Girona, tercera ciutat catalana amb més start-ups

Girona se situa com un dels principals pols emergents de l’ecosistema català de start-ups: és el tercer municipi amb més empreses d’aquest àmbit, amb 37, les mateixes que Terrassa, i només superada per Barcelona i Sant Cugat.

Són dades fetes incloses en un estudi recent d’ACCIÓ, l’agència per a la competitivitat empresarial de la Generalitat, que constata la vitalitat de l’emprenedoria a Girona. Iniciatives com la Fundació Farinera Girona i el Girona Hub, l’associació Girona Next, la xarxa d’àngels inversors BAGI, sumat a diverses iniciatives privades o al Parc de Recerca de la UdG, configuren un ecosistema d’una gran vitalitat. En els darrers anys, des de Girona s’han impulsat projectes empresarials rellevants que van néixer com a start-ups i que avui facturen milions d’euros.

Catalunya va guanyar un centenar de start-ups el 2025. Se’n van fundar 378, però van tancar unes 90, van ser adquirides o van sortir a borsa 30 més i aproximadament 150 van sortir de la classificació per ser ja massa grans. Així que Catalunya ha guanyat 114 start-ups en un any. No semblen gaires (és tot just un 5% més, en percentatge), però l’ecosistema es frega les mans igualment per tot el que hi ha més enllà d’aquest saldo: que el negoci que generen aquestes start-ups s’ha disparat d’un any a l’altre, i més encara ho ha fet el nombre de persones contractades. Són gairebé 3.000 milions d’euros de facturació anual en total, un 26% més, i més de 30.000 treballadors, un salt del 34% que evidencia que aquestes empreses són cada vegada més importants per a l’economia catalana.

Les start-ups catalanes facturen prop de 3.000 milions d'euros anuals

Aquest creixement, a més, s’emmarca en una tendència sostinguda: l’informe d’ACCIÓ subratlla que el nombre de start-ups ha crescut ininterrompudament els darrers anys i que s’ha més que duplicat des que es va analitzar per primera vegada l’ecosistema, el 2016. També posa el focus en el dinamisme recent, amb un 44% de les empreses emergents creades en els darrers cinc anys, un detall que ajuda a explicar per què el volum d’activitat s’accelera encara que el saldo anual sembli modest.

«Vam començar a tenir dades d’importància i pes dins de l’economia», va explicar el secretari d’Empresa i Competitivitat de la Generalitat, Jaume Baró, en la presentació de l’informe al costat del conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper. Es referia al fet que aquests 2.947 milions d’euros d’ingressos anuals equivalen al 0,9% del producte interior brut (PIB) de la comunitat. «Les nostres start-ups ja no són tan start-ups, cada vegada s’engreixen més, i això té moltes conseqüències positives», va afegir.

Sàmper, per la seva banda, va vincular aquestes xifres a un context que considera cada cop més favorable al desenvolupament de noves solucions tecnològiques. El conseller ha defensat que el creixement sostingut en el nombre de start-ups «evidencia un entorn cada cop més favorable» i el va connectar amb el full de ruta del Govern: l’objectiu marcat per al 2030 d’arribar a les 3.000 start-ups. Segons el conseller, el progrés actual els hi acosta «de manera sòlida i realista» i reforça el compromís de continuar posant facilitats perquè l’ecosistema creixi «amb qualitat, impacte i vocació de futur».

Entre tots dos van perfilar un teixit que compta actualment amb 2.403 start-ups, 429 de les quals són scale-ups, companyies que fa tres anys consecutius que incrementen més d’un 20% la facturació anual o que han tancat com a mínim una ronda d’inversió de més d’un milió d’euros. Són un 5% més que l’any anterior, nova «mostra de la maduresa de l’ecosistema».

El 60% de les start-ups tenen algun fundador amb experiència prèvia creant companyies emergents

Aquesta maduresa no només es veu en el nombre, sinó també en alguns trets interns de les empreses. L’anàlisi recull que gairebé el 60% de les start-ups tenen algun fundador amb experiència prèvia creant start-ups, una dada que s’ha estabilitzat els darrers anys i que apunta a un ecosistema amb aprenentatge acumulat. I també reforça la idea d’obertura: un 28% de les empreses compten amb algun fundador internacional, mentre que gairebé el 60% tenen treballadors estrangers, una combinació que explica per què Barcelona continua atraient talent i projectes d’arreu.

Creix el nombre d'empreses que facturen més de mig milió d'euros anuals

També ho és que augmenti el percentatge d’empreses que ingressen més de mig milió d’euros a l’any (d’un 32% el 2022 al 52% que radiografia l’informe d’aquest any) o la taxa de companyies que tenen més de 10 empleats (del 30% el 2022, al 40% aquest any). Creix, així mateix, el nombre de societats que es dediquen a la tecnologia o ciència puntera (deeptech) fins a les 374 i ja n’hi ha més de 300 que han nascut de recerca universitària o procedent de centres de recerca (spin-off).

