5 consells amb Sergi Tarrenchs, sobre empendre sense excuses, aguantar, i trobar l’equilibri emocional

“Soc un home de molts barrets.” Sergi Tarrenchs, emprenedor de 25 anys, fundador i CEO de Vitum - plataforma de gestió d’actius retornables -, i vicepresident i patró de la Fundació Farinera Girona, es defineix així perquè, quan emprens, no hi ha rols fixes ni jerarquies clares: “Quan cal atendre un client, es fa. Quan cal vendre, programar o fins i tot imprimir etiquetes… es fa tot el que cal per tirar endavant.”

La seva trajectòria no és la d’un creixement lineal ni còmode. És la d’algú que ha hagut d’aprendre fent, sovint sol, i moltes vegades sense encaixar amb l’entorn. De petit deia que volia ser inventor. No sabia què era emprendre, però ja imaginava dispositius que encara no existien: “Potser tenia 6 o 7 anys, no sabia ni escriure, i ja pensava en un mòbil amb placa solar que es carregués sol.”

Avui, dins del cicle “5 Consells”, comparteix els aprenentatges que li ha deixat aquest camí fins ara: aguantar, entendre la por i trobar sentit en el recorregut.

Consell 1. Segueix el teu camí, encara que no l’entenguin

“A casa no ho han entès gaire bé mai.” Recorda com, quan anava a l’institut, a casa li deien que sortís de festa amb el seu germà, mentre ell preferia aixecar-se a les sis del matí per veure sortir el sol o submergir-se en llibres. Aquesta passió pel coneixement li va marcar un camí diferent: “Sempre he tingut un decalatge amb la meva edat biològica i emocional.” Llegint llibres com Pimes o Padre Rico, Padre Pobre, va descobrir un món d’idees i oportunitats que el connectaria amb els negocis abans de saber que existia l’emprenedoria.

Durant un viatge de la universitat, explica que un company va comentar que, si algú del grup podia fracassar i li podria anar molt malament, seria en Sergi, perquè s’endinsava en allò que era desconegut. “És molt fàcil opinar des de la cadira, però molt més difícil ficar-s’hi i fer-ho,” reflexiona. Tarrenchs amb els anys ha après a callar, somriure i intentar comprendre els altres, perquè sovint no poden veure l’esforç, el sacrifici i la passió que una persona hi posa. “Jo penso: si no va bé, seguiràs endavant, t’agafes la lliçó i som-hi de nou.”

Consell 2. Comença tot i que no sigui el moment perfecte i aguanta fins al final

“Mai hi ha un moment perfecte per emprendre. Sempre hi ha alguna excusa.” Per a ell, l’error no és la falta de talent, sinó no començar o abandonar massa aviat. Explica que moltes persones es queden només amb la idea o, quan fan el pas, aguanten poc temps. “Quan comencen, aguanten tres setmanes o dos mesos.”

Tarrenchs subratlla que al mercat li és indiferent qui siguis o d’on vinguis: “El mercat és desgarrador: et posarà on et toqui, li serà igual que siguis fill d’algú, o el que sigui. Només tens valor econòmic pel que crees tu.”Remarca que molts fracassen perquè no s’adonen que emprendre no és només començar, sinó treballar de debò. “Diuen “Ah bueno, jo pensava que això seria començar i prou”,però resulta que no, que has de currar realment.”

Ell ho ha viscut des de dins aquest sacrifici: moments en què no entraven diners i l’única opció era treballar o no menjar. “Nosaltres a Vitum no hem començat amb centenars de milers al compte. Hem començat amb res.” Durant llargues etapes, treballava deu, dotze hores al dia sense parar. “Era execució, execució, execució. Per mi, en aquell moment, era sobreviure.”

Consell 3. Busca un bon entorn

Tot i haver estat molt autodidacta, destaca que envoltar-se de gent bona ha estat clau en el seu camí. Per això, valora especialment la tasca de la Fundació Farinera Girona, de la qual forma part, que dona suport i acompanya els emprenedors, ajudant-los a canalitzar el seu talent i aprendre de l’experiència dels altres. “Penso en el jo de fa vuit o deu anys i dic: hòstia, tan de bo hagués tingut un entorn així a Girona. Els coneixements humans, l’experiència i les vivències de les persones tenen un valor incalculable.”

Consell 4. Aprèn a navegar els alts i baixos i a mantenir l’equilibri emocional

El camí de l’emprenedoria és una autèntica muntanya russa, moments d’eufòria i moments complicats es barregen constantment. Tarrenchs recomana no deixar-se portar pels extrems: “Quan estic a dalt intento no tirar coets i quan estic a baix intento no penjar-me.” La clau està en l’equilibri, aprendre de l’experiència i acceptar que no existeix una fórmula màgica: “Com deia Juan Roig, els meus problemes són els mateixos que els teus… només que amb més zeros. Això sempre m’ha quedat gravat.” Gestionar la por també és essencial. Explica que ha après a racionalitzar els punts desconeguts: “Què puc controlar? D’això me n’ocupo; d’allò que no puc controlar, no me n’ocupo.”

A més, destaca la importància de l’autoconsciència i de passar comptes amb un mateix. De tant en tant, es dedica a seure i revisar la seva “llista”, analitzant l’equilibri entre feina, esport, amistats, parella i família. Quan detecta que alguna àrea no està ben cuidada, pren mesures per ajustar-la i millorar-la. Fer aquest exercici de manera regular és clau per mantenir l’equilibri i la resiliència davant dels alts i baixos.

Consell 5. Construeix la teva pròpia estabilitat

Per a Tarrenchs, l’estabilitat no té la mateixa forma per a tothom. “Potser algú veu estabilitat en un treball d’oficina, però això no vol dir que sigui realment estable”, explica. Per a ell, la veritable estabilitat es construeix amb consciència i esforç, comprendre les fortaleses i debilitats de la teva empresa i planificar les finances amb cura. Aquesta base li ofereix llibertat: poder treballar des de casa, viatjar mentre continua amb els seus projectes i prendre decisions sense dependre d’altres. “Per mi, llibertat és decidir què faig, quan i com, sabent que ho faig per mi, no per imposició de ningú més.”

Assegura que, si comences avui a construir la teva pròpia estabilitat, guanyaràs control sobre la teva vida i la llibertat per crear el teu propi camí. Cada pas cap a l’equilibri et dona més confiança per afrontar reptes i gaudir del que realment importa.