Els efectes del clima en empreses i treballadors: el temps deixa de ser només un factor puntual i condiciona la feina

La ventada d’aquest dijous i la cadena d’episodis de meteorologia adversa de les darreres setmanes posen a prova el dia a dia d'empreses i treballadors. El clima deixa de ser un factor puntual i passa a condicionar la feina, sobretot per les restriccions de mobilitat, l’afectació al transport públic i la necessitat de reorganitzar l’activitat.

Davant d’un episodi de vent qualificat de "risc extrem", el Govern ha demanat evitar desplaçaments i ha recomanat el teletreball sempre que sigui possible. La consellera d’Interior, Núria Parlon, va anunciar dimecres la suspensió de l’activitat educativa, universitària i esportiva aquest dijous, així com l’activitat sanitària no urgent.

Però el teletreball no és una sortida real per a molts llocs de feina, especialment en ocupacions que requereixen presencialitat de manera obligatoria. A més, l’episodi impacta directament en el transport públic i complica l’arribada als llocs de treball. Per exemple, la circulació de trens s’ha interromput a l’R11 entre Girona i Maçanet-Massanes i l’R1-RG1 ha quedat tallada a Calella. Rodalies ha avisat que totes les línies poden patir demores per la limitació de velocitat a 80 km/h.

Els empresaris gironins critiquen l'alerta

Segons el president de la Cambra de Comerç de Girona, Jaume Fàbrega, l'alerta s’ha traduït en una baixada notable de l’activitat al carrer i això impacta directament en el teixit comercial. "Es veu un ritme molt baix amb poca circulació i menys concurrència de clients", relata en declaracions a aquest diari. Fàbrega també adverteix que l’afectació és més dura per a les petites empreses perquè tenen plantilles reduïdes i "només que falli un treballador" el percentatge d’absències es dispara, malgrat que han de mantenir el servei.

A més, reclama que les mesures siguin més territorialitzades. Fàbrega considera que hi ha hagut un "centralisme barceloní" a l'hora de prendre decisions. En aquest sentit, assegura que "tractar tot Catalunya per igual" en un episodi com aquest "no és bo" i la tecnologia permet "discriminar perfectament per zones".

En la mateixa línia, la FOEG (Federació d'Organitzacions Empresarials de Girona) considera que la paralització i les limitacions decretades s’haurien d’haver aplicat amb un criteri de "proporcionalitat i adequació territorial", perquè a les comarques gironines —sosté— la situació no ha tingut, en la major part del territori, una afectació equiparable a la de l’àrea metropolitana. La patronal adverteix que l’aturada o la limitació d’activitat té conseqüències directes sobre productivitat, comandes, logística i costos, especialment en el cas de les pimes, i lamenta que l’episodi s’afegeixi a un inici d’any "especialment complex" per altres disfuncions que afecten la mobilitat i la competitivitat.

El director d’Asetrans (Associació de Transportistes de Girona), Jordi Esparraguera, comparteix la crítica i defensa que les decisions, tot i que han de prioritzar la seguretat, "han de ser molt a peu de territori". Exposa com la situació afecta directament el sector: "El transport internacional estem bloquejats a la Jonquera perquè hi ha un tall". I diferencia entre limitacions (com restriccions de velocitat o d’avançament), que el sector "entoma bé", i restriccions que obliguen a parar, perquè, subratlla, els clients "no ens permeten parar" i "la feina que no es fa avui s’ha d’acabar fent demà".

Treballar amb seguretat

Des del costat sindical, el secretari general d’UGT a Girona, Maxi Rica, defensa que en episodis com aquest el criteri principal ha de ser "que els treballadors puguin treballar i desplaçar-se amb seguretat". Per això, avala que el Govern limiti la mobilitat quan hi ha risc i recorda que els treballadors tenen dret a un permís retribuït si no poden arribar al lloc de feina a causa de l'alerta. "La salut i la seguretat han d’estar per sobre de qualsevol qüestió economicista", remarca.

Rica també posa el focus en una realitat del mercat laboral gironí: el teletreball "és molt complicat" en molts sectors, com els serveis o la indústria. Finalment, el dirigent sindical vincula aquesta situació amb un escenari de canvi climàtic que pot portar més episodis extrems i reclama que el teixit productiu s’hi adapti.

Des de CCOO, la secretària general a Girona, Diana Estudillo, adverteix que l’emergència climàtica ja es tradueix en episodis "més perillosos i freqüents" que comprometen el normal desenvolupament de l’activitat laboral. Tot i avalar recomanacions com evitar desplaçaments o teletreballar, recorda que "gran part de les persones treballadores no poden teletreballar".

Estudillo reclama que, en dies d’alerta, les empreses prioritzin salut i seguretat i que es pugui reorganitzar o aturar activitat no essencial. També denuncia que el transport públic a les comarques gironines és "deficitari" i esdevé "un problema afegit" en situacions com l’actual. "La producció es pot recuperar, les pèrdues materials es poden reparar, però les humanes no", conclou.

El canvi climàtic entra als centres de treball

En paral·lel, una anàlisi de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) adverteix que aquest tipus d’episodis encaixen en un canvi de fons: el canvi climàtic ja és una realitat que entra als centres de treball i obliga a repensar la prevenció de riscos laborals. Segons el director dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC, Xavier Baraza, l’augment d’episodis extrems i altres factors ambientals poden elevar la fatiga i el risc d’accidents, i obliguen a revisar supòsits bàsics de la prevenció.

D’acord amb dades divulgades per l’Agència Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball (EU-OSHA), almenys un terç dels treballadors europeus declara estar exposat a riscos relacionats amb el clima —com fenòmens extrems o mala qualitat de l’aire— i un 31% manifesta preocupació per l’impacte d’aquests riscos en la seva salut i seguretat. La UOC adverteix que això també es tradueix en més costos sanitaris, deteriorament de la qualitat de l’ocupació i pèrdues de productivitat.

Baraza defensa que el clima ja no pot tractar-se com un "apartat més" de la prevenció, perquè altera el marc en què s’avaluen exposicions, probabilitats i danys: allò que abans era excepcional comença a ser més freqüent. Això obliga a redissenyar processos, temps i criteris de seguretat, i a reforçar la capacitat real d’aturar una tasca quan se superen llindars de risc.

La UOC també posa l’accent que no n’hi ha prou amb plans d’emergència genèrics: cal integrar escenaris climàtics plausibles, assajar decisions (parar, reubicar, teletreballar o limitar desplaçaments) i definir responsabilitats clares. En aquest context, la prevenció ha d’evolucionar "de la reacció a l’anticipació", també per garantir continuïtat operativa, mobilitat i subministraments quan hi ha episodis extrems.

Subscriu-te per seguir llegint