Gairebé 8.000 gironins encara estan pendents de la devolució de la Renda

Per a la majoria de contribuents, la campanya de la renda sol arribar amb una bona notícia: gairebé dues de cada tres declaracions surten a retornar. A més, gràcies als avenços tecnològics, els pagaments es tramiten cada cop amb més rapidesa i el més habitual és que l’ingrés es faci efectiu en una o dues setmanes.

Per això sorprèn que, a aquestes alçades, encara hi hagi milers de gironins pendents de cobrar la devolució. Segons el balanç que acaba de publicar l’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT), el 30 de desembre encara quedaven 7.943 contribuents a la província sense haver rebut els diners, una xifra que representa el 3,5% del total, un dels percentatges més elevats de totes les províncies espanyoles.

En teoria, a partir de l’1 de gener aquests contribuents tindrien dret a cobrar interessos. Però en la pràctica molt pocs els rebran, ja que la gran majoria dels retards tenen una explicació clara: Hisenda ha detectat discrepàncies a les declaracions.

Dit d’una altra manera, el principal motiu pel qual aquests prop de 8.000 contribuents giornins encara no han cobrat és que estan sotmesos a revisió, tal com explica l’economista Antonio Pérez Rovira.

«Si la declaració supera tots els filtres automatitzats de l’Agència Tributària, la devolució és gairebé immediata. El problema arriba quan Hisenda detecta alguna diferència entre les dades que té i les que ha consignat el contribuent», apunta l’expert.

Quan això passa, el procés s’atura i la declaració passa a mans d’un funcionari, que la revisa i pot requerir documentació addicional al contribuent. Aquest tràmit, a més, dona a l’administració sis mesos més de marge per efectuar el pagament, sempre que finalment el contribuent hi tingui dret.

Cal tenir en compte que Hisenda rep informació de fonts molt diverses —des de les empreses que paguen nòmines fins als bancs o companyies de subministrament— i això fa cada cop més difícil que se li escapi alguna dada. «El més habitual és que hi hagi algun ingrés que no s’ha declarat, per exemple quan algú ha cobrat de diverses empreses. També passa sovint amb subvencions que no s’han consignat. I un altre cas que estem veient és quan algú ven un habitatge que tenia llogat i no descompta les amortitzacions que declarava com a despesa», detalla Pérez Rovira.

De vegades, l’error prové directament d’haver acceptat l’esborrany d’Hisenda sense revisar-lo a fons. «Pot passar que una empresa s’hagi equivocat en comunicar les dades, després ho corregeixi, però el contribuent ja hagi presentat la declaració amb la informació inicial», assenyala l’economista.

En qualsevol cas, l’economista recorda que aquestes discrepàncies són les que es detecten automàticament en el moment de presentar la declaració. Però, en realitat, l’Agència Tributària disposa de fins a quatre anys per revisar-la abans que prescrigui.

A banda dels errors detectats d’entrada, Hisenda també impulsa campanyes periòdiques de comprovació seguint criteris fixats anualment dins del pla de lluita contra el frau fiscal. Això vol dir que, fins i tot quan un contribuent ja ha cobrat la devolució, pot rebre un requeriment més endavant si la seva declaració encaixa en algun dels patrons analitzats.

Subscriu-te per seguir llegint