La pagesia catalana reclama una PAC que garanteixi les ajudes i que preservi la sobirania alimentària d'Europa

La pagesia catalana reclama una Política Agrària Comuna (PAC) menys centralitzada, que garanteixi les ajudes als agricultors professionals i que prioritzi la sobirania alimentària d'Europa. Enmig de les negociacions entre les institucions de la UE per a l'elaboració del nou macropressupost europeu, les principals organitzacions d'agricultors del país aposten per una nova PAC que "torni als orígens" preservant el subministrament per davant les exigències mediambientals i que compensi els efectes de l’acord del Mercosur. Brussel·les, per la seva banda, reivindica la "flexibilitat" del nou disseny del pressupost, tot assegurant que la PAC estarà "més adaptada a les necessitats de cada país" malgrat la disminució de recursos per al 2028-2034.

La proposta inicial de Brussel·les sobre el nou macropressupost canvia de forma significativa el disseny PAC, amb una arquitectura que mai s'havia modificat des de la seva entrada en vigor l'any 1962. D'acord amb la nova estructura, la Comissió Europea planteja fusionar la PAC, els Fons de Cohesió i altres conceptes vinculats a la gestió de fronteres o les polítiques socials sota una mateixa macropartida de 865.000 milions d'euros.

Establir comparacions amb l'actual pressupost europeu per al període 2021-2027 és complicat, ja que la PAC i els Fons de Cohesió fins ara estaven clarament dividits en dues partides. No obstant això, la primera proposta de la Comissió Europea deixa entreveure una reducció dels fons destinats a la política agrària comuna. De fet, les principals associacions que representen la pagesia catalana consultades per l'ACN critiquen les retallades per al sector agrícola i recorden les "grans mobilitzacions" del desembre passat, no només per alçar la veu contra el pacte comercial amb el Mercosur, sinó també contra els nous comptes europeus.

En la nova estructura pressupostària, la quantitat mínima reservada per a la PAC és de 300.000 milions d'euros, dels quals 293.000 corresponen a ajudes per ingressos als agricultors i 6.300 per reaccionar a turbulències del mercat. La xifra, però, és inferior als prop de 380.000 milions d'euros assignats durant el macropressupost actual. Cal remarcar que la quantitat de 300.000 milions d'euros podrà incrementar-se de forma substancial si els estats membres decideixen prioritzar la PAC, tot i que ho hauran de fer en detriment d'altres partides com la cohesió, la gestió de fronteres o les polítiques socials.

De fet, la Comissió Europea ha arribat a defensar davant l'Eurocambra que els diners de la PAC poden arribar als gairebé 400.000 milions d'euros "si es fa ús de totes les possibilitats" per donar suport al sector. Malgrat tot, els experts veuen complicat arribar als topalls màxims tenint en compte les noves prioritats de Brussel·les, centrades a reforçar el sector de la defensa o la capacitat industrial de la UE.

Queixes dels governs català i espanyol

Alguns estats com Espanya han criticat la nova estructura de la PAC, la qual consideren que no està "a l'altura" dels reptes actuals de la UE. D'acord amb la primera proposta presentada per Brussel·les, l'Estat rebrà prop de 80.000 milions d'euros sota els conceptes de política agrària comuna i Fons de Cohesió. La xifra és un 20% inferior als gairebé 100.000 milions d'euros que se li van atribuir durant el període actual (2021-2027) per al mateix concepte, si es té en compte l'evolució dels preus.

Per altra banda, el nou disseny del macropressupost europeu planteja la supressió dels més de 540 programes existents -regionals, autonòmics i nacionals- i els substitueix per 27 plans nacionals acordats amb les regions. Brussel·les ha negat en diverses ocasions que això comporti una "nacionalització" de la PAC i assegura que la nova política agrària estarà "més adaptada a les necessitats de cada país". Segons la Comissió, aquesta fórmula de repartiment atorgarà "més flexibilitat" als estats, els quals no estaran obligats a comprometre tota la inversió i podran adaptar la despesa a mesura que avanci el cicle pressupostari.

