Per què el dièsel és ara més car que la gasolina? On és més barat repostar a Girona

Des del passat 4 de març, omplir el dipòsit del cotxe amb dièsel a les comarques gironines és més car que fer-ho amb gasolina. Una situació que no és habitual, tret d’algunes excepcions, com ja va succeir amb l'esclat de la guerra d’Ucraïna. El principal motiu del 'sorpasso' és l’escalada de la cotització internacional d’aquest producte després de l’inici del conflicte a l’Orient Mitjà, que ha deixat sense efecte l’avantatge fiscal de què gaudeix el dièsel a Espanya.

Des de l’atac conjunt dels Estats Units i Israel sobre l’Iran, el dissabte 28 de febrer, el preu de la gasolina a Girona s’ha incrementat un 12,5%, fins als 1,682 euros per litre de mitjana; mentre que el preu del gasoil s’ha disparat un 23,2%, fins als 1,808 euros per litre, segons les darreres dades publicades pel Ministeri per a la Transició Ecològica. És a dir, actualment el dièsel és gairebé 13 cèntims més car que la gasolina, fet que es tradueix en pagar 6,3 euros més per omplir un dipòsit de 50 litres.

La regió del Golf exporta principalment el que es coneix com a destil·lats mitjans, que agrupa aquells productes derivats del petroli, com ara el dièsel i el querosè, que s’utilitza als avions, segons explica l’Agència Internacional de l’Energia (AIE). I el conflicte ha esclatat en un moment en què els mercats d’aquests productes han estat "relativament ajustats en comparació amb els d’altres productes, en part per les importacions constants als mercats europeus", de manera que hi ha "poca flexibilitat" per augmentar la producció.

El preu dels carburants a les estacions de servei està relacionat amb el preu del petroli —que aquest dimarts superava els 90 dòlars per barril, gairebé un 50% més que el preu que marcava el dissabte 28 de febrer—, però no de manera directa, sinó que es regeix pels preus de les cotitzacions internacionals dels productes refinats. La cotització internacional del gasoil acostuma a ser més cara que la de la gasolina a causa de la demanda més elevada de gasoil, ja que és un producte que es fa servir per a altres usos com la calefacció o la indústria, però la menor fiscalitat del gasoil fa que aquest increment es compensi i que el preu final del dièsel a les estacions de servei sigui habitualment més barat.

En concret, el gasoil paga a Espanya 10 cèntims d’euro menys per litre en concepte d’impost especial d’hidrocarburs que la gasolina, segons explica Inés Cardenal, de l’Associació de la Indústria del Combustible d’Espanya (AICE), que agrupa les principals companyies energètiques amb capacitat de refinatge a Espanya, entre les quals hi ha Moeve (antiga Cepsa), Repsol, BP Espanya i Galp. Tanmateix, en els darrers dies "la cotització del gasoil refinat ha pujat moltíssim més que la de la gasolina, de manera que deixa de compensar-se a través dels impostos", constata.

Oferta limitada

El motiu de l’increment té a veure amb les restriccions de l’oferta de dièsel, derivades de l’aturada a l’estret d’Ormuz (l’augment de les primes d’assegurança fa que molts vaixells no vulguin continuar el trajecte perquè no els surt a compte), que separa la península Aràbiga i l’Iran, i per on transita el 25% del comerç marítim mundial de cru i productes derivats del petroli; així com amb "la decisió de la Xina de prohibir les exportacions de productes refinats", segons explica Cardenal.

També té a veure amb les tensions sobre la demanda, derivades "d'un hivern amb més consum de gasoil, cosa que ha tensionat les reserves a Europa i als Estats Units" i del fet que el "dièsel acostuma a reaccionar amb més violència davant dels conflictes perquè, a diferència de la gasolina, l’ús de la qual es limita al cotxe, és molt sol·licitat per a altres activitats, com la indústria i l’agricultura", segons explica el professor de l’EAE Business School Martí Pachamé.

"El dièsel és un producte molt sol·licitat per a la indústria, l’agricultura i el transport, activitats que no s’aturen i, quan hi ha restriccions de petroli, el seu preu puja més perquè la demanda per fer provisió d’aquest producte és més alta", coincideix el professor de l’OBS Business School Víctor Ruiz Ezpeleta. "A més, les refineries europees estan més especialitzades en gasolina que en dièsel, de manera que depenem més de l’exterior per obtenir aquest producte ja refinat", afegeix Ruiz Ezpeleta.

Efecte coet i efecte ploma

I la qüestió és per què l’increment de la cotització ja s’ha traslladat als monòlits de les estacions de servei, si el producte subministrat en la majoria dels casos es va comprar abans de l’inici del conflicte a l’Iran. Ruiz Ezpeleta creu que darrere de l’encariment hi ha un "factor especulatiu per part de les estacions de servei per aprofitar el moment", però també reconeix que "molts subministradors han encarit els seus productes perquè preveuen que compraran més car en l’immediat futur".

És el que es coneix com a efecte coet i efecte ploma, una expressió encunyada per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) per l’asimetria que implica que les gasolineres traslladen immediatament als carburants els increments dels costos, mentre que dilaten les baixades. La vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Sara Aagesen, va revelar en una entrevista a El Periódico, del mateix grup editorial que Diari de Girona, que havia encarregat a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) fer un seguiment de l’evolució d’aquests preus, amb l’objectiu d’evitar males pràctiques per part de les companyies.

Subscriu-te per seguir llegint