Les baixes laborals a Girona s’allarguen fins a gairebé 29 dies de mitjana

A les comarques gironines, una baixa laboral per contingències comunes —malalties o accidents no vinculats a la feina— va durar 28,9 dies de mitjana a finals de novembre del 2025, l’últim mes amb dades, i la incidència es va situar en el 4,8% dels assalariats que demanen la baixa sobre el total. El registre de durada queda pràcticament empatat amb Tarragona i Ebre (28,8 dies), per sobre de Barcelona (26,7) i per sota de Lleida (29,9), que és el territori on les baixes acostumen a ser més llargues.

Al conjunt de Catalunya, el pes dels treballadors de baixa laboral s'ha duplicat des del 2010 i se situa en el 5,5% del total d'assalariats. Segons dades de la Seguretat Social només tenint en compte els empleats en règim general de baixa per malalties o accidents no relacionats amb l’activitat laboral, la xifra era del 2,78% fa 16 anys, mentre que l'any passat es va situar en el 5,5% fins al novembre. Ara bé, segons les xifres consultades per l'agència ACN coincidint amb el recent debat sobre les baixes, la durada mitjana de les incapacitats temporals s'ha mantingut estable l'última dècada al voltant d'un mes. El 2025 era de 27 dies, 12 per sota de la mitjana estatal. Entre els autònoms les baixes ascendeixen a 84 dies de mitjana, també en la línia dels últims anys.

Les dades arriben pocs dies després que el Govern anunciés que està promovent proves pilot als centres d'atenció primària (CAP) amb l'objectiu de reduir el temps de diagnòstic de les persones en situació de baixa. Consistiran en incentius per als centres que aconsegueixin escurçar la durada d'aquestes baixes resolent més ràpidament el diagnòstic dels pacients. Malgrat que la mesura aixequés crítiques per part del sindicat Metges de Catalunya (MC), i també de partits com la CUP i els comuns, l'executiu es va refermar dimarts en el projecte.

A final de novembre del 2025, l'últim mes amb dades, 189.744 assalariats estaven de baixa per contingències comunes –és a dir, per causes fora de l'activitat laboral–. Es tracta d'una xifra més alta que a finals del 2024 i la resta d'anys precedents en, com a mínim, les últimes dues dècades, per bé que el nombre d'assalariats totals també va a l'alça encara que no al mateix ritme, segons ACN.

Així, si l'any 2010 el percentatge de treballadors que s'havien demanat la baixa era del 2,8% i la xifra es va mantenir en nivells lleugerament inferiors els següents anys, a partir del 2016 va créixer fins al 3%. Des de llavors, no ha parat d'anar a l'alça –deixant de banda l'anomalia de la covid, marcada pels ERTO– fins a arribar al 5,5% a qui se'ls va emetre la incapacitat temporal el novembre de l'any passat. La prevalença, és a dir, les persones que tenien una baixa en vigor a finals d'aquell mateix mes independentment de quan se'ls va atorgar, era del 5,7%, una xifra que també més que duplica el 2,7% del 2010. Les xifres de les últimes dues dècades, des d'abans de la crisi del 2008, en general mostren que la bonança econòmica sol anar acompanyada de més pes de les baixes, i viceversa quan l'economia recula.

Subscriu-te per seguir llegint