Figures com el conseller d'Unió Europea i Acció Exterior del Govern, Jaume Duch, han reivindicat un paper més preponderant de les regions europees en l'elaboració del nou pressupost plurianual, sostenint que la centralització per la qual aposta Brussel·les "no és una opció". "És una recepta equivocada que, a la llarga, derivaria en unes polítiques de cohesió menys eficaces i allunyaria la UE de molts dels seus ciutadans", va subratllar Duch després de conèixer les intencions de la Comissió Europea.

El debat de la flexibilitat

A ulls dels experts, el nou macropressupost plurianual plantejat per la Comissió Europea no deixa de ser un reflex de les noves prioritats de la UE. En un context marcat encara per l'amenaça russa i la dependència econòmica de potències com els Estats Units o la Xina, partides com la defensa o la gestió de fronteres multipliquen per cinc i per tres la seva inversió, respectivament.

Així, els experts entenen la "flexibilitat" que defensa la Comissió Europea en els seus comptes, sobretot tenint en compte la incertesa actual. Per l'investigador del think tank Institute for European Environmental Policy (IEEP), David Baldock, Brussel·les té arguments a favor del nou disseny. "No sabem què passarà amb la guerra d'Ucraïna, hem vist com Donald Trump introdueix nous aranzels; una mica de flexibilitat no és una mala idea", sosté.

No obstant això, l'acadèmic també entén les queixes del sector agrícola. Per una banda, considera que el nou disseny de la PAC genera incertesa, especialment en el dibuix dels plans nacionals. "Els pagesos es pregunten, com funcionarà això a la pràctica; queda molt camí abans que aquesta idea cristal·litzi en alguna cosa tangible pels agricultors; [...] les seves preocupacions són raonables", indica.

Des de Lleida, l'associació Asaja -a través del seu president, Pere Roqué- considera que el que caldria és revalorar la PAC perquè cal entendre que les coses han canviat molt a deu anys vista en matèria de despeses. Roqué fixa com a prioritats una aposta clara per la producció agroalimentària, sense que aquesta estigui fragmentada en diferents línies que al final el productor no acabarà percebent.

Baldock menciona un altre aspecte, en aquest cas referent a la predictibilitat dels fons. "Des de la perspectiva del sector agrícola és millor conèixer la mida dels fons des d'un principi, però des de la visió del control pressupostari, és millor reservar una part dels diners per a imprevistos", observa. "Crec que veurem tensions durant les negociacions [del pressupost] i també després", afegeix.

Precisament des de Revolta Pagesa, el seu portaveu Jordi Ginabreda vaticina que no es complirà el termini previst per aprovar la PAC el 2027 perquè entri en vigor durant el cicle 2028-2034. A més, Ginabreda assenyala que les aportacions que s'han fet per compensar els efectes del tractat amb el Mercosur per a la pagesia europea estan limitades. "Això, a la pràctica és pa per avui i gana per a demà", denuncia.

Seguretat alimentària i petites explotacions

Les primeres dades presentades per la Comissió Europea apunten a una davallada dels diners destinats a la PAC. Les opinions sobre si cal continuar finançant el sector agrícola als nivells actuals -en el macropressupost 2021-2027 la PAC va representar gairebé un terç del total de recursos- són diverses, una situació que narra l'investigador del think tank Brussels Institute for Geopolitics, Eliott de Smedt Day.

"El sector agrícola de la UE tradicionalment ha rebut una quantitat massiva d'ajudes; dit això, els últims anys també s'ha produït una retallada crònica dels fons concedits a agricultors per un enfocament més orientat el lliure mercat per part de la Comissió; i la realitat sobre el terreny és que els agricultors s'estan empobrint i s'han d'enfrontar a un augment de costos", explica. Un dels grans focus de crítiques de la PAC és el fet que un 80% de les ajudes van dirigides a tan sols un 20% de les explotacions, fet que deixa de banda les petites i mitjanes empreses.

En aquest sentit, la coordinadora nacional d'Unió de Pagesos (UP), Raquel Serrat, recorda que la pagesia a l'estat espanyol "no és homogènia" com a molts altres països, i això pot generar, de retruc, tensions dins de les mateixes comunitats autònomes.

