L’amenaça comercial de Trump posa en risc 200 milions d’euros d’exportacions gironines
L’encariment del combustible pel conflicte a l’Orient Mitjà afegeix pressió al transport i obre un nou focus d’incertesa per al turisme
El president dels Estats Units, Donald Trump. / Europa Press / Samuel Cor
La guerra de l’Iran ja ha començat a tenir efectes econòmics amb la pujada del preu del petroli. És el primer fet constatat,però no l’únic. Diversos sectors d’activitat que estan en el punt de mira per les possibles afectacions directes i indirectes derivades d’aquest nou conflicte bèl·lic, que torna a alterar les relacions econòmiques a escala global. I, en aquest nou context, Girona no n’és cap excepció, tot i que l’exposició de la província a l’economia de l’Iran és força reduïda.
Una de les primeres conseqüències van ser les amenaces comercials de Donald Trump contra Espanya han obert un nou focus d’incertesa per a les empreses. El president dels Estats Units va assegurar dimarts des del Despatx Oval que volia "tallar tot el comerç" amb Espanya després de la negativa del govern de Pedro Sánchez a permetre l’ús de les bases de Rota i Morón en l’ofensiva contra l’Iran. Dos dies després, va tornar a carregar contra l’Estat en una entrevista al New York Post, en què va qualificar Espanya de "perdedora".
En el cas de Girona, l’amenaça afecta un mercat que té un pes rellevant, tot i no situar-se entre els principals socis comercials de la demarcació. El 2025 les exportacions gironines als Estats Units van arribar als 199,19 milions d’euros, una xifra que situa el mercat nord-americà com la novena destinació de les vendes exteriors de la província. Per davant hi figuren França, Itàlia, Alemanya, Portugal, el Regne Unit, Polònia, la Xina i els Països Baixos. En conjunt, les vendes als Estats Units representen aproximadament un 2,3% del total de les exportacions gironines.
Davant la postura del president nord-americà, la Comissió Europea ha expressat la seva solidaritat amb Espanya i ha advertit que qualsevol amenaça comercial contra un estat membre ho és també contra la Unió Europea, mentre que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha demanat comparèixer al Congrés per explicar la posició de l’executiu davant el conflicte a l’Orient Mitjà.
"Inquietud" entre les empreses gironines
Enmig d'aquest escenari, els representants empresarials demanen prudència, però admeten preocupació. Des de la Federació d’Organitzacions Empresarials de Girona (FOEG) alerten, en declaracions a aquest diari, que qualsevol escenari que pugui derivar en restriccions comercials amb països amb què hi ha fortes relacions econòmiques genera "inquietud", especialment entre les petites i mitjanes empreses exportadores que "han fet un esforç important en els últims anys per obrir mercat als Estats Units". La patronal recorda que és un soci comercial especialment rellevant per a sectors com l’agroalimentari, el químic, la salut o l’automoció, i subratlla que, en el cas alimentari, el mercat nord-americà és clau per a productes de valor afegit que han anat guanyant presència en els últims anys.
Mercaderies en contenidors i camions al Port de Barcelona / ACN
En la mateixa línia, la presidenta del Fòrum Carlemany, Maria Trias, evita fer afirmacions categòriques en un moment d’alta incertesa, però remarca que les empreses gironines fa anys que conviuen amb crisis i escenaris inesperats i que han demostrat "capacitat d’adaptació i resiliència". Trias considera que les declaracions de Trump són "molt exagerades" i apunta que no tots els sectors es veurien igual d’afectats.
Una de les companyies gironines que segueix l’evolució dels esdeveniments amb més atenció és Comexi, especialitzada en impressió i conversió d’envàs flexible i amb instal·lacions a Miami. El seu president, Pau Xifra, admet que la situació és "preocupant" i recorda que els Estats Units són "un mercat de primer ordre". En aquest context, confia que l’escalada verbal no vagi a més i que no s’acabi concretant cap bloqueig comercial.
