Girona apel·la a l’aliança entre administració i empresa per accelerar la transformació econòmica

La col·laboració publicoprivada ha estat aquest divendres una de les idees més repetides a la jornada Girona Accelera, celebrada a l’Hotel Carlemany. En un matí de debats sobre energia, innovació i turisme, empresaris, directius i representants institucionals han coincidit a assenyalar que el territori necessita més entesa entre empresa i administració si vol afrontar amb garanties reptes com la transició energètica, la captació de talent, la mobilitat o l’accés a l’habitatge.

La primera taula rodona de la jornada, centrada en energia verda i infraestructures, ha dibuixat un escenari de grans objectius però també de dificultats persistents. La directora de l’Institut Català d’Energia, Anna Camp, ha recordat que el Govern es fixa com a meta reduir un 30% el consum energètic fins al 2050 i avançar cap a un model més electrificat, amb menys dependència dels combustibles fòssils i més pes de les renovables. A més, ha subratllat la importància que aquesta energia es pugui produir al territori.

Des de l’àmbit empresarial, Emma Gabaldá, project manager de RIC Energy, ha defensat que el desplegament de renovables no es pot entendre sense sistemes d’emmagatzematge i ha remarcat el paper de les bateries per injectar energia a la xarxa quan calgui. Segons ha exposat, la generació renovable ha avançat més ràpid que la seva gestió, i tot i que la tramitació ha millorat a Catalunya, la coordinació entre administracions continua alentint processos. En la mateixa línia, David García, director de desenvolupament de Verdalia Bioenergy, ha afirmat que el biometà és una opció madura però encara poc desplegada aquí i ha reclamat procediments més unificats i menys interpretacions administratives per evitar traves afegides.

El debat ha incorporat també la qüestió hídrica. Xavier Amores, director del Catalan Water Partnership i president del Consell per a l’Ús Sostenible de l’Aigua de Catalunya, ha advertit que els episodis de clima extrems seran cada vegada més freqüents o intensos i ha defensat la necessitat de mantenir la "planificació a llarg termini" ara que els embassaments tornen a estar plens. Jordi Bellana, director del centre d’Amazon al Far d’Empordà, ha reclamat processos més simples, terminis previsibles i un marc regulatori estable per afavorir iniciatives. "El que ens agradaria veure és un procés una mica menys complex i més directe", ha dit.

Innovació i sostenibilitat

La segona taula rodona, dedicada a innovació i sostenibilitat, ha tingut un to més orientat a la competitivitat. El secretari de Telecomunicacions i Transformació Digital, Albert Tort, ha sostingut que innovar exigeix "actitud i valentia" i ha defensat que els grans congressos com el Mobile World Congress (MWC) o Alimentaria deixen impacte abans, durant i després de la seva celebració perquè ajuden a crear ecosistema. Des del punt de vista institucional, ha vinculat la col·laboració publicoprivada amb la necessitat de reforçar serveis com la ciberseguretat.

David Garriga, CEO i soci fundador del Grup SIRT, ha reivindicat la capacitat tecnològica de les empreses del país i ha citat la infraestructura de wifi del MWC com a exemple. El seu missatge ha estat clarament de confiança: les empreses estan preparades per "donar resposta a esdeveniments de gran exigència tecnològica". Xavier Oleart, director executiu d’Akira Healthcare, ha posat el focus en la intel·ligència artificial i ha advertit que el gran repte no és tant provar eines com integrar-les de debò en el funcionament quotidià de les empreses i de les administracions. Ha remarcat que l’impacte ja és molt elevat i que encara creixerà més, però ha insistit que sempre caldrà coneixement humà al darrere. Per la seva banda, Josep-Ramon Ferrer, president de Gaustric, ha afegit que la tecnologia ja no és una qüestió reservada als enginyers i ha defensat la necessitat de continuar connectant grans empreses, petites companyies i startups per reforçar l’ecosistema català.

El futur del turisme

Al debat sobre turisme i territori, la directora de l’Agència Catalana de Turisme, Arantxa Calvera, ha afirmat que en els últims cinc anys s’ha reduït la temporalitat i que dues terceres parts del turisme arriben fora de temporada. Segons ha apuntat, això ajuda també a retenir talent. David Plana, CEO de Camiral, ha defensat la capacitat de grans esdeveniments com la Ryder Cup per situar el territori al mapa i deixar-hi un llegat més enllà de l’impacte immediat.

Qui ha formulat amb més contundència les mancances ha estat Miquel Gotanegra, vicepresident executiu de la FOEG i president de l’Associació de Càmpings de Girona. Ha assegurat que el creixement del sector s’ha produït sobretot fora de temporada alta, amb una activitat que supera els 215 dies de mitjana, però ha advertit que aquest esforç empresarial topa amb serveis insuficients i amb un pla de mobilitat "totalment caducat". Per això ha defensat que la desestacionalització només podrà consolidar-se si es converteix en una estratègia compartida entre empresa i administració. Cristina Cabañas, presidenta de Guitart Hotels, ha insistit igualment en la necessitat de més alineament, de millors infraestructures i de més col·laboració publicoprivada per reforçar la rendibilitat del sector.

La jornada -promoguda per AS Legal & Corporate Affairs, Foment del Treball Nacional i la FOEG- l’ha obert Àlex Sáez, CEO d’AS Legal & Corporate Affairs, que ha situat l’objectiu de la trobada en la voluntat de "generar un espai de trobada entre el sector públic i el sector privat a Girona". Tot seguit, la vicealcaldessa i primera tinenta d’alcaldia de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Girona, Gemma Geis, ha defensat la construcció d’un ecosistema basat en el coneixement i la innovació per retenir talent i enfortir l’empresa.

Per la seva banda, la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica i portaveu del Govern, Sílvia Paneque, ha apel·lat a la col·laboració entre institucions i forces polítiques i ha situat l’habitatge com "el principal repte", tot reclamant acords perquè es pugui viure "a un preu raonable" a Catalunya. La cloenda ha anat a càrrec de la consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat, que ha reivindicat l’aposta per la innovació a Girona i la necessitat d’impulsar polítiques públiques que ajudin a "posar el ciutadà al centre".

Subscriu-te per seguir llegint