Serrat assenyala que des d'UP defensen la petita i mitjana pagesia arrelada al territori, que és la majoritària a Catalunya, però "és també la més difícil de defensar", perquè està sotmesa a les "pressions econòmiques i l'accés a l'aigua i altres recursos". Per això, Serrat demana un canvi de la PAC que asseguri la viabilitat de la pagesia catalana.

També des d'Unió de Pagesos, Serrat considera que la proposta pressupostària actual deixa a criteri dels estats el repartiment dels diners, un fet que "trenca amb l'equitat" que hi havia fins ara a l'hora de decidir la política agrària comuna de la Unió Europea.

Si bé els experts consultats per l'ACN consideren que el sector continua sent resilient -Baldock parla de "recursos excepcionals" en termes de capacitats, inversió i terrenys, així com de la seva capacitat exportadora- també subratllen la importància de preservar la seguretat alimentària. Segons l'acadèmic Eliott de Smedt Day, la seguretat alimentària "no s'hauria de tractar com una qüestió desvinculada d'altres temes de seguretat com l'autonomia estratègica". "És evident que la seguretat alimentària juga un paper central fonamental", resumeix.

Sobre aquesta qüestió, el president de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC), Joan Carles Massot, diu que el posicionament de l'entitat passar per una PAC que “torni als orígens”, amb una aposta per la producció que asseguri la sobirania alimentària d’Europa. Massot també considera que, en clau estatal, la PAC encara arriba a massa beneficiaris que no es consideren agricultors professionals i caldria seguir un model similar al francès o l’alemany, que són uns grans perceptors, però tenen molt menys beneficiaris amb la mateixa quantitat de diners.

Dubtes mediambientals

Un dels principals xocs entre el sector agrícola i els analistes té a veure amb les exigències mediambientals de la nova PAC. En un estudi publicat pel think tank Institute for European Environmental Policy, l'acadèmic David Baldock lamenta que les referències al clima i a la sostenibilitat tenen "menor prioritat" en el nou macropressupost.

Des de JARC, Massot critica que es vulgui fomentar una “política verda” al sector mentre se signa l’acord pel Mercosur, que a ulls de l'associació es tradueix en l’arribada de producte del continent americà a través de grans vaixells que consumeixen elevades quantitats de carburant.

En la mateixa línia, el portaveu de Revolta Pagesa, Jordi Ginabreda, carrega contra les exigències verdes dels últims anys plantejades per la Comissió Europea. "No entenen la dificultat que hi ha, falta veure el compromís que hi ha. Veiem que volen una Europa verda i de protegir-se des d'un punt de vista mediambiental i nosaltres creiem que s'ha de protegir des d'un punt de vista de sobirania alimentària", exigeix.

Paper dels consumidors i auge de l'extrema dreta

Enmig del debat sobre la nova estructura de la PAC i l'estira-i-arronsa entre els agricultors i les institucions europees, els experts també remarquen que la bona marxa del sector europeu no depèn exclusivament dels productors i les ajudes de la PAC.

"Probablement, també hem d'estar [com a consumidors] disposats a pagar més per certs aliments; no tot ho pagarà la PAC a través del sistema impositiu, una part també ha de venir del mateix sistema alimentari; i probablement també necessitem una dieta més saludable, tot plegat és un debat que hem d'abordar", aconsella Baldock.

Al mateix temps, Eliott de Smedt Day remarca la importància d'apostar pel sector agrícola a llarg termini i veu "un error" reduir el finançament per al sector agrícola. "A la llarga, no només pot comprometre la seguretat alimentària, sinó que també pot donar ales a l'extrema dreta", avisa. L'acadèmic del Brussels Institute for Geopolitics alerta que els debats al sector tendeixen a polititzar-se cada cop més -un exemple és l'acord entre la UE i els països del Mercosur- i que els impactes "s'exageren enormement".

"Debats com el Mercosur s'han associat a un sentiment contrari al camp [...] i això alimenta aquesta imatge de la UE com un grup de tecnòcrates i buròcrates asseguts a una torre de marfil; és innegable que existeix un risc", resumeix.