L’edificació d’habitatges a Girona es dispara i registra la millor xifra des de la crisi del 2008

L’edificació d’habitatges es manté a l'alça a les comarques gironines. Els projectes d'habitatges de nova creació visats a la província durant el 2025 es va enfilar fins als 2.802, un 34,4% més que l'any 2024, la xifra més elevada des de la crisi del 2008.

Aquesta és una de les principals dades que s'extreu de l'estudi presentat aquest dijous a Girona pel Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya (COAC). Segons Marc Riera, president de la demarcació de Girona del COAC, el 2025 "consolida una tendència de creixement continuat". Tanmateix, els arquitectes remarquen que aquestes xifres es mantenen per sota de les necessitats reals de la província i lluny dels objectius fixats pel Pla Territorial Sectorial d'Habitatge de Catalunya.

Més de 700.000 metres quadrats

En termes de superfície, l’activitat també mostra una evolució positiva. Durant el 2025, a les comarques gironines es van visar 768.298 metres quadrats, un 14,9% més que l’any anterior i la segona millor dada de l’última dècada. Segons detallen els arquitectes, aquest increment consolida una tendència d’estabilitat sostinguda, amb repunts puntuals vinculats a grans projectes que incrementen de manera significativa el volum de superfície visada. En el conjunt de Catalunya, la demarcació de Girona concentra aproximadament el 17% del total de superfície visada, que es va situar en més de 4,5 milions de metres quadrats.

La distribució territorial evidencia un pes destacat del Baix Empordà, que lidera l'edificació amb 221.515 metres quadrats visats, gairebé el 29% del total provincial, tot i registrar un lleuger descens respecte al 2024. El segueixen el Gironès, amb 142.653 metres quadrats, la Garrotxa, amb 112.304 metres quadrats, i la Selva, amb 92.909 metres quadrats. En el cas de la Garrotxa, l’elevat volum visat està fortament condicionat per la construcció d’una nau industrial de més de 60.000 metres quadrats, un projecte excepcional que altera la seva dinàmica. En percentatge, però, els increments més intensos es concentren en comarques amb un volum absolut menor, com el Pla de l’Estany, amb un creixement del 50,6%, o el Ripollès, amb un augment del 13,2%, mentre que la Cerdanya és la comarca que registra una davallada més acusada.

Per capitals de comarca, la ciutat de Girona encapçala el rànquing de superfície visada amb 73.821 metres quadrats, seguida d’Olot, Banyoles, Figueres i Puigcerdà. Pel que fa al nombre d’expedients, durant el 2025 se’n van tramitar 2.057, un 5% més que l’any anterior, amb una concentració destacada al Baix Empordà, l’Alt Empordà, la Selva i el Gironès.

Les zones amb més habitatge nou

L’habitatge nou s’ha consolidat com el principal motor de l’activitat edificatòria. El creixement ha estat generalitzat a gairebé totes les comarques, amb l’excepció del Ripollès i la Cerdanya. El Baix Empordà lidera també aquest àmbit amb 896 habitatges nous, seguit del Gironès (614) i la Selva (459), on destaca la construcció de sis edificis plurifamiliars que agrupen gairebé 400 habitatges, dos dels quals corresponen a règim de protecció oficial. Pel que fa a les capitals, Girona concentra el nombre més elevat d’habitatges de nova creació, amb 367 unitats, seguida d’Olot, Banyoles i Figueres.

Un dels elements més rellevants de l’exercici és el repunt de l’habitatge protegit, que tot i continuar tenint un pes reduït dins del conjunt, mostra un canvi de tendència clar. Durant el 2025 es van visar 264 habitatges de protecció oficial a la demarcació de Girona, una xifra molt superior a les 12 unitats del 2024. Aquests habitatges s’integren en un total d’11 promocions repartides entre municipis com Girona, Blanes, Figueres, Banyoles, Palamós, Molló i la Vall de Bianya, i s’inscriuen en el primer any posterior a l’anunci de la Generalitat de construir 50.000 nous habitatges de lloguer social a Catalunya en els pròxims cinc anys.

"Tot i l’increment significatiu respecte a anys anteriors, continua sent clarament insuficient per afrontar la demanda social actual", assegura Riera. "Esperem que el sòl posat a disposició pels ajuntaments i la Generalitat permeti incrementar l’oferta d’habitatge assequible en els pròxims semestres i que, conjuntament amb altres mesures, es pugui consolidar una resposta estructural i sostinguda a l’emergència habitacional", afegeix.

Pel que fa a la tipologia d’edificació, la superfície visada destinada a habitatge va assolir els 614.468 metres quadrats, un 12,3% més que l’any anterior, xifra que representa prop del 20% del total d’habitatge visat a Catalunya. En canvi, l’edificació de no habitatge va registrar un creixement del 26%, fins als 141.291 metres quadrats, impulsada sobretot per la construcció d’una gran nau industrial a Sant Jaume de Llierca.

Rehabilitació, assignatura pendent

Tot i les bones xifres que presenta el sector en termes generals, l’estudi del COAC constata que la rehabilitació continua sent una de les assignatures pendents a les comarques gironines. Durant el 2025, la superfície visada per reformes i rehabilitació es va situar en 203.493 metres quadrats, un 14,1% menys que l’any anterior, i representa només el 27% del total de l’edificació visada a la demarcació.

El secretari tècnic de la demarcació de Girona i del COAC, Arcadi Viñas, alerta que aquest estancament respon sobretot a la manca d’eines efectives per activar aquest tipus d’intervencions. Segons apunta, calen més subvencions i facilitar l’accés al crèdit a les comunitats de propietaris, que sovint es troben amb dificultats per assumir obres de millora de gran abast. En aquest sentit, defensa la necessitat d’impulsar mecanismes com els préstecs amb aval de la Generalitat, tenint en compte que actualment es tracta de finançaments solidaris en què, si algun propietari no pot pagar, la responsabilitat recau sobre la resta de veïns.

Viñas també remarca que els fons europeus Next Generation han tingut un impacte limitat, ja que s’han centrat principalment en actuacions vinculades a l’eficiència energètica. Recorda que el parc d’habitatges presenta moltes deficiències constructives, problemes d’accessibilitat i mancances estructurals que van molt més enllà de l’aïllament o la millora energètica.

En aquesta línia, Marc Riera defensa que promocionar la rehabilitació "és essencial per millorar la qualitat del parc edificat i avançar cap a ciutats més saludables, eficients i sostenibles". "El Pla de Barris i altres iniciatives poden contribuir a impulsar la cultura de la rehabilitació a casa nostra, garantint que millorar i renovar, sigui una part central de l’estratègia urbana", conclou.