Aquestes són les 6 feines més mal pagades a Espanya: sense elles tot s'atura, però cobren menys

L’SMI a Espanya se situa actualment en els 17.094 euros, després d’una pujada del 3,1% respecte de la xifra de l’any anterior. Però hi ha feines essencials que continuen cobrant pràcticament el mateix… o fins i tot menys.

Feines essencials… amb sous que no acompanyen

Cal parlar, per començar, dels auxiliars d’infermeria, peces clau en el dia a dia del sistema sanitari del nostre país. Doncs bé, malgrat això, informes oficials reflecteixen un salari aproximat de 17.000 euros bruts anuals; sorprenentment baix.

En una franja similar hi ha els dependents del comerç minorista. Tot i que la seva tasca és primordial en el dia a dia de molta gent, els sous es mouen entre els 15.500 i els 18.000 euros anuals. Si, a més, tenim en compte l’alt volum de contractes a temps parcial, els salaris reals poden ser encara més baixos.

Dins aquest mateix barem salarial hi trobem els treballadors de l’hostaleria, que inclou tant cambrers com personal de cuina. En tots dos casos, parlem d’entre 16.000 i 17.000 euros bruts anuals, unes xifres que sovint no s’ajusten a jornades intenses i llargues.

Un pèl per sota hi ha els treballadors de la neteja; en aquests casos parlem de sous que es mouen entre els 15.000 i 17.000 euros anuals. A més, solen tenir convenis baixos i situacions de precarietat considerable.

Com els pitjor situats de l’escala laboral hi apareixen dos col·lectius: els treballadors de l’agricultura i els empleats de la llar. Els primers tenen salaris d’entre 14.500 i 16.500 euros bruts anuals, unes xifres que de cap manera s’ajusten al desgast i la rellevància del sector.

Pel que fa als empleats de la llar, parlem de la feina pitjor pagada a Espanya: entre 14.000 i 15.000 euros anuals. En ser una feina més individual i focalitzada que la dels equips de neteja professionals, hi ha molts aspectes que difícilment surten a la llum.

Sense treballadors de la neteja i empleats de la llar, el dia a dia seria molt més desagradable. I sense agricultors, l’economia alimentària se’n ressentiria de valent. Són només alguns exemples, però mostren com feines clau per a la societat no sempre es veuen remunerades d’acord amb la seva rellevància.