Els gironins s’allunyen de les ciutats: la província lidera la demanda d’habitatge rural

El mercat immobiliari de la província de Girona trenca la tendència general de l’Estat. Mentre que a Espanya la major part de la demanda d’habitatge es concentra en entorns urbans, a les comarques gironines el comportament dels compradors és just el contrari. Segons dades de finals del 2025 del portal immobiliari Idealista, el 59% de l’interès per adquirir un habitatge a la demarcació es dirigeix a zones rurals, davant del 41% que opta per ubicacions urbanes, una singularitat que situa Girona com la província amb més demanda rural del conjunt estatal.

Aquesta preferència pel món rural contrasta amb la dinàmica general del mercat immobiliari espanyol, on gairebé el 60% de la demanda es decanta per viure a la ciutat, mentre que el 40% busca habitatge fora dels nuclis urbans. Girona és una de les nou províncies que s’escapen d’aquest patró juntament amb Màlaga (57%), Granada (56%), Santa Creu de Tenerife (55%), Alacant i Múrcia (totes dues amb un 54%), Castelló (53%) i Almeria i Cadis (totes dues amb un 51%).

Diferències de preu

Les diferències de preu entre ciutat i entorn rural ajuden a explicar aquest fenomen. A la província de Girona, comprar un habitatge en una àrea urbana pot arribar a ser un 33% més car que fer-ho en una zona rural. El preu mitjà del metre quadrat en zones urbanes se situa en 2.745 euros, cosa que eleva fins a prop de 220.000 euros el cost d’un pis de 80 metres quadrats. En canvi, a les zones rurals, el metre quadrat baixa fins als 2.067 euros, fet que suposa una diferència de gairebé 60.000 euros per a un habitatge de característiques similars.

Tot i aquesta bretxa, la diferència de costa a Girona és notablement inferior a la registrada al conjunt de l’Estat. De mitjana, a Espanya comprar una casa en un entorn urbà costa un 99% més que fer-ho en una zona rural, és a dir, pràcticament el doble, segons les mateixes dades d’Idealista.

Madrid encapçala la llista amb la bretxa de preus més gran de l'habitatge entre zones urbanes i rurals, arribant a un 131% de diferència, seguida per Àlaba (126%) i Salamanca (115%). Completen el grup de províncies amb més desigualtats Càceres (114%) i Valladolid (102%), marcades, sobretot, pels preus baixos de les cases als entorns rurals, la majoria per sota dels 1.000 euros/m2.

Als grans mercats residencials, la bretxa arriba al 73% a Barcelona o al 72% a Sevilla, amb forts contrastos entre l'urbà i el rural, mentre que són més moderades a Màlaga (48%) i a València (33%).