Moeve posa el focus en Lleida per avançar en el desenvolupament del biometà

Amb 18 benzineres a la província, Lleida és un dels mercats més petits per a Moeve (antiga Cepsa). La província catalana amb prou feines representa un 1% del total de les 1.470 benzineres que la companyia té distribuïdes per Espanya.

Tanmateix, recentment el territori s’ha convertit en un dels protagonistes per a l’energètica, que el veu com un “territori potencial” per produir biometà —el gas que s’obté del biogàs un cop purificat—, energia amb la qual volen convertir-se en “referents en la producció de molècules verdes”.

Així es desprèn d’una jornada centrada en bioeconomia celebrada avui a Lleida, en què Moeve va anunciar la seva adhesió a l’ecosistema de col·laboració publicoprivada “Lleida Alimenta”. Aquesta iniciativa sorgeix de l’aliança entre el Patronat de Promoció Econòmica de la Diputació de Lleida i la Fundació Comunitària Raimat (FCRL).

Fundada el 2025, la plataforma ha sumat empreses com Alemany 1879, Bodegas Raimat, Castell de Raymat, Cinca Group, Novacoop Mediterranea, La Boscana, Europistachios i Vegga; centres de recerca com l’IRTA; i espais d’innovació o entitats col·laboradores com EIT Food, Impact Hub i la Fundació Ilersis.

La cursa del biometà a Lleida

No és casualitat que Moeve sigui la primera energètica a adherir-se a aquesta aliança. En el marc del seu pla estratègic Positive Motion 2030, la companyia va anunciar una inversió de 600 milions d’euros per desplegar fins a 30 plantes a Espanya abans del 2030, amb una cartera objectiu de 4 TWh, equivalent al consum anual de més d’un milió de llars.

Per aconseguir-ho, seran clau els acords amb fons d’inversió, com el signat amb l’espanyol Kira Ventures, amb qui preveuen impulsar 15 plantes, juntament amb el recent acord amb InproEner (amb qui en faran cinc) i amb PreZero.

En aquest sentit, Lleida es consolida com una província amb recursos orgànics, infraestructura agroindustrial i biopolígons preparats per a bioindústries. Un exemple és Naturgy, que té dues de les seves sis plantes de biometà a la província.

Una és la de Torrefarrera, juntament amb empreses com Compost Segrià, Sitra i Servei de Gestió Ramadera, on es processen 140.000 tones anuals de residus agroindustrials i ramaders per generar 60 GWh de gas renovable. Una altra és a Vila-sana, dins de l’explotació ramadera de Porgaporcs.

Cap a un nou biopolígon

Un dels temes destacats durant la jornada ha estat, precisament, el futur desenvolupament d’una àrea industrial d’aquest tipus. Sota el nom de biopolígon, les empreses compartiran infraestructures per transformar residus orgànics —agro-ramaders, forestals o alimentaris— en biogàs, biofertilitzants i bioproductes.

Què és necessari perquè un biopolígon funcioni? Bàsicament, una combinació de productors de matèria primera (empreses que generin residus orgànics, com restes de poda), transformadors energètics (com Moeve), grups de recerca i desenvolupament (R+D) i, finalment, empreses innovadores i hubs que apostin per start-ups dins de l’economia circular.

A l’acte, Jordi Verdú, diputat vicepresident del Patronat de Promoció Econòmica de la Diputació de Lleida, va destacar que el desenvolupament de la bioeconomia circular pot millorar la viabilitat i sostenibilitat de la producció primària i agroindustrial, generant a més llocs de treball qualificats en un sector d’alt valor afegit com les bioindústries.

Una revolució a escala europea

A Europa ja operen més de 1.600 plantes de biometà, integrades en sistemes energètics que han demostrat la seva viabilitat tècnica i econòmica. L’Associació Espanyola del Gas recorda que Espanya, amb 24 plantes operatives, és un dels països amb més potencial de producció de biometà de la Unió Europea.

Per això, no és casualitat que grups energètics i fons d’inversió s’hagin llançat a una cursa per desplegar centenars de plantes de gasos renovables a Espanya. L’objectiu és que el país participi plenament en la revolució del biometà, obtingut a partir del biogàs mitjançant el reciclatge de residus orgànics, impulsant així la descarbonització i substituint part del consum de gas natural.

De fet, energètiques i firmes financeres tenen en projecte 685 plantes de biometà arreu del país, que requeriran uns 12.000 milions d’euros d’inversió per a la seva posada en marxa. Una de les més rellevants, que ja ha rebut llum verda per part de la Generalitat, serà la que el fons d’inversió Copenhagen Infrastructure Partners (CIP) projecta al municipi noguerenc de La Sentiu de Sió (Lleida).

El promotor calcula que suposarà una inversió d’entre 75 i 90 milions d’euros i requerirà entre 35 i 40 llocs de treball directes. Espera que la seva producció de biometà arribi als 227 GWh anuals, “l’equivalent al consum de 26.000 habitatges”.

Rebuig i protestes

Un dels motius pels quals l’avenç de les plantes de biogàs a Espanya s’alenteix és el rebuig social. Precisament a la capital del Segrià, el passat mes d’octubre, un miler de persones van sortir al carrer per protestar contra la construcció de macroprojectes en zones rurals.

Els manifestants van denunciar que els macroprojectes de plantes fotovoltaiques i de biogàs o de línies de molt alta tensió, entre d’altres, posen en risc el món rural, la terra i els espais naturals de diversos punts de Catalunya. En el manifest signat per una desena d’entitats defensores del món rural, es qualificaven aquestes plantes d’“innecessàries, tant a escala local com de país”, ja que “subordinen la ruralitat a noves expectatives de negoci”.