu ús pràctic i sostenible a les explotacions i altres aplicacions circulars. El reconeixement de la llana ovina de baix valor en agricultura com a recurs i no com a residu podria contribuir a millorar la salut del sòl i al reciclatge de nutrients dins de la mateixa explotació, permetria impulsar-ne la utilització com a fertilitzant natural, mantell o ingredient de compost, evitant colls d'ampolla i situacions oneroses per als ramaders de la UE.