Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Maurici Lucena: "La inversió a l'aeroport del Prat va cinc anys tard per culpa de l'anterior president del Govern"

El gestor aeroportuari invertirà en la millora de la infraestructura, principalment de les terminals T1 i T2, tot i que la controvertida ampliació de la pista no forma part d’aquest cicle inversor

Un avió a punt d’aterrar a l’aeroport del Prat.

Un avió a punt d’aterrar a l’aeroport del Prat. / Ferran Nadeu

Cristina Buesa

Barcelona

L’aeroport de Barcelona-el Prat porta «cinc anys de retard» en les inversions «per culpa de l’anterior president de la Generalitat, que les va bloquejar». Així de taxatiu s’ha mostrat el president d’Aena, Maurici Lucena, en l’explicació del nou cicle inversor de la companyia, que preveu més de 9.900 milions d’euros per al període 2027-2031. Sense concretar quina part d’aquest pressupost pessigarà l’aeròdrom barceloní (tampoc la resta de la xarxa espanyola), Lucena ha assegurat que l’«excepció» de Barcelona «no és culpa d’Aena».

Ni ell ni la resta de responsables d’Aena que han comparegut a Madrid han volgut detallar quina part dels 9.991 milions d’euros en inversió regulada previstos per la companyia per al pròxim quinquenni del DORA III es destinaran a Barcelona i s’han remès als més de 3.000 milions que ja es van anunciar en el seu moment. Sí que han revelat que els treballs a les terminals T1 i T2, on es concentrarà la inversió, serà el més visible, ja que la resta serà per al Pla Director de l’aeroport, que detallarà les mesures ambientals que aplanaran el futur camí de la controvertida ampliació de la pista i a la nova terminal satèl·lit.

Licitació de la T2 ben aviat

La directora general d’Aeroports de l’empresa, Elena Mayoral, ha detallat les obres que es realitzaran a les diferents instal·lacions de l’Estat i, en el cas de Barcelona, ha concretat que es concentraran en els treballs a la T2, «que es licitaran els pròxims dies», i en la remodelació de la T1. Mayoral ha justificat que l’ampliació de la pista del mar (cap a la Ricarda) i la construcció del satèl·lit no entrin en aquesta planificació, ja que depenen del Pla Directorque ara està en elaboració i que necessita l’aval europeu, ha recordat.

Lucena ja havia arrencat la presentació del DORA 2027-2031 assegurant que es tracta d’una eina magnífica, ja que «canviarà la cara» dels aeroports espanyols per als pròxims 30 anys. En el cas de l’aeròdrom barceloní, els treballs que s’afrontaran fins aquesta data, efectivament, suposaran una transformació física que les persones usuàries comprovaran (i segurament patiran en part) sobretot a la terminal T1.

De fet, només aquestes obres suposaran uns 700 milions. Es traslladarà la façana de l’edifici 38 metres cap endavant, que serviran per guanyar 70.000 metres quadrats en direcció als edificis dels pàrquings i també pels costats. Els treballs arrencaran el 2028 i es prolongaran fins al 2032.

Aspirar a 60 milions de passatge

El vicepresidenta executiu, Javier Marín, ha assegurat que el nou DORA és necessari perquè «no es pot arribar als 60 milions previstos al Prat per al quinquenni si no s’afronten les obres que apareixen al nostre document». Ara mateix, ha recordat, tot i que la «capacitat nominal» de les instal·lacions és de 55 milions de persones anuals, el 2025 s’han superatels 57 milions i, ja durant el primer mes del 2026, s’ha comprovat que la tendència continua sent a l’alça.

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents