Girona és la segona província de Catalunya que més inverteix en criptomonedes

La inversió en criptomonedes ha deixat de ser una moda passatgera per convertir-se en una opció d’estalvi i inversió cada vegada més habitual entre els catalans. El 2025, quan l’any ja encara la recta final, els residents a Catalunya han destinat prop de 4.000 euros de mitjana a criptoactius, segons un informe elaborat per la plataforma Criptan. Una xifra rellevant, tot i que encara per sota de la mitjana nacional, que voreja els 5.000 euros.

La dada confirma una tendència clara: la criptoeconomia es consolida, però ho fa de manera desigual segons el territori. Catalunya ocupa la tercera posició en volum total d’inversió a Espanya, amb una mica més de 3 milions d’euros, només per darrere de la Comunitat de Madrid i el País Valencià. Madrid lidera amb claredat, impulsada per un nombre més gran de grans inversors i una inversió mitjana pròxima als 8.700 euros.

En el cas català, el comportament és més moderat i diversificat. Bitcoin concentra el 65,6% de la inversió, un pes elevat però inferior al d’altres comunitats on l’aposta per la criptomoneda original és gairebé exclusiva. Aquesta distribució reflecteix un perfil d’inversor que busca exposició al mercat, però sense assumir riscos excessius.

Barcelona marca el ritme

Dins de Catalunya, Barcelona actua com a autèntic motor cripto. La província concentra el 73,3% de tota la inversió en actius digitals, molt per davant de Girona (12,8%), Lleida (8,1%) i Tarragona (5,8%). No només és una qüestió de volum, sinó també de varietat: Barcelona presenta el màxim pes a stablecoins com USDC i una presència rellevant d’Ethereum.

Bitcoin continua sent el rei i l’inversor català es mostra més prudent que la mitjana espanyola

Girona, per la seva banda, destaca com la província més orientada a Ethereum, mentre que Lleida i Tarragona mantenen una aposta més clara per Bitcoin, amb percentatges especialment elevats.

El mapa provincial dibuixa així estratègies d’inversió molt diferents, fins i tot dins d’una mateixa comunitat autònoma.

Menys eufòria, més estratègia

Des de Criptan apunten a factors estructurals per explicar aquestes diferències. Capacitat econòmica, formació financera i exposició a la innovació tecnològica influeixen directament en com i quant s’inverteix en criptoactius.

A Catalunya, l’inversor sembla optar per una aproximació més racional, integrant les criptomonedes com a complement i no com a substitut de l’estalvi tradicional.

En un any marcat per una regulació europea més marcada i per la normalització de l’ús de plataformes registrades, el missatge és clar: les criptomonedes ja formen part del paisatge financer quotidià. A Catalunya ho fan sense estridències, però amb una base cada vegada més sòlida.