Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

L’oferta de pisos de lloguer a Girona s’enfonsa un 69% en cinc anys

El lloguer a la ciutat de Girona s'ha reduït des del 2020, mentre que els preus han pujat un 31% i la competència per cada habitatge s'ha disparat un 560%

Un jove contempla pisos en venda i lloguer d’una immobiliària. | ELISENDA PONS

Un jove contempla pisos en venda i lloguer d’una immobiliària. | ELISENDA PONS

Joel Lozano

Joel Lozano

Girona

El mercat del lloguer a Girona s’ha anat estrenyent de manera sostinguda en els últims cinc anys. Les dades d'un estudi del portal immobiliari Idealista apunten que l’oferta de pisos disponibles a la ciutat s’ha reduït un 69% des de finals del 2020, en un context marcat també per l’augment dels preus i per una competència cada vegada més alta per cada habitatge que surt al mercat.

En aquests mateixos cinc anys, el preu del lloguer ha pujat un 31% a la capital gironina i la competència per cada habitatge s’ha disparat un 560%. Hi ha, per tant, menys pisos disponibles, són més cars i desperten molt més interès.

L’origen d’aquesta situació es remunta als primers mesos de la pandèmia. Amb el confinament i l’estat d’alarma, el mercat del lloguer es va quedar pràcticament congelat durant setmanes. Es tancaven poques operacions i els habitatges s’anaven acumulant als portals immobiliaris. Això va fer créixer l’oferta de manera puntual, sobretot als mercats amb més moviment.

Però aquell parèntesi es va acabar. Amb la represa de l’activitat, moltes famílies van aprofitar la major disponibilitat d’habitatge i la correcció dels preus per llogar o canviar de pis. Cinc anys després, una part d’aquells contractes han arribat al final i molts habitatges han tornat al mercat en unes condicions completament diferents: amb unes rendes molt més elevades i en un context de forta escassetat.

Evolució dels preus, oferta i competència per cada immoble entre el 4T 2020 i el 4T 2025.

Girona no encapçala el rànquing de les caigudes més importants, però sí que forma part del grup de capitals on el descens ha estat més contundent. Barcelona lidera aquesta classificació, amb una reducció del 90% de l’oferta en cinc anys. Al darrere hi figuren Granada (-76%), Palma (-75%), Madrid (-73%), Sant Sebastià (-72%), Las Palmas de Gran Canaria (-72%), Sevilla (-72%) i Bilbao (-70%). Just després apareixen Màlaga i Girona, totes dues amb un retrocés del 69%.

En aquesta mateixa línia s’expressava també la Cambra de la Propietat Urbana de Girona en l’informe sobre el mercat del lloguer del tercer trimestre del 2025, presentat fa pocs dies. L’entitat advertia que accedir avui a un habitatge de lloguer a les comarques gironines és "gairebé impossible" i atribuïa aquesta situació a la pèrdua d’oferta i a la dificultat creixent per tancar operacions. A la ciutat de Girona, de fet, la Cambra assegurava que els contractes formalitzats han caigut un 38,7% en cinc anys, una dada que reforça la idea d’un mercat cada vegada més tensat.

Caiguda generalitzada de l'oferta

El fenomen, en qualsevol cas, va molt més enllà de la capital gironina. En el conjunt de l’Estat, l’oferta de lloguer disponible és avui un 61% inferior a la de finals del 2020. Al mateix temps, la competència ha crescut un 483% i els preus són, de mitjana, un 40% més alts. Només set capitals presenten ara més oferta que fa cinc anys: Conca, Ceuta, Lugo, Segòvia, Càceres, Badajoz i Jaén.

La tensió també es reflecteix en la pressió sobre cada habitatge. Els increments més forts de competència es registren a Lleida (1.050%), Palma (1.041%), Burgos (976%), Barcelona (917%) i Granada (917%). Pel que fa als preus, les pujades més acusades corresponen a València (82%), Alacant (73%), Segòvia (71%) i Barcelona i Palma (63%).

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents