Més del 40% del preu de la benzina són impostos: aquestes són les gasolineres més barates de Girona

Amb el preu del petroli voltant els 100 dòlars per barril, després de l’atac dels Estats Units i Israel sobre l’Iran, l’escalada dels preus de l’energia ha tingut un protagonista clar: els carburants. El dièsel i la gasolina s’han incrementat en les últimes dues setmanes al voltant d’un 25% i d’un 15%, respectivament. I la por que puguin superar la barrera psicològica dels 2 euros s’accentua a mesura que s’acosta un dels moments de més trànsit de l’any, la Setmana Santa.

En concret, des de l’atac conjunt dels Estats Units i Israel sobre l’Iran, el dissabte 28 de febrer, el preu de la gasolina a Girona s’ha incrementat un 18%, fins als 1,775 euros per litre de mitjana; mentre que el preu del gasoil s’ha disparat un 29%, fins als 1,902 euros per litre, segons les darreres dades publicades pel Ministeri per a la Transició Ecològica.

Així, omplir un dipòsit de 50 litres a una estació de servei de les comarques gironines costa ara de mitjana uns 95 euros, pràcticament 22 euros més que fa poc més de dues setmanes. En el cas de la gasolina, el preu se situa en uns 88 euros, 14 euros més car que el 28 de febrer.

El Govern és aliè a aquesta situació. El mateix ministre d’Economia, Comerç i Empresa, Carlos Cuerpo, reconeixia aquest dimarts, durant la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, que "el repte més gran" avui dia de l’impacte de la guerra es troba en l’evolució dels preus de tres productes: la gasolina, el gasoil i els fertilitzants. "Això suposa un impacte en el dia a dia dels nostres ciutadans i empreses, especialment d’aquelles afectades en els sectors més exposats, com el transport, la logística, el camp o fins i tot el sector pesquer", ha assegurat Cuerpo.

Divendres passat, omplir el dipòsit d’un cotxe amb gasoil a Espanya costava una mitjana d’1,834 euros per litre, mentre que fer-ho amb gasolina costava 1,708 euros per litre, segons les dades publicades per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC). Però el cost del carburant es redueix a 1,137 euros per litre i 0,939 euros per litre, respectivament. La resta de l’import són impostos. És a dir, més del 40% del cost dels carburants són gravàmens.

El dièsel i la gasolina estan gravats a Espanya amb un impost especial d’hidrocarburs, que és una quantitat fixa per litre i, per tant, no varia amb l’increment del cost de l’energia. En el cas de la gasolina, aquest impost especial puja a 0,473 euros per litre i, en el del gasoil, a 0,379 euros per litre. A l’impost especial s’hi afegeix un IVA amb un tipus general del 21%, que s’aplica sobre el preu abans d’impostos més l’impost especial.

Segons la directiva europea, el Govern té marge per abaixar l’impost especial fins als 0,359 euros per litre per a la gasolina i als 0,330 en el cas del dièsel, que són els tipus mínims establerts per a tots els països. En cas de voler aplicar més rebaixes —tant reduir encara més l’impost especial com rebaixar l’IVA—, l’Executiu necessita tècnicament permís de la Unió Europea, tot i que és previsible que en una situació d’emergència com l’actual no hi posi problemes.

Com a regla general, els Estats membres tenen llibertat per abaixar l’IVA de l’electricitat de manera permanent fins a un tipus mínim del 5% —i, de fet, així ho recomana la Comissió Europea per impulsar l’electrificació de l’economia amb factures de la llum més barates—, però no poden fer el mateix amb els carburants, un preu que al bloc comunitari no interessa tant reduir perquè es tracta d’un producte que genera emissions contaminants i del qual es vol reduir el consum.

No als 20 cèntims

Durant la guerra d’Ucraïna, el Govern no va abaixar cap d’aquests dos impostos, sinó que va aplicar una bonificació de 20 cèntims per litre de combustible. Les petrolieres descomptaven aquesta quantitat directament als seus clients i el Govern els tornava els diners posteriorment. El mecanisme va generar una gran controvèrsia, amb moltes estacions de servei queixant-se dels elevats costos financers que havien d’assumir per poder aplicar-la i amb les petites gasolineres acusant les grans de competència deslleial.

I així ho han tornat a reiterar des de la Confederació Espanyola d’Empresaris d’Estacions de Servei, que ha demanat al Govern reduir l’IVA del 21% al 10% i abaixar l’impost especial, un 50% per al dièsel i un 40% per a la gasolina, fet que es traduiria en un abaratiment de 15 i 22 cèntims per litre. “Altres estats membres, com Portugal, han anunciat mesures similars i ja en van adoptar algunes en aquesta línia el 2022, amb el vistiplau del Consell Europeu”, afirmen des de l’associació. També associacions com l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) o el Partit Popular han demanat rebaixes temporals de l’IVA per als carburants.

El Govern ha descartat pràcticament reeditar la bonificació dels 20 cèntims durant la crisi actual, després d’haver escoltat les empreses i els sindicats, segons ha assegurat el ministre d’Economia, Comerç i Empresa, Carlos Cuerpo, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres d’aquest dimarts. “Una anàlisi compartida pels agents socials és que els 20 cèntims va ser la mesura que va tenir més efectes regressius, amb un impacte negatiu al sector a les estacions més petites i, per tant, podria no ser la mesura més adequada en el context actual”, ha dit Cuerpo.

Sense donar nous detalls dels seus plans, que vol pactar amb la resta de partits polítics per evitar que les futures mesures encallin en la tramitació parlamentària, Cuerpo ha insistit que un dels eixos principals del primer paquet de mesures per mitigar els efectes del conflicte a l’Orient Mitjà estarà format per mesures per pal·liar la pujada dels combustibles en sectors especialment exposats, com el transport, l’agricultura o fins i tot el sector pesquer.

Subscriu-te per seguir llegint