Per què l’aeroport de Girona no creix tot l’any

L’aeroport de Girona-Costa Brava ha superat els 2,18 milions de passatgers el 2025, amb un creixement del 9,4% respecte a l’any anterior. La recuperació consolida el paper de l’aeroport com a porta d’entrada turística a la Costa Brava, però també evidencia una realitat persistent: l’activitat continua concentrada en els mesos d’estiu, depèn d’uns pocs mercats internacionals i està fortament condicionada per les decisions de les aerolínies de baix cost.

Les dades confirmen que l’aeroport de Girona torna a créixer, però també que aquest repunt no representa un canvi de model. Fa quinze anys, la infraestructura va arribar a superar els cinc milions de passatgers anuals, un volum que no s’ha tornat a assolir ni consolidar.

La davallada posterior ja era evident abans de la pandèmia, que va accentuar una fragilitat estructural existent. A partir del 2022, la recuperació és ràpida —d'1,3 milions a més de 2,1 milions de passatgers—, però respon a la reactivació d’un esquema conegut: creix quan hi ha oferta de vols low cost i cau quan aquesta s’afebleix.

L’origen d’aquest patró es remunta a mitjan anys 2000, quan l’expansió de les aerolínies de baix cost va convertir Girona en una porta d’entrada internacional. Ja aleshores, però, l’activitat es concentrava en temporada alta i depenia de decisions comercials preses fora del territori. Els màxims d’aquella etapa van generar volum, però no estabilitat.

Les rutes que expliquen el repunt

L’actual mapa de rutes de l’aeroport de Girona-Costa Brava mostra amb claredat el tipus de creixement que s’està produint. La major part de les connexions comercials són internacionals i se centren en uns pocs mercats europeus.

El Regne Unit continua sent un dels principals mercats emissors, amb rutes cap a aeroports com Londres-Stansted i altres ciutats britàniques, que concentren un volum elevat de passatgers, sobretot a l’estiu. També destaca el mercat belga, amb connexions consolidades amb Brussel·les-Charleroi, i el mercat alemany, amb vols cap a aeroports com Weeze o Karlsruhe/Baden-Baden.

En els darrers anys han guanyat pes altres mercats com Polònia, amb rutes cap a Wrocław, o Itàlia, amb connexions com Pisa. Tot i ampliar l’origen geogràfic dels viatgers, aquestes rutes mantenen el mateix patró: oferta estacional i vinculada al turisme de lleure.

Dependència d’uns pocs mercats i una aerolínia clau

Aquest esquema fa que el creixement de passatgers depengui en gran mesura de pocs mercats internacionals, mentre que el mercat estatal té un pes molt reduït, amb una oferta limitada de vols regulars. Aquesta manca de connexions domèstiques estables limita la capacitat de l’aeroport per generar activitat fora de la temporada turística.

En aquest context, el paper de les aerolínies és determinant. Ryanair és, de llarg, la companyia dominant a l’aeroport de Girona, tant pel nombre de rutes com pel volum de passatgers. Bona part de les connexions amb el Regne Unit, Bèlgica, Alemanya, Itàlia o Polònia depenen de la seva programació.

Altres companyies com Jet2, Transavia, Wizz Air o Smartwings hi operen de manera complementària i, sovint, estacional. Tot i contribuir a una certa diversificació, el seu pes és clarament inferior, fet que manté la dependència d’un nombre molt reduït d’actors.

L’estiu concentra l’activitat

La conseqüència directa d’aquest model és una estacionalitat molt marcada. Bona part del trànsit es concentra entre la primavera i l’estiu, coincidint amb la temporada turística de la Costa Brava. A l’hivern, en canvi, l’activitat cau de manera significativa, amb menys vols i menys passatgers.

Aquest comportament condiciona l’ús de la infraestructura i limita l’impacte continuat sobre el territori. Sectors com el turisme, l’hostaleria, la restauració o el transport noten l’augment d’activitat durant uns mesos, però no es genera una dinàmica estable al llarg de tot l’any.

L’increment de passatgers té un impacte positiu evident sobre l’economia gironina, però la concentració temporal de l’activitat fa que aquest impacte sigui irregular. A més, el trànsit de mercaderies continua sent residual, fet que confirma que Girona funciona gairebé en exclusiva com a aeroport de passatgers vinculats al lleure, sense diversificació funcional.

El debat pendent

Amb la recuperació en marxa, l’aeroport de Girona-Costa Brava afronta una assignatura pendent que va més enllà de les xifres. El repte no és només créixer, sinó reduir la dependència estacional i decidir quin paper ha de jugar dins el sistema aeroportuari català.

El creixement actual consolida Girona com a aeroport turístic, però manté oberta una pregunta clau: és possible un model més estable i diversificat, o l’aeroport continuarà creixent només quan arriba l’estiu?