Els contractes de lloguer s’enfonsen un 39% en cinc anys a Girona i el sector alerta que trobar pis és "gairebé impossible"

Accedir a un habitatge de lloguer a les comarques gironines s’ha convertit en una cursa cada vegada més complicada. Mentre els preus mantenen una tendència general a l’alça, l’oferta de pisos disponibles s’ha anat reduint fins al punt que, segons la Cambra de la Propietat Urbana de Girona, accedir avui a un habitatge de lloguer és "gairebé impossible". L’entitat sosté que aquesta situació es reflecteix en una caiguda sostinguda dels contractes formalitzats, que a la ciutat de Girona s’han reduït un 38,7% en cinc anys.

Així ho recull l’informe del tercer trimestre del 2025 sobre el mercat del lloguer, fet públic aquest divendres per la Cambra. El document apunta que la disminució dels contractes no és un fenomen exclusiu de la ciutat de Girona. A Figueres, el descens acumulat arriba al 37,1%, mentre que a Olot és del 34,6%. La davallada és menys intensa a la zona de la costa, on els contractes han baixat un 18%.

Segons la lectura que en fa la Cambra, la reducció del nombre de contractes té conseqüències directes sobre l’accés a l’habitatge, en un context de preus elevats i de disponibilitat molt limitada. L’entitat assegura que l’oferta als portals immobiliaris és "quasi inexistent" i atribueix aquest retrocés a les polítiques d’habitatge aplicades els darrers anys.

Preus a l'alça

Pel que fa als preus, l’informe constata que durant el tercer trimestre del 2025 el lloguer va continuar encarint-se a la majoria de zones analitzades si es compara amb el mateix període de l’any anterior. A Girona ciutat, el preu mitjà es va situar en 826,02 euros mensuals, un 3,4% més que un any abans. A Figueres, l’increment va ser de l’1,2%, fins als 579,74 euros, i a Olot de l’1%, amb un preu mitjà de 542,99 euros. La zona de la costa va ser l’única que va registrar un descens, amb un lloguer mitjà de 741,42 euros.

La sèrie dels darrers cinc anys mostra, segons l’informe, una tendència clarament alcista dels preus des de finals del 2020 fins al 2023. A partir del 2024, però, s’observa una moderació del creixement i una major volatilitat trimestral en algunes zones, coincidint amb l’entrada en vigor de la regulació dels preus del lloguer.

En la seva valoració, la Cambra carrega contra el que defineix com el "fracàs" de les polítiques d’habitatge de la Generalitat. Entre les causes que, al seu parer, han empès molts propietaris a retirar pisos del mercat de lloguer o a vendre’ls, cita l’augment de la regulació, les reduccions de preus que considera "injustes i discriminatòries", la qualificació de gran tenidor a propietaris amb cinc habitatges, la pràctica eliminació dels contractes d’estudiants i de temporada, la "suspensió dels desnonaments" i l’increment de la fiscalitat en l’adquisició per als anomenats grans tenidors.

L’entitat defensa que, davant d’aquest escenari, cal un gir en les polítiques públiques per incrementar l’oferta d’habitatge de lloguer. En aquest sentit, aposta per incentivar tant petits propietaris com grans operadors perquè incorporin pisos al mercat, i considera necessari fomentar no només la construcció d’habitatge públic, sinó també el privat i les fórmules mixtes de col·laboració publicoprivada.

Subscriu-te per seguir llegint