Les indústries exportadores agrupades a AMEC esperen que el conflicte desencadenat a l’Orient Mitjà per l’atac dels Estats Units i Israel sobre l’Iran vagi calmant-se gradualment en unes setmanes. El director general de l’entitat, Joan Tristany, treu pes a les amenaces i les enmarca en la retòrica habitual del president nord-americà.
«Estem a l’expectativa a veure com això evoluciona i som optimistes que haurà sigut una declaració en calent del president dels Estats Units», explica l’empresari. A parer seu, és «molt difícil» que pugui aplicar les seves amenaces, ja que trencar les relacions comercials amb Espanya afectaria més les empreses nord-americanes que les espanyoles.
Però les empreses catalanes tenen altres preocupacions al marge de les amenaces de Trump. «L’Orient Mitjà és l’àrea en què l’exportació ha crescut més l’any 2025», detalla Tristany tot recordant que amb la crisi dels aranzels de Donald Trump els exportadors van llançar-se a les oportunitats que ofereixen països com l’Aràbia Saudita.
Imatge d'arxiu d'un camió en una gasolinera / EPC
Efectes del conflicte a l’Orient Mitjà en el turisme i transport
A aquesta incertesa comercial s’hi afegeix, a més, un altre factor de pressió econòmica: l’impacte del conflicte a l’Orient Mitjà sobre el preu dels carburants. L’escalada a la regió ja està tensionant els costos i això pot acabar repercutint en activitats especialment sensibles al combustible, com el transport de mercaderies i, de retruc, en sectors molt exposats a la mobilitat com el turisme.
De fet, el preu dels carburants ja ha pujat en els últims dies a les estacions de servei de la demarcació. Des del passat dissabte, el litre de dièsel s’ha encarit més de 19 cèntims de mitjana, mentre que el de la gasolina ho ha fet en 11 cèntims.
La patronal de les estacions de servei Agrucaes ha atribuït aquesta pujada a l’escalada del conflicte a l’Orient Mitjà i al tancament de l’estret d’Ormuz, un pas estratègic per on transita al voltant d’una cinquena part del petroli mundial. Tot i això, el president de l’entitat, Albert Campabadal, apunta que l’afectació és ara més limitada que amb l’esclat de la guerra d’Ucraïna perquè hi ha més diversificació en els subministraments, i espera que l’encariment pugui tocar sostre a finals de setmana.
En aquest sentit, Eduard Ayach, president de l'Associació de transportistes per carretera de Girona (Asetrans), expressa la seva preocupació per la repercussió que la situació bèl·lica a Orient Mitjà està tenint en el preu dels carburants. "El transport de mercaderies per carretera és molt sensible a aquesta mena de situacions", sobretot "si el conflicte s'allarga i hi hagués un increment sostingut dels preus", afegeix. No obstant això, el president de la patronal del transport gironí recorda que ja hi ha un mecanisme pactat amb el govern per repercutir aquestes pujades de preu del combustible al client final. "Però estem en un mercat lliure, amb molta competència i hi haurà clients que, d'entrada potser no ho accepten", apunta Ayach. Segons la seva opinió, si la situació s'allarga en el temps, el sector exigirà al govern un paquet d'ajudes addicional per tal de preservar la viabilitat i la competitivitat de les empreses del sector.
Des de l’Associació de Càmpings de Girona també se segueix amb atenció l’evolució de la situació internacional. De moment, però, el sector assegura que no s’han registrat anul·lacions de reserves, ja que una part important corresponen a la temporada d’estiu. Amb tot, els càmpings gironins es mantenen a l’expectativa de com pugui evolucionar el context internacional en les properes setmanes.
Funcas alerta d’una pujada de la inflació i de possibles efectes sobre el consum, el turisme i la inversió
Funcas calcula que la inflació a Espanya podria situar-se per damunt del 3% d’aquí a l’estiu si la crisi oberta després dels atacs a l’Iran i del tancament gairebé total de l’estret d’Ormuz s’allarga tres mesos. En aquest escenari, el creixement del PIB també es veuria afectat i podria quedar dues dècimes per sota del que s’havia previst inicialment per a aquest any.
