Girona perd 4.300 pisos turístics en 5 anys, però és la província catalana amb més habitatges d'aquest tipus

La província de Girona ha reduït de manera notable el parc d’habitatges d’ús turístic (HUT) des del 2020, però continua sent la província catalana amb més pisos d’aquest tipus. Segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), Girona ha passat de 22.106 pisos turístics l'agost del 2020 a 17.754 el novembre del 2025, és a dir, 4.352 menys en poc més de cinc anys. La reducció també es nota en termes de capacitat. A Girona, les places disponibles han baixat de 129.896 a l'agost del 2020 a 97.336 el passat novembre, és a dir, 32.560 places menys.

La caiguda s’ha accentuat en l’últim any. Entre el novembre del 2024 i el novembre del 2025, Girona ha perdut 2.356 pisos turístics, un 11,7% interanual, i ha baixat de 20.110 a 17.754 immobles. En places, la demarcació ha passat de 114.386 a 97.336 en el mateix període (17.050 places menys). Tot i aquest retrocés, Girona es manté com la província amb més habitatges turístics de Catalunya, per davant de Barcelona (15.741), Tarragona (10.750) i Lleida (2.670), d’acord amb les dades de l’INE.

En paral·lel, el pes dels pisos turístics és especialment elevat a la demarcació. Els habitatges turístics representen un 3,5% del total d’habitatges censats a les comarques gironines, mentre que al conjunt de Catalunya la proporció és de l’1,2%. Per províncies, totes registren dades inferiors a Girona: Barcelona se situa en el 0,61%, Tarragona en l’1,94% i Lleida en l’1,04%.

Els municipis amb més pisos turístics

Dins la província, el mapa és molt desigual i hi ha localitats que concentren una part important dels habitatges destinats a lloguer turístic que hi ha a la demarcació. En números absoluts, els municipis gironins amb més habitatges turístics són Roses (2.034), Castelló d’Empúries (1.517), Lloret de Mar (1.481), l’Escala (1.096) i Torroella de Montgrí (938). També destaquen Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró (919) i Palafrugell (880). La ciutat de Girona té 513 pisos turístics.

Si es mira el pes sobre el total d’habitatges, els percentatges més alts es donen sobretot en municipis petits. Al capdamunt hi ha Sales de Llierca (20,69%), a la Garrotxa, seguit de Portbou (15,22%), Cadaqués (12,95%), Begur (11,92%) i Vilaür (11,61%). També superen el 10% Pals (11,13%) i Riumors (10,97%).

Segons la presidenta de l’Associació Turística d’Apartaments Costa Brava-Pirineu de Girona (ATA), Esther Torrent, les xifres de l’INE s’han de llegir també en clau de calendari. L’estadística compara moments d’alta i baixa temporada i, en mesos com novembre o febrer, "sempre" apareixen menys habitatges anunciats, relata.

En paral·lel, Torrent assenyala, en declaracions a aquest diari, que la caiguda interanual també s’explica per un factor regulador: l’entrada en vigor durant el 2025 del número de registre (NRUA). Segons exposa, les plataformes estan obligades a retirar els anuncis que no disposin d’aquest identificador i això ha comportat baixes.

Sobre l’impacte en el mercat residencial, Torrent manté que l’activitat del sector no és el factor que pressiona el preu de l’habitatge. Reconeix que a Girona hi ha una concentració més alta d’HUT perquè es tracta d’un territori amb molts municipis turístics, però defensa que una gran part d’aquesta oferta correspon a segones residències. Segons l’ATA, entre el 70% i el 80% dels habitatges d’ús turístic tindrien aquest doble ús.

Catalunya ha perdut un de cada quatre pisos turístics

La davallada a Girona s’emmarca en una reducció general a Catalunya. Segons les dades de l’INE, els habitatges turístics han caigut un 11,3% interanual entre el 2024 i el 2025, amb gairebé 6.000 pisos menys, i el parc se situa en 46.915 habitatges turístics, el segon registre més baix des del 2020. En aquest període, Catalunya ha passat de 63.199 pisos turístics a 46.915, gairebé un 26% menys, és a dir, un de cada quatre pisos turístics han desaparegut des d’aleshores. En places la reducció és d’unes 72.000 (un 22% menys).

El descens més intens es registra a la demarcació de Barcelona. Segons l’INE, des de l’agost del 2020 s’hi han perdut gairebé quatre de cada deu pisos turístics, passant de prop de 26.000 a poc més de 15.700 el novembre passat.

La baixada coincideix amb mesures legislatives i executives dels darrers anys orientades a reforçar el lloguer residencial. El govern espanyol ha valorat les xifres en positiu. De fet, segons recull l'agència ACN, el ministeri que lidera Isabel Rodríguez, assegura que els números actuals "reflecteixen les mesures impulsades a través del Registre Únic d'Arrendaments i l'entrada en vigor de la reforma de la Llei de Propietat Horitzontal (LPH)" que "empodera" els veïns per poder vetar aquesta mena de lloguers. 

Subscriu-te per seguir llegint