Els accidents laborals mortals repunten a Girona després de dos anys a la baixa

Els accidents laborals mortals han tornat a pujar a la província de Girona el 2025, després de dos anys consecutius de descens. L’any passat se’n van comptabilitzar 16, quatre més que el 2024 (12) i dos per sobre del 2023 (14). El repunt de la mortalitat contrasta, però, amb l’evolució del conjunt de la sinistralitat. El total d’accidents laborals registrats a les comarques gironines va recular fins a 12.264, davant dels 12.945 de l’any anterior, segons les dades del Ministeri de Treball.

Tot i això, la sèrie de l'última dècada mostra que els accidents mortals encara queden per sota dels pics de 2017 i 2018 (18 cada any) o del 2022 (17). En paral·lel, els accidents totals s’allunyen del màxim del 2022 (13.277) i baixen també respecte del 2023 (12.451).

D'aquests més de 12.000 accidents laborals, 10.622 van succeir dins del mateix centre de treball, mentre que 1.642 van tenir lloc durant el trajecte d’anada o de tornada a la feina, els anomenats accidents in itinere. Pel que fa a la gravetat, pràcticament tots -12.264- van rebre la qualificació de "lleu" per part dels serveis mèdics i només 85 es van classificar com a "greus".

Una prevenció "realment efectiva"

Davant d’aquest escenari, el secretari general d’UGT a Girona, Maxi Rica, adverteix que cal un canvi de paradigma perquè la prevenció sigui "realment efectiva". Segons Rica, la situació actual —amb la persistència d’accidents greus i l’augment de determinades patologies— evidencia la necessitat d’actualitzar el model, reforçar la participació de les persones treballadores en les polítiques preventives i incorporar amb més força nous riscos vinculats als temps actuals.

En la mateixa línia, Rica posa el focus en l’impacte de la pressió als centres de treball i en l’increment de problemes relacionats amb la salut mental, així com en els riscos derivats del canvi climàtic i les temperatures elevades. A més, alerta que el repunt dels accidents mortals "no és perquè sí", sinó que respon a una manca de control de les condicions de treball, i remarca que qualsevol mort a la feina és "dramàtica".

La secretària general de CCOO a Girona, Diana Estudillo, també vincula l’evolució de la sinistralitat amb la qualitat de la prevenció i subratlla que, a Catalunya, una part important dels accidents mortals tenen causes evitables. Segons detalla, el 38,81% dels accidents del passat 2024 van ser traumàtics (caigudes d’altura, atrapaments en màquines…), mentre que el 45% van ser per patologies no traumàtiques (com infarts o vessaments). Segons Estudillo, això es relaciona amb factors com l’elevada pressió laboral i que —sosté— es poden minimitzar amb una correcta avaluació dels riscos psicosocials, "obligatòria per a totes les empreses, i que el 95% no compleix", afirma.

Precisament, fa uns dies la vicepresidenta segona del Govern espanyol, Yolanda Díaz, va signar amb CCOO i UGT el seu projecte de llei per renovar la llei de prevenció de riscos laborals. La normativa fa tres dècades que no incorpora canvis de gran importància i, des del Govern, es proposa augmentar les obligacions de les empreses per vigilar problemes creixents, com la salut mental, infradetectada, o els nous riscos vinculats a la crisi climàtica.

El Ministeri de Treball ha aconseguit el suport dels sindicats al seu projecte, però no pas el de la patronal, amb qui va estar un any i mig negociant, finalment sense èxit. Díaz ha obtingut l’aval de les centrals a un text genèric que encara s’haurà d’acabar de concretar i presentar en primera volta al Consell de Ministres. La tramitació del projecte serà llarga: no és clar que compti amb els suports necessaris per prosperar al Congrés i hi ha veus que dubten que a la legislatura li quedi prou temps perquè els possibles canvis entrin en vigor.

Dos morts al dia a Espanya

Al conjunt de l'Estat, un total de 735 persones van perdre la vida durant la seva jornada laboral al llarg del 2025. Aquesta xifra reflecteix un descens de la sinistralitat laboral amb conseqüències mortals de l’11,1% respecte a la registrada l’any anterior. Una evolució positiva que es produeix en un context de creixement de l’ocupació, si bé encara no és suficient per baixar de la cota de dos treballadors morts al dia.

Les dades reflecteixen una evolució majoritàriament positiva i una millora de la seguretat a les empreses. Hi ha menys accidents que acaben causant baixa als treballadors i també menys accidents amb conseqüències mortals. Entre gener i desembre del 2025, l’autoritat laboral va registrar un total d’1,1 milions de sinistres, sobre una població treballadora d’uns 21,8 milions d’afiliats a la Seguretat Social. La meitat no van derivar en una baixa del treballador i nou de cada deu van tenir la qualificació de "lleu", als ulls de l’autoritat laboral. El nombre total d’accidents s’ha reduït un 1,5% respecte als 12 mesos precedents.

La sinistralitat mortal ha baixat a tots els sectors, si bé amb especial intensitat a la construcció, l’agricultura i la indústria manufacturera, que alhora són, històricament, els que registren més sinistres en proporció a la població que ocupen. Això explica que, com és habitual, la majoria de defuncions es produeixin més entre els homes que entre les dones, fins al punt que es van registrar deu vegades més treballadors morts que treballadores en accidents laborals. Per edat, la majoria de morts es concentren entre les persones de més de 50 anys.

Per comunitats autònomes, Andalusia va ser el territori que més sinistres mortals va registrar, amb un total de 121 morts, seguit molt de prop de Catalunya, amb 119 persones mortes als centres de treball. I, per col·lectius, el nombre de sinistres entre els autònoms ha caigut substancialment més durant l’últim any (13,1%) que entre els assalariats (-0,6%).

Salut mental

La immensa majoria d’accidents laborals registrats deriven de lesions físiques, com esquinços, ferides i commocions, en aquest ordre pel que fa al volum de baixes registrades. La detecció de problemes psicològics derivats directament de la feina es manté estancada, malgrat el repunt de baixes comunes que any rere any registra la Seguretat Social. Durant el 2024, la Seguretat Social va emetre un total de 851.751 informes de baixa per dolències psicològiques, mentre que l’autoritat laboral només va registrar, en el mateix període, un total de 858 baixes per problemes directament derivats de la feina. És a dir, només el 0,1% de les baixes per salut mental s’acredita que són conseqüència directa de les condicions laborals dels treballadors.

Subscriu-te per seguir llegint