L’organisme va publicar ahir un primer informe sobre l’impacte del conflicte en l’economia espanyola. L’anàlisi parteix del paper clau de l’estret d’Ormuz en el comerç mundial d’hidrocarburs, ja que per aquest pas hi transita una cinquena part del total.
Segons el document, la situació ha provocat una pujada sobtada dels preus energètics i obre la porta a un repunt de la inflació semblant al que es va produir arran de la guerra d’Ucraïna. Tot i això, Funcas considera que ara hi ha factors que apunten a un conflicte més limitat en el temps i amb una afectació moderada sobre la capacitat de producció d’hidrocarburs de la regió.
Amb aquest escenari de referència, l’IPC superaria el 3% durant l’estiu, abans de moderar-se de nou fins a aproximar-se al 2,5% que es preveia abans de l’esclat del conflicte per a finals d’any.
L’informe assenyala que l’encariment de l’energia es trasllada als preus per dues vies. D’una banda, de manera directa, a través dels combustibles i de l’electricitat. De l’altra, mitjançant l’augment dels costos de producció, que acaba repercutint en el preu final que paga el consumidor.
Aquest augment de la cistella de la compra, segons les projeccions de Funcas, frenaria el consum privat, que ara és un dels principals motors del creixement. També perjudicaria les exportacions, per l’efecte de la desacceleració sobre altres economies.
El turisme és una altra de les vies de transmissió que apunta l’informe. L’encariment dels vols i la pèrdua de poder adquisitiu dels visitants podrien reduir la demanda, tot i que aquest efecte es podria compensar parcialment si Espanya guanya atractiu davant d’altres destinacions més pròximes a l’Orient Mitjà i percebudes com a menys segures.
La inversió també es podria veure afectada. Funcas apunta que la incertesa pot portar empreses i inversors a ajornar o paralitzar decisions.
La suma de tots aquests factors, amb l’efecte compensatori d’un menor creixement de les importacions, restaria dues dècimes al PIB. «L’impacte seria, per tant, limitat», assenyalen els autors de l’informe.
Tot i això, l’organisme adverteix que l’escenari podria empitjorar si la guerra s’allarga o si queden afectades instal·lacions i infraestructures clau del sector energètic. En aquest cas, les disrupcions en els fluxos de petroli i gas tindrien conseqüències més severes sobre l’activitat i els preus.
Segons l’anàlisi de Funcas, el combustible ja costa 10 cèntims més que la setmana passada, tot i que considera que aquest increment encara és contingut. En el cas de l’electricitat, el PVPC se situa en el que va de mes un 13% per damunt de la mitjana del mes anterior. L’informe precisa que encara no es pot atribuir aquest augment només a les tensions internacionals, perquè també hi poden influir altres factors com la climatologia.
L’estudi recorda que una pujada del petroli impacta en l’IPC a través dels carburants, mentre que l’encariment del gas natural repercuteix tant en el rebut del gas domèstic com en el de l’electricitat. A partir de les correlacions històriques, Funcas estima que un augment del 10% del preu del petroli afegeix una dècima a l’IPC, i que una pujada equivalent del gas té un efecte similar.
Subscriu-te per seguir llegint
- Els turistes que arriben a l'aeroport de Girona tenen dificultats per arribar a destí per la manca de connexions
- Bones notícies si ets pensionista: pots reclamar fins a 4.000 euros a Hisenda si compleixes aquests requisits
- Mor la conductora d’un turisme en un xoc frontal amb un camió a l’N-260 a Maià de Montcal
- El Col·lectiu de Crítics perdrà la gestió del cinema Truffaut després de més de 25 anys
- Balliu, de Caldes de Malavella al món: una empresa familiar que ha convertit la durabilitat del mobiliari exterior en marca pròpia
- El xafastre ripollès
- Educació envia un correu a les famílies amb el sou que cobraran els professors: 39.700 euros anuals a primària i 44.500 a secundària
- Localitzen a Lloret de Mar una nena de sis anys sostreta per la mare a França i desapareguda des de feia mesos
