Creix la producció de carn d'aviram a les comarques gironines

La producció avícola a les comarques gironines mostra una evolució desigual: la carn d’aviram creix, mentre que la producció d’ous recula lleument. Així es desprèn de les darreres dades oficials disponibles de la Federació Avícola Catalana (FAC), que apunten que durant el 2024 a la demarcació de Girona es van produir 22.675 tones de carn d’aviram, un 3,5% més que el 2023 (21.911 tones).

Tot i que Girona continua sent la demarcació catalana amb menor volum d’aquest tipus de carn, guanya una mica de pes en el conjunt del territori, passant del 6,1% de la producció catalana el 2023 al 6,2% el 2024. Catalunya, en global, va tancar el 2024 amb 367.039 tones de carn d’aviram, un 2,7% més que l’any anterior, amb el pollastre com a principal motor del sector.

Menys ous

En canvi, la producció d’ous a Girona es va situar el 2024 en 8.435 milers de dotzenes, per sota de les 8.522 milers de dotzenes del 2023, una baixada d’aproximadament l’1%. Malgrat aquest descens, el nombre d’explotacions a la demarcació va augmentar, passant de 89 a 96 en un any.

A escala catalana, els ous sí que van assolir registres positius. El 2024 es van produir 104.083 milers de dotzenes, un 4,8% més, amb un cens de 4,27 milions de gallines ponedores. La FAC també destaca que el consum continua en bona línia. A les llars catalanes es van consumir aproximadament 90 milions de dotzenes d’ous el 2024, un 6,3% més, mentre que la carn d’aviram es manté com la més consumida a les llars, amb un 45,3% del total de la carn fresca.

Un 2025 de "llums i ombres"

En el seu balanç del 2025, la FAC descriu un any de "llums i ombres". D’una banda, el subsector de la carn d’aviram ha mantingut un bon equilibri entre oferta i demanda, amb un consum estable. De l’altra, el sector de l’ou ha viscut tensions de disponibilitat, amb una oferta insuficient per respondre a una demanda alta, en un context internacional marcat per l’impacte de la influència aviària i per processos de transició de granges cap a nous models productius.

La federació també subratlla que el 2025 ha estat especialment exigent des del punt de vista sanitari, amb un risc elevat de difusió de la influència aviària d’alta patogenicitat a Europa i casos a l’Estat que han obligat el sector a extremar mesures de bioseguretat.

Perspectives pel 2026

De cara al 2026, la FAC preveu un any clau per impulsar eines de coordinació i competitivitat. Entre les principals fites, assenyala la posada en marxa de l’extensió de norma d’Avianza i la culminació del projecte Broilernet, orientat a innovació i millora del sector.

Alhora, alerta que el sector haurà d’afrontar un entorn complex, amb factors com la concentració empresarial i l’impacte potencial de l’acord UE–Mercosur, que la FAC rebutja perquè considera que pot generar desequilibris competitius si entren productes que no compleixen els mateixos estàndards europeus.

Subscriu-te per seguir llegint