Els dos municipis amb un índex socioeconòmic més baix de Catalunya es troben a Girona

Aquest indicador aglutina dades laborals, d'educació, immigració i renda

Aquest municipi gironí torna a liderar, per la cua, l'índex socioeconòmic de Catalunya. / ACN

Girona18 MAR 2026 11:47

Actualitzada 18 MAR 2026 18:27

Les comarques gironines tornen a aparèixer als extrems de l’índex socioeconòmic territorial (IST) que ha publicat aquest dimecres l'Institut d'estadística de Catalunya (Idescat), amb dades corresponents al 2023. La dada més destacada és que els dos municipis de més de 1.000 habitants amb el nivell socioeconòmic més baix de Catalunya són gironins: Salt, amb un IST de 59,8, i Sant Pere Pescador, amb 62,9. Si es detallen tots els municipis de Catalunya, només els supera per la cua Barbens, a Lleida, amb 56,6.

Malgrat tot, la nova estadística plasma contrastos molt accentuats, amb símptomes de vulnerabilitat però també amb alguns dels municipis més ben situats del territori.

Descripción del Índex Socioeconòmic Territorial 2023 per municipi.

Segons les dades de l’informe, nou municipis de les comarques gironines figuren entre els 31 de Catalunya que estan més de 20 punts per sota de la mitjana catalana, fixada en 100. A part de Salt i Sant Pere Pescador hi ha Ullà, Figueres, la Jonquera, Vilamacolum, Castelló d'Empúries, Roses i Lloret.

Però, al mateix temps, també hi ha tretze municipis entre els 42 que superen els 120 punts, és a dir, entre els de nivell socioeconòmic més alt. En aquest segon grup hi destaca Fontanals de Cerdanya, que amb un 124,9 és el segon municipi amb millor IST de Catalunya, només per darrere de Matadepera. Pel que fa a la província de Girona, entre els que tenen el nivell més alt després de Fontanals de Cerdanya hi ha Parlavà, Fornells de la Selva, Vilablareix, Urús, Bolvir, Isòvol, Toses, Sant Andreu Salou, Queralbs, Llambilles, Ultramort i Vilopriu.

Índex socioeconòmic per seccions censals

Pel que fa a l'escala més inframunicipal, la desigualtat encara es veu més. Si la situació del territori per seccions censals, la més baixa de Catalunya correspon al barri de Marca de l'Ham, a Figueres (25,8). També a Figueres, destaca el barri del Colobret (32,4). Seguidament, Salt concentra dues de les seccions amb l'índex més baix. Es tracta de la zona del voltant del mercat municipal (32,5) i la del voltant de la plaça de la Convivència (36,2). Finalment, el barri de Girona amb l'índex més baix és Font de la Pólvora (37,3)

A l’altra banda cara de la moneda hi ha les seccions amb l'índex més elevat. Pel que fa a l'àmbit català correspon a un barri de Sant Just Desvern, seguit d'un barri de Sarrià-Sant Gervasi, a Barcelona. En el cas de les comarques gironines, destaca el barri de Montjuïc, dividit en dues seccions però que en tot el conjunt l'índex és de 127,9. També hi ha Montilivi (125,2), una zona de la Devesa, concretament al voltant de la plaça Miquel de Palol, (123,6) i, finalment, Palau (123,2).

Gráfico que muestra el Índex Socioeconòmic Territorial (2023) per secció censal.

Un esglaó per sobre de les seccions hi ha les agrupacions censals, és a dir, unitats territorials de 5.000 a 20.000 habitants formades per seccions censals contigües i amb semblança socioeconòmica. En els municipis de més de 12.000 habitants les agrupacions censals són unitats inframunicipals similars als barris.

En el conjunt de Catalunya, el 2023 hi havia 110 agrupacions censals amb un índex socioeconòmic territorial (IST) més de 20 punts per sota de la mitjana catalana. Gairebé totes aquestes agrupacions es concentraven en 44 municipis repartits per tot el territori de Catalunya, excepte a l'Alt Pirineu i Aran: 66 d’aquestes agrupacions censals eren a l’Àmbit Metropolità, 18 a les Comarques Gironines, 9 a Ponent, 8 al Camp de Tarragona, 4 a les Comarques Centrals, 3 a les Terres de l’Ebre i 2 al Penedès. A l’altre extrem, hi havia 62 agrupacions censals amb un índex socioeconòmic 20 punts o més per sobre de la mitjana catalana. D’aquestes, 58 es trobaven a l’Àmbit Metropolità, 2 a les Comarques Gironines, 1 al Camp de Tarragona i 1 a Ponent.

Renda per persona

Salt no només tanca el rànquing de renda, sinó que és el municipi amb la renda mitjana per persona més baixa de Catalunya, amb 10.843 euros anuals. A més, hi té un pes molt alt la població amb estudis baixos i la població jove sense estudis postobligatoris. Sant Pere Pescador, per la seva banda, encapçala el percentatge de treballadors de baixa qualificació del territori, amb un 34,1%. I la Jonquera és el municipi català amb més joves sense estudis postobligatoris, amb un 55,7%.

Per altra banda, Campllong presenta la taxa d’ocupació més alta de Catalunya entre la població de 20 a 64 anys, amb un 81,7%, i Fontanals de Cerdanya és el municipi amb menys joves sense estudis postobligatoris, amb un 3,2%.

L’IST resumeix en una sola xifra sis indicadors: dos de situació laboral, dos de nivell educatiu, un d’immigració i un de renda. El valor de referència de Catalunya és 100 i serveix per comparar municipis i també zones dins dels mateixos municipis. En el conjunt del país, l’any 2023 hi ha 42 municipis amb un IST de 120 o més i 31 que no arriben a 80. Girona hi és present en tots dos extrems, i aquesta és la notícia de fons: més que una simple classificació, el mapa socioeconòmic confirma que la desigualtat territorial també travessa de dalt a baix les comarques gironines.