De fet, la foto que dibuixa l’informe és la d’un ecosistema on la tecnologia i la recerca guanyen pes. Més de la meitat de les start-ups (57,5%) treballen amb tecnologies associades a la indústria 4.0, com la intel·ligència artificial i el ‘big data’, els sensors o la computació al núvol. I, en l’àmbit de la recerca aplicada, l’estudi identifica 308 start-ups com a spin-offs, empreses derivades sorgides de l’entorn de les universitats i centres de recerca, una peça que Baró ha presentat com un termòmetre per entendre «com funciona el model d’innovació del país».

Les primeres, va explicar Baró, són les que han d’ajudar que Catalunya respongui als principals reptes globals. «Entre tots hem de fer que aquest volum creixi», va comentar el secretari a una audiència en la qual hi havia representades la Mobile World Capital, Tech Barcelona, Norrsken, 4YFN, Barcelona Health Hub, Biocat, Barcelona Activa… Les segones, les spin-offs, són les que permeten avaluar «com funciona el model d’innovació del país», va afegitr, aprofitant per remarcar una altra fita: ser la segona regió de la Unió Europea que més d’aquestes empreses recompta.

Inversió en R+D

A aquesta dimensió científica s’hi suma un altre indicador de consolidació: gairebé el 90% de les ‘start-ups’ recollides inverteixen en R+D i més de la meitat tenen alguna patent per protegir el seu coneixement, un senyal que, en molts casos, ja no es tracta només de testar idees sinó de construir avantatges competitius. Baró va insistir que Catalunya es troba en una posició privilegiada perquè disposa d’un ecosistema «molt viu», amb centres de recerca i de supercomputació, clústers especialitzats, hubs digitals i empreses industrials que actuen com a motors, un entorn que, segons ell, permet desenvolupar tecnologia puntera i projectar-se al món sense perdre l’arrel i l’impacte local.

Hi ha encara un altre indicador que dona constància que Catalunya està fent avenços substancials en aquest objectiu de no ser només un ecosistema punter en creació de start-ups, sinó també que aquestes start-ups tinguin pes en l’economia. La ronda d’inversió mitjana ja és de 5,6 milions d’euros. El 2025 s’han captat en total 1.131 milions d’euros en operacions de finançament, un volum un 8% superior al de l’any previ, tot i que encara llunyà als rècords del 2021 i el 2022. Han influït en aquest creixement les dues rondes centmilionàries de SpliceBio i Perk, però, inclús sense aquestes, la tendència és de creixement.

En total, durant el 2025 s’han tancat 203 rondes d’inversió en empreses catalanes, una xifra que el Govern situa com a tercer millor registre de la sèrie històrica, només per darrere del 2021 i el 2022, dos anys marcats per l’efecte de les «mega rondes». En el darrer quinquenni (2021-2025), el volum acumulat s’enfila fins als 6.106 milions d’euros, més del doble del que es va captar en els cinc anys anteriors (2016-2020), una comparativa que serveix per contextualitzar l’etapa de creixement accelerat viscuda en els últims anys, malgrat l’ajust posterior del mercat.

El conseller va emfatitzar la bona notícia que és que el nombre de rondes d’inversió tancades hagi caigut menys a Catalunya que en altres hubs rivals (aquí ha sigut un 25%, mentre que París registra un retrocés del 39%; Madrid, del 30% i Dublín, del 29%), una cosa que Baró ha atribuït al múscul que està agafant la indústria de la salut i les ciències de la vida. «Aquest sector ens ajuda a amainar algunes variacions», va apuntar.

El de la salut és, de fet, el sector predominant en nombre d’empreses, seguit del de la tecnologia aplicada als viatges i a l’oci, el de les finances, el del comerç electrònic o el dels sistemes i solucions per a empreses. Però l’informe també ordena el mapa sectorial amb més detall: el 30,8% de les start-ups es dediquen al «healthtech» i als serveis empresarials, i també destaquen la tecnologia publicitària i mitjans (6,2%), el comerç en línia i les plataformes de venda (5,4%) i les tecnologies educatives (5,1%). Si es mira per volum de negoci, salut, viatges i finances concentren el 37,3% de la facturació, una concentració que ajuda a explicar per què aquests àmbits arrosseguen el conjunt.

Més del 60% exporta productes o serveis

A escala internacional, l’informe també apunta que es tracta d’un ecosistema obert al món. El 61% de les start-ups catalanes exporten productes i serveis, amb els Estats Units, França, Alemanya, Itàlia i el Regne Unit com a principals mercats de destí. I hi ha un segment especialment internacionalitzat: el 15% de les empreses amb clients internacionals exporten més del 90% de la facturació, un indicador que reforça el relat que el creixement no depèn només del mercat local.

Pel que fa a la comparativa europea, Catalunya ni avança ni retrocedeix en el llistat de regions més importants en termes d’emprenedoria: és el cinquè, per darrere de París, Berlín, Estocolm i Amsterdam.

Subscriu-te per seguir llegint