Girona és la província catalana on més va caure l’atur el 2025

Girona ha tancat el 2025 amb 28.524 persones a l’atur i es consolida com la província catalana on la desocupació s’ha reduït amb més intensitat al llarg de l’any. En termes interanuals, el nombre d’aturats a les comarques gironines ha baixat en 1.935 persones, fet que suposa un descens del 6,35%, segons les darreres dades del Ministeri de Treball.

La resta de demarcacions catalanes també han tancat l’any amb menys desocupats, però amb caigudes més moderades. A Barcelona, l’atur s’ha reduït en 7.757 persones (-3,12%), mentre que a Tarragona el descens ha estat de 1.587 aturats (-3,97%) i a Lleida de 680 persones (-4,13%).

Tot i el balanç anual positiu, el desembre ha deixat un augment moderat de la desocupació a les comarques gironines. En l’últim mes de l’any, 128 persones més s’han inscrit a les oficines d’ocupació, després que al novembre l’atur hagués retrocedit lleugerament. La campanya de Nadal no ha estat suficient per revertir aquesta dinàmica.

La comparació amb el novembre mostra increments lleus a totes les províncies, encapçalades per Barcelona (+1.335 aturats, +0,56%), seguida de Tarragona (+334, +0,88%), Girona (+128, +0,45%) i Lleida (+63, +0,40%).

Per sectors, a Girona, els serveis concentren la major part del repunt mensual, amb 71 nous aturats, seguits de la construcció (23), l’agricultura (20) i la indústria (14). En el conjunt de la demarcació, la majoria de les persones sense feina continuen vinculades als serveis, amb 20.100 aturats, molt per davant de la indústria (3.165), la construcció (2.346) i l’agricultura (632). A més, 2.281 persones inscrites no tenen ocupacions anteriors registrades.

Contractació

En paral·lel a l’evolució de l’atur, al desembre també s’han destruït llocs de treball. Les afiliacions a la Seguretat Social han baixat en 2.845 persones (-0,78%) i situen el total d’afiliats a Girona en 362.218. Malgrat aquesta caiguda mensual, el balanç interanual continua sent positiu, amb 6.770 afiliats més que fa un any (+2,23%).

La contractació també va retrocedir durant l’últim mes de l’any. Al desembre es van signar 18.330 contractes, 1.412 menys que al novembre (-7,15%), dels quals 11.658 van ser temporals.

500.000 ocupats més

El mercat laboral espanyol va tancar el 2025 amb un balanç millor que el del 2024. Mig milió més de persones treballant i cotitzant i 152.000 aturats menys inscrits a les llistes del SEPE són les dues principals dades d’un any en què l’economia espanyola ha continuat creixent a bon ritme, malgrat els trons de guerra comercial, i ha consolidat així un lustre sencer de xifres positives en la creació d’ocupació.

Amb assignatures encara pendents, com l’elevada taxa d’atur, la més alta de la UE, o una temporalitat que continua afectant, tot i les millores, sobretot joves i dones. Tot plegat en un context de creixement equilibrat entre sectors, tot i que liderat pel transport, la sanitat i la construcció. En l’àmbit territorial, la Comunitat de Madrid va avançar per primera vegada Catalunya i es va erigir com a principal territori en ocupació de tot l’Estat.

Espanya va tancar l’exercici 2025 amb un total de 21,84 milions de persones donades d’alta a la Seguretat Social; mai abans, a tancament d’any, hi havia hagut tanta gent treballant. Les dades publicades aquest dilluns pels ministeris de Seguretat Social i Treball constaten un mercat laboral en creixement, que suma un nou rècord i que està sostingut en gran part per l’impuls migratori. Dels 506.451 nous afiliats a la Seguretat Social, 204.659, és a dir, el 41%, eren d’origen estranger.

Madrid avança Catalunya

La capital d’Espanya ja és el territori amb més persones ocupades del conjunt de l’Estat. La Comunitat de Madrid ha avançat Catalunya com a primer ocupador del país, un estatus que aquesta havia mantingut durant dècades. El creixement accelerat de Madrid que ja el 2019 va fer el sorpasso i es va consolidar com la primera economia de l’Estat, s’ha materialitzat aquest passat mes de desembre també en l’àmbit de l’ocupació.

Catalunya va sumar 83.912 ocupats durant el 2025 i va tancar l’any amb un total de 3,87 milions de treballadors en actiu. La Comunitat de Madrid va afegir 108.159 ocupats i va cloure l’exercici amb 3,88 milions d’afiliats a la Seguretat Social. La diferència entre ambdós territoris és de tot just 7.600 ocupats i, durant els pròxims mesos, Catalunya tornarà a recuperar, de manera temporal, aquest estatus de primera ocupadora quan les activitats turístiques de platja tornin a obrir. Tanmateix, la tendència dels darrers anys apunta que la bretxa entre tots dos territoris s’acabarà invertint i s’anirà ampliant.

L'exercici 2025 va tancar per a Catalunya amb més ocupats i menys atur. Concretament, un total de 83.912 treballadors més i 11.959 desocupats menys, fins a un total de 323.236 aturats a tot Catalunya. És la menor xifra d'aturats dels darrers 18 anys.

"Catalunya té i continua tenint un creixement més sostingut. Madrid té un efecte capitalitat molt important, hi ha un sector molt important com és l'administració pública, els ministeris, un altre efecte capitalitat és el transport i l'emmagatzematge, la xarxa radial de transport l'incentiva", ha explicat el conseller d'Empresa i Treball, Miquel Sàmper, a la roda de premsa de valoració de les dades d'atur. "Nosaltres, un any més, seguim creixent", ha afegit.

"Tenim un full de ruta polític claríssim cap a on volem anar", ha assenyalat Sàmper. Les indústries vinculades amb la intel·ligència artificial i els semiconductors són dos rams on la Generalitat vol que Catalunya d'"un pas més enllà" el 2026, així com en la indústria química, amb l'objectiu de fons de "reduir els llocs de treball de poc valor afegit i incrementar els d'alt", ha insistit.

Per la seva banda, el president de la Generalitat, Salvador Illa, considera que el 2025 ha estat un "bon any" en matèria d'ocupació. "Més persones treballant i menys atur", ha dit a través de les xarxes socials. Segons Illa, les dades demostren que les polítiques del Govern funcionen i que l'executiu està generant "prosperitat compartida". En aquest context, ha pronosticat que el 2026 "serà encara millor".