Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Així és el GLP, el combustible que resisteix les guerres i segueix per sota de l’euro a la majoria de benzineres

La pujada del preu del dièsel i la gasolina dispara les consultes per transformar vehicles

Un sortidor de GLP a una benzinera a Girona.

Un sortidor de GLP a una benzinera a Girona. / Marc Martí

David Navarro

Girona

Mentre que la gasolina ja s’ha encarit una mitjana de 28 cèntims per litre a les comarques gironines des de l’esclat de la guerra de l’Iran i el dièsel costa gairebé 43 cèntims més, hi ha un altre combustible força menys conegut que sembla resistir intacte els efectes del conflicte. És el GLP (gas liquat del petroli), que amb prou feines ha pujat 2,8 cèntims en aquest temps i que es manté per sota de l’euro a la majoria d’estacions de servei de la província on se’n subministra.

Una diferència que ha cridat l’atenció de nombrosos conductors i que, com ja va passar durant l’anterior crisi inflacionista provocada per la guerra d’Ucraïna, ha disparat l’interès per instal·lar el dipòsit necessari perquè qualsevol vehicle de combustió pugui funcionar amb aquest carburant. "Estem rebent un 150% més de trucades", assegura Javier Navarro, president de l’associació Astrave, que agrupa les principals empreses espanyoles dedicades a fer aquesta transformació.

Entre els seus clients habituals hi ha molts propietaris de vehicles d’alta gamma, que consumeixen molt, i professionals, com els taxistes, que són el col·lectiu que més utilitza el GLP. Tanmateix, en moments com l’actual la demanda dels seus serveis es diversifica. "Amb la diferència que hi ha ara mateix, amortitzes el canvi amb 20.000 quilòmetres. A partir d’aquí, tot ja és estalvi", insisteix Navarro.

Davant dels 1,775 euros que costa de mitjana el litre de gasolina a la província, el GLP es paga de mitjana a Girona a 0,969 euros. És a dir, un 45% menys. I amb el gasoil A, que cotitza a 1,902 euros, la distància arriba al 49%. Tot i que el consum resulta una mica més elevat en passar d’algun dels altres combustibles al gas, l’estalvi continua sent més que notable.

Cost d'instal·lació

En realitat, el que més costa és fer el pas. Instal·lar el dipòsit —que sol ocupar el lloc de la roda de recanvi— i les poques modificacions que exigeix l’ús de GLP pot costar des de 1.300 euros fins a una mica més de 3.000, segons el motor. Un preu que surt més a compte en moments com l’actual, quan la resta de carburants es disparen.

Els preus dels combustibles a una benzinera gironina aquest dimecres.

Els preus dels combustibles a una benzinera gironina aquest dimecres. / Marc Martí

Però en els últims anys també són molts els conductors que s’han decantat per comprar de sèrie aquesta motorització híbrida —a més del dipòsit de gas, sempre en porta un altre de gasolina o dièsel—. Sobretot, des que el grup Renault-Dacia va apostar pel GLP com una alternativa de transició en el camí cap a la descarbonització del transport i l’ofereix en la majoria dels seus models.

Així, només l’any passat es van matricular 860 automòbils de GLP a la província de Girona, un 62% més que el 2024, una xifra gens no molt allunyada dels d’híbrids endollables venuts (1.564) o els elèctrics purs (1.628), segons dades de Faconauto. I a tot Espanya, fins al 62% de tots els Dacia Sandero que es van comercialitzar —el model més venut l’any passat— utilitzaven aquest combustible.

Però, per què és tan barat? Per començar, perquè es tracta d’una barreja de propà i butà que durant molt de temps s’ha considerat gairebé com un subproducte del petroli, amb un procés de refinatge molt menys complex. A més, com que és menys contaminant —de fet, els vehicles que fan servir aquest combustible tenen l’etiqueta ECO de la DGT—, també té una fiscalitat més baixa.

Des de l’Associació Gas Liquat (AGL) assenyalen, també, que "la seva diversificació del subministrament i la seva logística han contribuït a mantenir aquesta disponibilitat. Per exemple, en el context actual del conflicte amb l’Iran, el subministrament continua garantit perquè té una dependència menor de l’estret d’Ormuz, ja que les importacions més habituals es fan des dels Estats Units, el mar del Nord i Algèria".

L’inconvenient principal és l’abast de la xarxa de subministrament, que és molt més reduïda que en el cas de la gasolina o del gasoil A. Tot i això, a la província de Girona hi ha gairebé una trentena d’estacions de servei amb sortidors especialitzats, en bona part gràcies a l’aposta que han fet principalment Repsol, Galp i Shell, tot i que també hi ha gasolineres low cost que l’ofereixen.

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents