Pimec rebaixa l’alarma per l’impacte del conflicte a l’Orient Mitjà

La patronal Pimec envia un missatge de calma sobre l’impacte del conflicte a l’Orient Mitjà en l’economia gironina, almenys a curt termini. La patronal sosté que, si l’escalada es manté acotada entre un i dos mesos, les conseqüències sobre les empreses de la província no haurien d’anar gaire més enllà d’algunes tensions en el transport, per l'increment del preu dels carburants, segons ha assegurat aquest dimarts a Girona el director de l’Àrea d’Economia i Empresa de Pimec, Carles Mas, durant la presentació de les perspectives econòmiques.

Mas ha advertit, això sí, que els riscos geopolítics "han vingut per quedar-se" i que el punt d’inflexió arribaria si el conflicte es traslladés al terreny energètic, en un context de pugna entre grans potències pel domini de les noves tecnologies, les matèries primeres i l’energia. Segons ha defensat, ara com ara no s’està davant d’un escenari de crisi, sinó d’un context d’incertesa que podria frenar l’activitat si s’allarga, una idea que Pimec també recull en l’informe, on situa la geopolítica, la volatilitat energètica i la pressió de costos entre els grans condicionants per a les empreses.

"Optimisme moderat"

Més enllà del front geopolític, Pimec manté una previsió relativament favorable per a les comarques gironines. La patronal calcula que l’economia del territori evolucionarà aquest any en línia amb la mitjana catalana, sostinguda sobretot pel pes de la indústria i del complex agroalimentari, en un escenari que defineix "d'optimisme moderat" però també "d’incertesa global". L’informe descriu Girona com una economia diversa i competitiva, amb el Gironès com a nucli central.

Durant la presentació, el president de Pimec Girona, Pere Cornellà, ha defensat que aquesta diversificació és un dels principals actius del territori, però ha advertit que les empreses han d’afrontar l’exercici amb pressió sobre els costos, els marges i el finançament. En la mateixa línia, Carles Mas ha situat el creixement català entorn del 2,4%, impulsat principalment per la demanda interna, mentre que les exportacions avançarien amb més moderació per la feblesa del context europeu.

Pel que fa a les pimes, l’entitat dibuixa un escenari de confiança continguda. El 45,6% de les empreses preveu augmentar comandes i vendes, un 37,1% espera estabilitat i un 17,2% anticipa una caiguda. Al mateix temps, un 34% té previst fer inversions en actius fixos i el gruix del teixit empresarial apunta cap a més digitalització i innovació, mentre que gairebé la meitat de les empreses ja utilitza o prova eines d’intel·ligència artificial.

Ara bé, aquest clima una mica més favorable conviu amb un malestar clar pels costos. Un 33,4% de les empreses preveu modificar preus durant l’any i un 35,9% creu que els costos que paga als proveïdors variaran de manera significativa. En paral·lel, la pressió sobre els marges apareix com el principal repte per a les pimes, per davant de l’increment dels costos laborals, la burocràcia administrativa i les dificultats per cobrir vacants.

A aquesta pressió general sobre els comptes s’hi afegeix també l’encariment dels costos laborals, que Pimec situa com el segon gran repte per a les empreses aquest any, només per darrere de la pressió sobre els marges de benefici. Segons l’informe, un 49,9% de les pimes assenyalen l’augment dels costos laborals com un dels principals condicionants del 2026, per sobre fins i tot de la burocràcia administrativa, mentre que un 40,6% també alerten de les dificultats per cobrir vacants. En aquest context, l’entitat defensa que moltes empreses hauran de combinar més productivitat, inversió i retenció de talent per absorbir aquest sobrecost sense perdre competitivitat.

En clau estrictament gironina, Pimec subratlla que la forta presència de petites empreses dona capacitat d’adaptació al teixit productiu, però també el fa més vulnerable quan s’estrenyen els marges o es complica l’accés al crèdit. La patronal també alerta de l’exposició de part de la indústria al cicle europeu, especialment per la dependència de mercats com Alemanya, mentre que veu en l’agroalimentari, el comerç majorista, la logística i els serveis una base prou sòlida per sostenir l’activitat. Amb aquest panorama, l’entitat situa com a prioritats guanyar productivitat, retenir talent i reforçar la competitivitat empresarial.

Subscriu-te per seguir llegint