Proposen un gran hub industrial de xips entre Vilamalla i el Far d'Empordà

La proposta FabCat, que es presenta com el "full de ruta" per reforçar la resiliència industrial europea en semiconductors, situa l’Alt Empordà com a "node de fabricació" d’un futur hub industrial que inclouria una fàbrica de xips a l’entorn de Figueres, Vilamalla i el Far d’Empordà. Segons la informació facilitada pels promotors, l’emplaçament es tria per "una logística imbatible", amb connexió ferroviària d’ample estàndard cap al cor d’Europa i accés immediat al corredor de l’AP-7, amb l’objectiu d’evitar colls d’ampolla metropolitans.

El plantejament s’emmarca en la lectura que fa FabCat del context europeu: el primer impuls del European Chips Act va evidenciar la dependència tecnològica del continent, i ara el projecte assegura que entra en una "fase 2" orientada a concretar la proposta amb un focus més pragmàtic: resiliència industrial i formació de talent, més enllà del missatge genèric de "fabricar xips".

El nucli industrial que es proposa a l’Alt Empordà tindria com a missió la fabricació de mature nodes, els nodes tecnològics més madurs que continuen essent crítics per a cadenes de subministrament europees en camps com l’automoció, l’IoT o la maquinària industrial. A la documentació del projecte, FabCat descriu aquest enfocament com un element clau per garantir estabilitat i resiliència en el subministrament.

En paral·lel, el projecte defensa un model "distribuït i altament connectat", en contraposició a esquemes centralitzats que, a parer seu, generen congestió. En aquest esquema, la peça productiva se situaria a l’Alt Empordà, mentre que altres funcions de suport es desplegarien en nodes complementaris del territori gironí.

"Resilience & Skills Hub"

La proposta no es limita a la fàbrica. FabCat dibuixa un segon node a La Selva (Anglès i Riudellots de la Selva) com a cor del concepte #ERSFab (European Resilience & Skill Fabs), dedicat a la formació i la provisió de serveis de suport: un itinerari de talent amb formació professional avançada, suport a l’ecosistema, gestió de resiliència industrial (aigua i energia) i logística ràpida vinculada a l’Aeroport de Girona.

Aquesta arquitectura busca, segons el relat dels promotors, "connectar la R+D avançada amb la realitat industrial", i convertir el hub en una mena d’entorn d’aprenentatge aplicat per a tècnics i enginyers directament "a peu de fàbrica".

Un corredor de "sobirania tecnològica"

FabCat planteja el desplegament gironí com un "node pilot" d’una xarxa europea més àmplia. El manifest 2.0 imagina un corredor de "sobirania tecnològica" que connecti els pols del sud de França (com Grenoble, Tolosa o Montpeller) amb els nous hubs a Catalunya i, més al sud, amb l’est d’Espanya (com Saragossa o Castelló).

Els promotors també asseguren haver consolidat suports acadèmics i territorials, amb l’adhesió de cinc universitats públiques catalanes i entitats sectorials, i situen el projecte com una contribució als objectius de reindustrialització i resiliència que persegueix el marc europeu dels xips.

La proposta no ha prosperat, de moment, en l’àmbit català i estatal. Els seus promotors miren cap a la resta d’Europa amb l’objectiu de focalitzar la inversió de manera transfronterera aprofitant la inèrcia i el veïnatge amb l’Estat francès.

Iniciativa sense ànim de lucre

FabCat es defineix com una iniciativa "sense ànim de lucre" que treballa amb indústria, acadèmia i administracions per impulsar el sector dels semiconductors a Catalunya. En la seva documentació, el grup promotor explica que el seu objectiu és participar activament en la promoció de Catalunya com a ubicació d’algunes de les fàbriques que es preveuen a la Unió Europea arran del Chips Act, i detalla línies de treball com el manifest, un hub acadèmic de resiliència i la proposta d’una xarxa europea d’ERSFabs, tot plegat com a receptors de fons eocòmics europeus per a desenvolupar projectes.

El Manifest FabCat 2.0 està recolzat per un consens que uneix diversos sectors. En la part acadèmica hi són presents les 5 principals universitats públiques catalanes (UdG, UPC, UB, UAB, URV). Pel que fa al sector industrial, s’hi ha adherit l’AESEMI (Associació Espanyola de la Indústria de Semiconductors) i centres referents de formació professional. FabCat té suport interpartidista des de diferents municipis locals fins a representants al Parlament Europeu.

Informació de primera mà per als Ajuntaments i el Consell Comarcal

El Consell Comarcal de l’Alt Empordà va acollir, dijous passat, una sessió informativa sobre el projecte del FabCat de mans dels seus promotors. Per part de l’entitat, hi van ser presents el seu coordinador, Esteve Farrés, i Sergi Frias, voluntari del grup impulsor. La representació comarcal va estar encapçalada pel president Agustí Badosa. Entre els assistents hi va haver diversos alcaldes i regidors de la comarca. La sessió era oberta als seixanta-vuit municipis de la comarca.

FabCat situa el Manufacturing Node exactament a l’eix Figueres-Vilamalla-el Far d’Empordà, i justifica l’elecció per la logística: connexió ferroviària en ample estàndard (UIC) cap a Europa i accés immediat a l’AP-7. La seva proposta no defineix l’emplaçament exacte, però el projecte, en cas de tirar endavant, requeriria d’uns 800.000 m² de terreny. Això vol dir que FabCat i LOGIS Empordà apunten al mateix corredor territorial i infraestructural (Vilamalla-el Far) i comparteixen el mateix argument clau (AP-7 + ferrocarril i potencial UIC). FabCat no ha concretat cap lligam amb el Logis Empordà.

L’alcalde de Vilamalla, Albert Ramos, té clar que "escoltar propostes sempre és positiu si ajuden a desenvolupar el territori", però es mostra prudent respecte del projecte FabCat, ja que considera que caldria que tingués "el suport dels dos governs, de l’Estat espanyol i de la Generalitat. De tenir-lo, estaríem parlant d’una altra cosa. Pensava que aquest escull ja el tenien superat i no és així". Aquest fet encara no s’ha donat explícitament, encara que el món acadèmic i industrial ja s’ha posicionat a favor seu. Albert Ramos també creu que "el tema de la ubicació no està definit, i seria molt important saber quin seria, perquè 800.000 metres quadrats és una superfície molt gran".

"Caldria que tingués el suport dels dos governs, de l’Estat espanyol i de la Generalitat. De tenir-lo, estaríem parlant d’una altra cosa"

Albert Ramos

— Alcalde de Vilamalla

El president del Consell Comarcal, Agustí Badosa, considera que els promotors del FebCat "han vist una finestra d’oportunitat amb una possible inversió molt important per al territori. L’han posada damunt la taula per tal que els dos estats i el govern català vegin que Europa està disposada a invertir-hi". Badosa reconeix que "la possibilitat que el projecte arribi a bon port és petita, però existeix i l’hem de veure amb prudència, sense descartar res a priori. Des de la comarca l’hem d’estudiar, per conèixer les seves compatibilitats amb el territori. Ben executat, podria ser un projecte que aportés molt de valor afegit a l’Alt Empordà, en tots els sentits".

"Des de la comarca l’hem d’estudiar, per conèixer les seves compatibilitats amb el territori. Ben executat, podria ser un projecte que aportés molt de valor afegit a l’Alt Empordà, en tots els sentits"

Agustí Badosa

— President del Consell Comarcal de l'Alt Empordà

Segons Esteve Farrés, coordinador del FebCat, "aquests darrers quatre anys, amb el PERTE Chip de semiconductors i microelectrònica estatal, que era el PERTE més gran dels que s’havien preparat, deien que no hi ha prou ecosistema a l’estat espanyol per fer una fàbrica. I, per tant, han decidit que majoritàriament tota la inversió va per crear un ecosistema que vagi creixent i al cap d’un temps maduri en una fàbrica".

"La mare dels ous està en una llei europea que diu que s’ha de tornar a recuperar la producció de xips a Europa"

Esteve Farrés

— Coordinador de FabCat

La mare dels ous està "en una llei europea que diu que s’ha de tornar a recuperar la producció de xips a Europa". Una intenció que, inicialment estava dotada amb un pressupost de 40.000 milions d’euros: "La part primera ha funcionat, han preparat la part legislativa en cas de crisi, però la part de construcció de fàbriques no ha anat prou bé". En el calaix apareix una altra xifra: 160.000 milions d’euros de fons europeus. Quasi res. El futur dirà.

Subscriu-te per seguir llegint