Les empreses gironines busquen negoci en un MWC amb la IA com a protagonista

El Mobile World Congress (MWC) tanca aquest dijous les portes després de quatre dies en què la intel·ligència artificial (IA) ha estat la gran protagonista en estands, discursos i demostracions. En aquest escenari, on gegants com Samsung, Xiaomi, Huawei, Telefónica o Honor concentren moltes mirades, les firmes tecnològiques gironines han participat amb un altre objectiu: fer-se visibles, sumar contactes i obrir converses que, habitualment, no es converteixen en projectes fins molt després d'acabat el congrés.

Aquesta presència s'ha vehiculat, un any més, de la mà de la Generalitat, dins l'estand de Catalunya. El Govern hi ha reunit 44 empreses i centres tecnològics i ha posat el focus en el debat sobre l'ús ètic de la IA. De fet, el conseller d'Empresa i Treball, Miquel Sàmper, va anunciar dilluns un programa de més de 6 milions d'euros fins al 2028, a través d'ACCIÓ, per acompanyar les pimes cap a una IA ètica, en un moment de creixement accelerat de solucions i, alhora, de necessitat de límits.

L'objectiu de les empreses gironines

La gironina Glam Software ha repetit una edició més per reforçar el seu relat de companyia que competeix allà on els grans estàndards no arriben. El director comercial, Jordi Garrido, explica que ofereixen software a mida, orientat a digitalitzar processos que donen avantatge competitiu a cada empresa i que sovint no encaixen en productes que venen les grans companyies pensats "per a 150.000 empreses de tot el món". El Mobile els serveix per fer marca i perquè cada any hi apareguin "3 o 4 possibles projectes", encara que la decisió i l'arrencada d'un desenvolupament a mida pugui trigar dos o tres anys.

Garrido apunta també un problema estructural que afecta bona part de les tecnològiques gironines: la dificultat de retenir talent davant les grans corporacions. "Arriba un Amazon, et posa un zero més en el compte, i contra això no podem competir", admet. Una realitat que, traslladada al recinte de Fira Gran Via, explica la distància entre el que les pimes locals poden oferir i l'escala dels actors globals que dominen el sector.

La mateixa lògica de picar pedra és la que defensa OTC Engineering, amb seu a Olot, que desenvolupa productes i solucions de connectivitat en el sector de la mobilitat intel·ligent i el vehicle connectat. Entre reunions organitzades i gent que els localitza a la fira, des de la companyia parlen de 20 o 30 contactes al dia, dels quals una part acaba convertint-se en oportunitats.

En el terreny del software aplicat a recursos humans, Clockio.net ha aprofitat el congrés per donar a conèixer la seva aplicació de control presencial per a empreses, ajuntaments i entitats. El seu director de màrqueting, Guillem Giner, explica que aquests dies principalment fan reunions i recullen contactes que, quan s'acabi la fira, toca treballar: "És fer brànding i després, quan s'acabi el Mobile, intentarem tancar acords.".

A CodiTramuntana, el cofundador i director d’operacions Carles Rodella defensa que el valor de la fira no és només el que passa a l’estand, sinó la cadena sencera: abans de la fira, reunions durant el congrés i un procés després de la fira que pot allargar-se mesos, perquè hi ha projectes que es tanquen "al cap de mig any o fins i tot un any". Rodella defineix la firma gironina com una empresa capaç de desenvolupar solucions de software quan "no existeix al mercat".

Un any més, la presència gironina al MWC no s'ha limitat a les empreses. L’Ajuntament de Girona ha presentat l’eina Pigall, una aplicació que permet millorar la gestió dels Serveis Socials gràcies a l’analítica de dades i la implementació de la intel·ligència artificial.

Concretament, l’eina Pigall ha estat present a l’estand de l’Estratègia Catalunya IA 2030. Durant aquest dimecres al matí, s'ha donat a conèixer el recurs a totes les persones interessades que visiten la fira, així com a altres agents que han desenvolupat eines amb IA. La participació del consistori en el congrés tenia com a objectiu a "generar intercanvis i establir aliances amb altres agents de l’ecosistema d’innovació i tecnologia", segons expliquen.

Les startups al 4YFN

Al 4YFN, el saló de les startups del MWC26, la IA també s'ha consolidat com a motor central. El director, Pere Duran, apuntava, en una entrevista a l'agència ACN, que prop d'un 56% de les empreses emergents hi presenten productes amb intel·ligència artificial i que la diferència d'aquest any és que moltes han passat de l'experimentació a la comercialització de solucions. Enmig d'aquesta competència, Duran remarcava que els inversors —uns 900 d'internacionals, que globalment representen 70.000 milions d'euros— busquen el factor diferencial en "equips humans molt potents".

En aquest entorn, la Universitat de Girona hi ha tornat a ser present en un estand amb diverses iniciatives empresarials. Una d'elles ha estat Cubics, una plataforma que es va fundar fa poc més d'un any i connecta compradors i fabricants de productes industrials fets a mida. "Ara mateix ens estem donant a conèixer", explica el cofundador Martí Güell, que destaca la fira com una oportunitat.

La coexistència entre grans anuncis i aplicacions molt concretes s'ha vist també en els espais temàtics del congrés. A l'espai de l'Aeroport del Futur, el relat de la IA ha baixat al terreny de les operacions: sistemes capaços de generar rèpliques digitalitzades en 3D i en temps real del que passa en una infraestructura —persones, maletes o vehicles— per millorar seguretat i reduir cues. És el cas d'Outsight, creada pel català establert a França Raül Bravo, que treballa amb sensors làser i pot seguir moviments de forma "totalment anònima". Vueling hi ha presentat un "cercador inspiracional" per dissenyar viatges amb IA, Airbus ha mostrat connectivitat via satèl·lit i aplicacions per reduir malbaratament en el servei de menjar a bord, i la xinesa Agibot hi ha portat robots humanoides que podrien orientar passatgers o ajudar en el check-in.

Paral·lelament, el Talent Arena, l'esdeveniment satèl·lit del MWC dirigit al talent del futur, ha tancat aquest dimecres després d'acollir més de 200 conferències. La firma Claire Joster, del grup gironí Eurofirms, hi ha fet diferents tallers i ha situat la IA com una eina per "automatitzar tot que és automatitzable" i guanyar temps per al que considera essencial: més interacció humana amb candidats i clients. Un missatge que connecta, de retruc, amb el que explicaven empreses com Glam Software sobre la dificultat de retenir talent: la tecnologia accelera processos, però el factor humà continua sent la peça crítica.

Subscriu-te per seguir llegint