Pedro Sánchez s’acosta a la Xina en plena tensió global a la recerca d’inversions i socis estratègics

Una treva fràgil a l’Orient Mitjà, un dèficit comercial de 40.000 milions entre Espanya i la Xina i la voluntat de captar inversions i garantir exportacions de productes agrícoles. Són alguns dels eixos d’aquesta visita del president espanyol, Pedro Sánchez, a Pequín, en què es reunirà amb Xi Jinping per abordar la situació internacional i les relacions econòmiques entre els dos països. Sánchez prova de posicionar Espanya com a pont entre la Unió Europea i la Xina en un moment de fractura global. La premsa oficial xinesa, com el diari China Daily, destaca l’acostament estratègic entre els dos països i la necessitat de Sánchez d’ampliar la seva xarxa de relacions diplomàtiques per contrarestar les tivantors amb el govern de Donald Trump.

El president espanyol busca a Pequín un paper clau entre la Xina i Occident en un marc de fragmentació geopolítica i comercial. La voluntat de l'executiu espanyol és reforçar la interlocució amb Pequín sense desmarcar-se de les posicions de la Unió Europea.

Segons la Moncloa, es tracta d’aprofitar la seva quarta visita en quatre anys per consolidar Espanya com un actor rellevant en el diàleg amb la Xina. Un equilibri que passa per impulsar acords econòmics que permetin reduir el dèficit comercial i garantir l’accés a sectors clau.

La Xina ha elevat el rang oficial d’aquesta visita. Sánchez va aterrar a Pequín, procedent de Barcelona, la tarda de dissabte després d’un llarg trajecte amb l’avió oficial, que no pot creuar l’espai aeri rus ni tampoc la zona de conflicte a l’Orient Mitjà.

El va rebre a peu d’avió el ministre d’Educació xinès, Huai Jinpeng, i dos nens que li van lliurar un ram de flors. Després es va trobar amb l’ambaixadora d’Espanya a la Xina, Marta Betanzos, i amb l’ambaixador de la Xina a Madrid, Yao Jing.

Conferència sobre la situació internacional

L’agenda oficial del president espanyol comença aquest dilluns amb una visita a la Universitat Tsinghua, una de les més prestigioses de la Xina, que li concedirà un títol honorífic. Sánchez pronunciarà una conferència davant d’estudiants de l’Escola d’Economia i Gestió, de Ciències Socials, de Relacions Internacionals i del Departament de Llengües i Estudis Estrangers.

Després mantindrà una trobada amb experts en relacions internacionals i visitarà l’Acadèmia Xinesa de les Ciències, on rebrà la càtedra honorària. També visitarà la seu de l’empresa Xiaomi juntament amb el seu fundador, Lei Jun.

Satèl·lits i sincrotró

La Moncloa ressalta la col·laboració científica entre els dos estats, especialment en tecnologia de satèl·lits. Espanya i la Xina treballen junts en una missió espacial científica anomenada SMILE, que estudia la interacció entre el Sol i la Terra. També col·laboren en acceleradors de partícules com el sincrotró, així com en ciències marines, agricultura i alimentació.

Reunió amb Xi Jinping

L’eix de l’agenda oficial es concentra en dimarts, 14 d’abril. A primera hora del dia es reunirà amb Xi Jinping al Gran Saló del Poble.

Un cop s’hagi reunit amb Xi Jinping, Sánchez oferirà una roda de premsa a l’hotel Regent abans de reunir-se amb el president del Comitè Permanent de l’Assemblea Popular, Zhao Leji, al Gran Saló del Poble. Després serà el torn del primer ministre, Li Qiang, que li oferirà una cerimònia de benvinguda. L’agenda de dimarts es tancarà amb la signatura d’acords bilaterals i un banquet ofert pel primer ministre.

El dimecres, 15 d’abril, tancarà l’agenda amb una trobada amb empreses innovadores i amb el president de la Cambra de Comerç UE-Xina, Jens Eskelund.

Objectiu geopolític

La visita té lloc en el marc d’un enfrontament diplomàtic de primer ordre entre Sánchez i el primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, que ha advertit que Espanya “pagarà el preu” de no donar suport a la seva ofensiva contra l’Iran.

Fonts de la Moncloa han destacat que Sánchez i el president xinès comparteixen la preocupació per les violacions del dret internacional i la necessitat d’una pau justa i duradora.

L’executiu espanyol entén que la Xina, com a gran potència mundial, pot exercir com a potència estabilitzadora en aquest conflicte.

La visita tindrà lloc un mes abans que la que farà el president nord-americà, Donald Trump, que té previst reunir-se amb Xi Jinping a mitjans del mes de maig.

Inversions, mercats i terres rares

La llista d’objectius econòmics del viatge és extensa. El govern espanyol vol que la Xina permeti més accés dels productes agrícoles i industrials, i modifiqui algunes de les decisions adoptades en la seva guerra aranzelària amb els Estats Units que afecten productes europeus. El seu primer objectiu és que no l’afectin les sancions a altres països.

La Moncloa també aspira a tancar acords per poder accedir a materials crítics i terres rares, i a captar inversions que generin valor afegit i innovació al teixit industrial espanyol. Per aquest motiu, en la seva trobada amb els empresaris, Sánchez buscarà aliances que permetin expandir les clean tech a l’Estat.

La resposta a la pesta porcina

El govern espanyol celebra l’acord que van assolir els dos executius per evitar que l’episodi de pesta porcina a Barcelona afectés el conjunt de les exportacions de porcí de l’Estat.

Fonts de l’executiu recorden que en aquest tipus de casos és habitual que la Xina tanqui el comerç a tot el país, però, fruit de les bones relacions, es va poder territorialitzar la prohibició. Ara, la Moncloa espera tancar un acord per territorialitzar també altres productes davant situacions similars.

Reduir el dèficit comercial

Malgrat que les exportacions espanyoles han crescut un 7% en l’últim any, el dèficit comercial entre Espanya i la Xina creix i se situa en 40.000 milions. Segons la Moncloa, l’objectiu de Sánchez és aconseguir inversions de qualitat orientades a la creació d’ocupació i a l’enfortiment de sectors estratègics i d’alt valor afegit.

La inversió espanyola a la Xina es va situar en 4.698 milions d’euros el 2024. Principalment, se centra en àmbits com l’automoció, els serveis financers i la maquinària industrial. Sánchez busca acords que permetin reduir el dèficit comercial diversificant les exportacions espanyoles.

La Xina s’acosta al top 10 d’exportacions catalanes

El mercat xinès se situa en la posició 12 del rànquing d’exportacions catalanes de 2025. Ha guanyat tres posicions respecte al 2024 (15a posició). Segons dades d’Acció, les exportacions catalanes a la Xina es van situar en 2.079,1 milions d’euros el 2025, un creixement del 13,7% respecte al 2024 (1.829,3 milions d’euros) i del 77,1% en els últims deu anys (1.173,7 milions d’euros el 2015). Catalunya exporta a la Xina principalment carn (487,4 milions d’euros, un 23,4% més que l’any anterior), coure (242,4 milions d’euros), productes farmacèutics (220 milions d’euros) i plàstics (213,3 milions d’euros).

Les importacions, però, multipliquen per set les exportacions i se situen en 14.449,2 milions d’euros. Principalment, maquinària (2.091,7 milions, un 14,5% més que l’any anterior), material elèctric (2.078,4 milions d’euros), vehicles (1.852,2 milions d’euros) i peces de vestir (1.235,4 milions d’euros).